El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) entrarà en vigor a partir del pròxim 25 de maig, amb un impacte molt fort en les empreses que es manegen amb dades personals.
En aquest article es presenta a tots els interessats un resum sobre el contingut del nou Reglament, especialment pel que fa a empreses espanyoles. El propòsit és que serveixi com a guia a tots aquells directors i empleats d’empreses que, directament o indirectament, estigui relacionats amb la protecció de dades de caràcter personal.

¿Què és el RGPD?

El Reglament General de Protecció de Dades va ser aprovat al maig de 2016 pel Parlament Europeu i el Consell, principalment amb la necessitat d’unificar les regulacions dels estats membres en aquest tema, a més d’introduir certes novetats relacionades amb les novetats del món digital.
Aprovat sota el nombre 2016/679, el seu nom complet és reglament “relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals ia la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46 / CE “.

1. Nous principis

S’introdueixen tres principis fonamentals que regiran el tractament:

Responsabilitat (accountability): s’exigeix ​​a totes les organitzacions, públiques i privades, que adoptin en tots els seus nivells una actitud proactiva, diligent i conscient en el tractament de dades. Les empreses han de poder demostrar que compleixen amb els nous requeriments, el que les portarà a implementar polítiques internes i mecanismes de control.

Protecció de dades per defecte i des del disseny: les mesures destinades a protecció de dades han de ser desenvolupades i aplicades des de l’inici mateix de l’empresa o activitat de tractament.

Transparència: la informació sobre tractament de dades personals (per exemple, avisos i polítiques de privacitat) ha de ser més senzilla i comprensible per a l’usuari.

2. Nous drets

Els drets a favor de les persones físiques les dades de les quals es tractin han estat reforçats i renovats, com s’indica a continuació.

Consentiment inequívoc: es requereix una acceptació expressa i conscient de la persona autoritzant el tractament de les seves dades personals (adéu al consentiment tàcit).

Dret a l’oblit, desenvolupant a partir de certa jurisprudència europea, especialment en casos iniciats contra Google, consisteix essencialment en els drets de cancel·lació o oposició en l’entorn online.

Dret d’accés: implica que les persones físiques, en cas que les seves dades personals estiguin sent tractats, puguin accedir-hi i obtenir informació sobre: ​​(i) finalitat del tractament; (Ii) destinataris de les dades; (Iii) termini de conservació, entre d’altres.

Portabilitat: els interessats tenen dret a rebre les dades personals que hagin subministrat a un responsable, en un format llegible i ordenat. També poden transmetre aquestes dades a un altre proveïdor.

Denúncies i indemnitzacions: les persones poden presentar denúncies a responsables a través d’associacions d’usuaris. A més, tenen dret a reclamar indemnitzacions pels danys i perjudicis derivats de tractaments duts a terme en forma il·lícita.

3. Sancions

Les sancions establertes pel reglament europeu són més rigoroses. La LOPD establia multes econòmiques des de 900 euros i arribant als 600 000 en els casos de major gravetat.

No obstant això, en el reglament europeu s’estableixen criteris de proporcionalitat sobre la base de la facturació de l’empresa. Així, les organitzacions poden arribar a pagar en concepte de multa sumes de fins al 4% de la facturació global anual amb un límit màxim de 20 milions d’euros. Sens dubte, hi ha una gran diferència.

4. La figura del delegat

Un altre aspecte destacat del reglament general és la creació d’una figura nova: el Delegat de Protecció de Dades. Es tracta d’una persona amb experiència i coneixement en la matèria, que obligatòriament haurà de ser designada per organismes públics i per empreses que realitzin tractament de dades personals a gran escala. Actuarà amb total autonomia de l’autoritat de control (Agència Espanyola de Protecció de Dades).

Entre les seves funcions més rellevants es troben les d’informar obligacions que té a càrrec el responsable del tractament de les dades a l’empresa, supervisar que compleixi amb les polítiques i obligacions al seu càrrec i també oferir el seu assessorament respecte de decisions i accions que l’organització s’executi en matèria de protecció de dades.

