Actualment , la majoria de les empreses veuen en la virtualització tot tipus d’avantatges. Però no tothom li pot treure el màxim partit, i en alguns casos, no és la solució adequada. O almenys, no per ara. Les aplicacions i la virtualització evolucionen juntes, però encara els queda un llarg i emocionant camí. Per això, la popularitat del cloud computing no hauria d’eclipsar en cap cas les necessitats reals d’una empresa.
El cloud hosting permet pagar únicament pels recursos utilitzats, i per a això, cal portar una gestió contínua dels mateixos i poder controlar així, de manera eficient, la seva despesa. La virtualització segueix estant implementada sobre els recursos físics d’un servidor que configuren de manera intel ligent per aprofitar al màxim el rendiment, dinamitzar temps de provisió i utilitzar màquines virtuals únicament durant unes hores. L’exemple més il·lustratiu és una pàgina web que en moments puntuals augmenta les seves visites en un nombre molt superior a l’habitual com pot ser per Nadal, estiu, una nit en concret, etc… i necessita el doble de frontals per suportar totes les peticions. Gestionar recursos virtualitzats permet aixecar màquines de forma molt més ràpida i per a un ús determinat . Fins aquí, tot bé.
Gràcies a una plataforma robusta , la configuració de màquines virtuals de cloud hosting pot ajustar-se al màxim a les necessitats del client, però a totes? Si un client ha desenvolupat un programari que fa ús intensiu de CPU, com podria ser aplicacions de recerca que requereixin molt d’aquest recurs, no té més sentit utilitzar un servidor físic, el hosting tradicional, per al que es feia servir abans que arribés la virtualització? Probablement si. És a dir, no configurar un hipervisor i utilitzar tots els recursos d’aquest dispositiu per a una aplicació en concret. Suposa això pèrdua d’escalabilitat? No necessàriament: si dissenyem unes polítiques de gestió de capacitat, podem créixer de forma sostenible fins i tot amb un servidor físic de hosting tradicional. L’important és no caure en el parany de voler virtualitzar el que és invirtualizable i pagar les conseqüències d’un mal funcionament quan, en realitat, cada part de la solució necessita alguna cosa diferent .
La clau està en solucions mixtes, amb una part virtualitzada i una altra no, cloud hosting i hosting tradicional. Hi ha serveis ideals per a ser virtualitzats, com frontals web o entorns de desenvolupament i integració, i també hi ha serveis que són més donats a requerir tots els recursos d’un servidor dedicat, com ara les bases de dades o les plataformes d’accés remot. Això no vol dir que no pugui virtualitzar tot, o que un servidor dedicat sigui la solució quan se superen els estàndards de recursos, sinó que cal conèixer bé el que ofereix cada opció a dia d’avui perquè s’ajusti el millor possible a la seva aplicació de negoci.
Foto: Ter Burg // Article original: Claranet