Com han de complir amb el RGPD les empreses? Les funcions dels diferents departaments

Per descomptat, en totes les empreses que tractin dades de caràcter personal, els representants i els responsables del tractament hauran de comptar amb la capacitació suficient sobre les seves obligacions i l’eventual conseqüència de les seves accions. El mateix per a tots els empleats de l’empresa que tinguin accés a la informació.

En particular, cal que les diferents àrees compleixin amb els següents mandats:

RRHH: és una oportunitat per reforçar els nivells de seguretat pel que fa al tractament de dades, tant de treballadors de l’empresa com de clients. Ha de considerar-se especialment aquesta circumstància en els processos de selecció de personal: els candidats han de tenir els drets que hem esmentat anteriorment.
Màrqueting: els integrants d’aquesta àrea han d’assegurar que en el moment del consentiment s’hagin explicat degudament les finalitats i les modalitats del tractament de dades.
Legal: sense dubte, la funció d’assessorament i control que poden complir els advocats respecte a la resta de les àrees és fonamental. Aquest departament ha de revisar qüestions com el tractament de les sol·licituds, la documentació dels processos, l’adequació dels temps de resposta i la publicació de les polítiques.
Finances: el RGPD impacta sobre els certificats digitals personals (per exemple, Single Euro Payments Area). Per això, els departaments de finances asseguraran que els certificats i identificadors digitals siguin segurs. També identificar clarament les multes aplicables i els plans de risc.

Sage és una empresa anglesa de Newcastle que al 2005 va comprar Logic Control, una empresa de Sabadell especialitzada en oferir solucions de software ERP per a PIMEs espanyoles. Amb aquesta adquisició Sage ha aconseguit una quota de mercat del 55% en el sector dels programes de gestió empresarial a nivell espanyol. Infordisa era partner de Logic Control gairebé des dels nostres inicis, ja que la possibilitat d’oferir una solució global als nostres clients, que integrés software i hardware, ha sigut sempre la nostra màxima.

Treballàvem amb Logic Class de Logic Control, i des de la fusió, som experts també en Sage Murano de Sage

Amb la compra de Logic Control per part de Sage, vam passar a ser partners oficials de Sage, amb un llarga trajectòria i un extens coneixement de les solucions ofertes. L’ambició sempre ha sigut un dels nostres motors, i és per això que hem adquirit amb els anys altres partners, que han col·laborat en la ampliació del suport i qualitat del servei per als nostres clients.

El conegut Sage Murano, és el fruit de la compra de la marca catalana per part de Sage, i l’evolució del que era Logic Class. Aquest era una de les nostres principals apostes quant a software i així ho ha sigut sent amb els anys.

A més de ser experts coneixedors de l’ERP Sage Murano, disposem d’un equip de programadors en tecnologia ASP.net. Visual Basic sobre qualsevol BBDD per donar solucions a les necessitats particulars de cada client per integrar-los en l’ERP. Estem especialitzats en formació, consultoria , programació i posta amb marxa del Erp Sage murano.

Amb els anys, hem diversificat també la nostra dedicació amb software, i hem incorporat a la nostra cartera, altres productes com Sage SP o la recent incorporada Corus, de propietat d’Infordisa.

La creació de la Unió Econòmica i Monetària i la introducció dels bitllets i monedes en euros han estat fites decisives per a l’existència d’un mercat únic a la Unió Europea. Des de la seva introducció, el ​​gener de 2002, en tots els països de l’eurozona és possible realitzar pagaments en efectiu en la mateixa moneda amb la comoditat i senzillesa amb la qual s’efectuaven anteriorment els pagaments en les respectives monedes nacionals. Tanmateix, en l’àmbit dels pagaments que no es fan en efectiu, roman una situació de fragmentació que, en última instància, dificulta la culminació d’aquest objectiu.

Per contribuir a pal·liar aquesta situació neix la Zona Única de Pagaments en Euros, coneguda sota l’acrònim SEPA (de la terminologia anglesa Single Euro Payments Area).

Què és la SEPA?

La SEPA és la zona en la qual ciutadans, empreses i altres agents econòmics poden fer i rebre pagaments en euros, amb les mateixes condicions bàsiques, drets i obligacions, i això amb independència de la seva ubicació i que aquests pagaments impliquin o no processos transfronterers .

La SEPA suposarà un nou escenari caracteritzat per una harmonització en la forma de fer pagaments en euros principalment mitjançant l’ús de tres grans tipus d’instruments: les transferències, els càrrecs domiciliats i les targetes de pagament.

 

sepa-erp-sage-muranoAvantatges de la SEPA

Gràcies a SEPA, totes les operacions en euros realitzades entre els països participants quedaran subjectes a un conjunt de regles i condicions homogènies, de manera que seran processades amb la mateixa facilitat, rapidesa, seguretat i eficiència amb que ho són actualment dins cadascun dels mercats nacionals. Aquest nou pas cap a una plena integració econòmica i monetària, beneficiarà tant a consumidors, com a empreses, administracions públiques i altres usuaris, creant un escenari amb un major grau de dinamisme, competència i innovació.

 

A quins països s’aplica la SEPA?

El territori que abasta la zona SEPA, per a la creació d’un mercat únic de pagaments en euros, comprèn 33 països: els 28 països membres de la UE, així com Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega i Suïssa.

 

Entrada en vigor de la SEPA

Encara que la migració cap als nous estàndards SEPA ja ha començat, i actualment coexisteixen amb els esquemes nacionals, la recent adopció del Reglament CE 260/2012, estableix el 1 febrer 2014 com a data límit perquè les transferències i càrrecs nacionals siguin reemplaçats per els nous instruments SEPA.

Així mateix, hi ha altres dates rellevants en la migració a SEPA, com ara l’1 de febrer de 2016, per a determinats productes nínxol, o el 31 d’octubre de 2016, per a aquells països que participen en SEPA però la moneda nacional difereix de l’euro.

 

Que suposa la SEPA per a PIMES i autònoms?

La SEPA, Zona Única de Pagaments en Euros, és una iniciativa que permetrà a les empreses i altres agents econòmics (comunitats de veïns, col·legis professionals, gestors …) dels països participants, fer cobraments i pagaments en euros, amb independència de la seva ubicació i que aquests pagaments siguin nacionals o transfronterers.

Gràcies a la SEPA, els cobraments i pagaments quedaran subjectes a les mateixes regles, de manera que seran processats amb la mateixa facilitat, rapidesa, seguretat i eficiència, ja siguin pagaments nacionals o transfronterers.

 

Com adapto la SEPA al meu ERP?

La millor manera d’adaptar la SEPA al seu ERP és contactant amb els especialistes d’Infordisa. Som especialitstes en software de Sage, com Sage Murano i Sage SP, i OpenERP. Els nostres professionals podran assessorar-lo amb la millor opció i procediment per a implantar la SEPA al seu sistema. Contacti amb nosaltres fàcilment utilitzant el formulari o trucant al 977 612 073.

Informació extreta de la web de DateCuenta.es del Banc d’Espanya

Aquí trobaràs tota la informació relativa al criteri de caixa de l’IVA

Es podran acollir al règim especial del criteri de caixa, els subjectes passius la facturació anual o volum d’operacions realitzada durant l’any natural anterior no hagi superat els 2.000.000 de euros per al càlcul de la facturació anual.

 

Què és el Criteri de Caixa de l’IVA

És un nou règim especial de l’IVA, de caràcter voluntari, que permetrà a partir d’ 01/01/2014, liquidar l’IVA repercutit quan es cobri i deduir l’IVA suportat quan es pagui.

A partir del gener de 2014 les PIMEs i autònoms que decideixin acollir-se a aquest règim tributari, no hauran d’avançar a Hisenda l’IVA repercutit de les factures no cobrades totalment o parcialment; igual que tampoc es podran desgravar l’IVA suportat de les factures per compres o despeses que no hagin pagat totalment o parcialment.

Però també afecta la deducció de l’IVA suportat del destinatari d’operacions subjectes a aquest règim, tot i que no estigui acollit al criteri de caixa.

És a dir pot afectar directament o indirectament a tothom.

 

Qui pot aplicar l’IVA de caixa?

Es podran acollir al règim especial del criteri de caixa, els subjectes passius on la facturació anual o volum d’operacions realitzada durant l’any natural anterior, no hagi superat els 2.000.000 de euros.

Per al càlcul de la facturació anual s’estableixen aquestes indicacions :

  • Si s’han iniciat activitats empresarials o professionals en l’any natural anterior, l’import del volum d’operacions s’haurà d’elevar a l’any.
  • Si no s’han iniciat la realització d’activitats empresarials o professionals en l’any natural anterior, es podrà aplicar aquest règim especial en l’any natural en curs.
    També s’inclouran les operacions en què s’apliqui l’impost general indirecte canari ( IGIC ), encara que en els termes establerts per l’article 24 de la Llei d’Emprenedors i pel Govern de Canàries.

 

Criteris d’exclusió

  • criteri-caixa-contaplusSi es superen els 2 milions d’euros en facturació durant l’any natural .
  • Els acollits a altres règims especials .
  • Els que cobrin imports en efectiu , d’un mateix pagador sempre que superi els 100.000 euros en l’any natural.
    El règim especial del criteri de caixa ( RECC ) es referirà a totes les operacions realitzades pel subjecte passiu , excepte les següents excloses : Acollides a règims especials simplificats (exemple mòduls ) , de l’agricultura , ramaderia i pesca , del recàrrec d’equivalència , l’or d’inversió , serveis prestats per via electrònica i del grup d’entitats.
  • Lliuraments de béns exemptes ( exemple , exportacions ).
  • Adquisicions intracomunitàries de béns , importacions i operacions assimilades a importacions, i aquelles en què el subjecte passiu de l’Impost sigui l’empresari o professional per a qui es fa l’operació de conformitat amb els números 2n , 3r , 4t de l’apartat u de l’article 84 d’aquesta Llei.
  • Autoconsums.

 

Com funciona l’IVA de caixa ?

  • Poder acollir-se a aquest nou règim , l’empresa o professional haurà de sol · licitar al Per presentar la declaració d’inici d’activitat ( model 036 o 037 ) o el mes anterior l’ inici de l’any natural en què hauria a començar ser d’aplicació, modificant les seves dades censals en l’apartat relatiu al règim d’IVA que li correspon.
  • Pel que desembre 2013 és el mes en què per a molts deuen sol·licitar la acolliment a aquest règim d’IVA.
  • D’aquesta forma la PIME o autònom tributaria en aquest règim des aquest moment , excepte si decidís renunciar-hi , en aquest cas la renúncia tindria una validesa mínima de tres anys , o quedés exclòs.
  • En les operacions que s’acullin al règim especial d’IVA de Caixa, l’impost es meritarà en el moment del cobrament , ja sigui total o parcial , de l’import percebut .
  • Si no s’ha produït el cobrament , la meritació es produirà el 31 de desembre de l’any immediat . Per tant cal aclarir que malgrat tot el que s’ha dit , l’ajornament en el pagament de l’IVA a Hisenda és només temporal , ja que a finals d’any cal reportar-lo tot .
  • A més , caldrà acreditar el moment del cobrament de l’operació, ja sigui total o parcial .
  • Quan es tracti d’ repercutir l’IVA , la repercussió s’efectuarà en el moment d’expedir i lliurar la factura , però no s’entendrà com produïda fins al moment de la meritació de l’impost, és a dir , del cobrament de la factura .
  • És a dir , que si es retarda el cobrament de les nostres factures i estem en règim d’IVA de caixa , no podrem deduir en el nostre model 303 fins que ho haguem cobrat . La quantitat a pagar sortirà de la diferència entre l’IVA cobrat i l’IVA realment pagat .
  • Els subjectes passius que no s’hagin acollit a aquest règim però que siguin destinataris d’operacions incloses en el mateix , no podran deduir les quotes suportades fins que no hagin abonat el pagament total o parcial de les mateixes . En el cas que aquests imports no es haguessin satisfet , no podria deduir l’IVA fins al 31 de desembre de l’any immediatament posterior a aquell en què s’hagi realitzat l’operació.

 

Com afecta processos ia la documentació empresarial

Si és una empresa que acull aquest nou règim d’IVA.

Facturació :

  • A les factures que s’emetin hauran de contenir el literal : ” Règim del criteri de caixa” .
  • Termini per expedir factura : màxim dia 15 al mes següent en què s’ha realitzat l’operació ( data operació ). Operacions registrals .
  • S’han de registrar totes les dates de cobrament i pagament .
  • S’han de registrar els mitjans de cobrament de les factures .
  • Possibles afectacions en els reglaments de Liquidacions , llibres de registre i Declaració d’Operacions amb terceres persones ( 347 ) .
    Tant per a una empresa acollida com a una no acollida .
    Nous camps en els llibres de factures expedides / rebudes :
  • Identificació factura acollida al règim de caixa .
  • Data cobrament / pagament ( total / parcial ) .
  • Import cobrat / pagat .
  • Compte bancari o mitjà de cobrament .
  • Mètode del pagament .

criterio-caja-facturaplus

Criteri de Caixa. recomanacions

  • Decidir abans de final de cada any o al principi de l’activitat si em acull ( avaluar les dues alternatives ) .
  • Si adopta l’ RECC :
    • Realitzar la comunicació a l’Administració en els termes reglamentaris .
    • Modificar les factures per esmentar l’acolliment al Criteri de Caixa.
    • Registrar correctament d’acord amb la normativa les factures ( afectades vs no afectades ) , dates i mitjans de cobrament i pagament ( afectades ) .
  • Assegurar l’adaptació del programari de gestió al Criteri de Caixa ( càlcul correcte de liquidació , models informatius i obligacions formals ) .
  • Formació i / o assessorament.

 

Conclusió

En operacions en què intervinguin subjectes passius acollits al règim especial del criteri de caixa i altres subjectes passius que no ho estiguin , només queda afectat l’IVA deduïble del subjecte passiu que no estigui acollit al criteri de caixa , doncs , tot i no estar subjecte a aquest, només podrà deduir l’IVA suportat per operacions subjectes al criteri de caixa quan procedisca al pagament total o parcial de les mateixes i per tant , combinarà alhora dues formes de liquidació d’IVA diferents:

  • El de caixa , i per tant , deducció en el moment del pagament .
  • El de meritació , i per tant , deducció en el moment de la recepció de la factura i fins a un màxim de 4 anys a partir de la data d’operació .

 

Caixa vs . Meritació . vendes

Acollit que ven vs . no acollit que compra a un que sí ho està

1 . Si un acollit al règim especial del criteri de caixa ven a un client seu que no ho està , com i
quan es procedeix a liquidar l’IVA de tots dos subjectes passius ?

  • El acollit liquidarà el seu IVA repercutit en el moment del cobrament ( total / parcial ) .
  • El no acollit , pel mer fet d’operar amb un que sí ho està deduir l’IVA suportat que provingui d’operacions subjectes a aquest règim en el moment del pagament total / parcial .
  • La resta d’IVA per operacions que suporti i que provinguin de proveïdors no acollits , ho seguirà liquidant per meritació .
  • Quan un no acollit compra a un acollit només es veu afectat el seu IVA deduïble i només per les operacions que estiguin subjectes a criteri de caixa .