Escriptoris virtuals. 10 passos per fer el canvi

Escriptoris virtuals1

Actualment, segons CISCO, més de la meitat dels treballadors (52%) utilitzen tres o més dispositius per treballar, i molts d’ells porten els seus propis dispositius a la feinal. Aquesta dinàmica de trebal, ha generat uns nous plantejaments d’infraestructura TIC, relacionats amb la seguretat de les dades, el control de despeses i l’administració d’imatges i terminals.

Gràcies a la virtualització d’escriptoris (escriptoris virtuals), podem proporcionar als usuaris, un lloc de feina sota demanda i preparat per ser executat des de qualsevol dispositiu i des d’arreu del món. Si esteu plantejant-vos d’implementar una infraestructura d’escriptori virtual (VDI), recomanem tenir en compte aquests consells.

 

1

Analitzar els rols
i necessitats dels usuaris

Per aconseguir una bona implementació, és necessari crear grups d’usuaris amb models i requisits similars per a les diferents utilitzacions de l’escriptori. Entre les consideracions que cal tenir en compte, podem destacar:

Tipus d’usuaris: Dividits segons les seves tasques, o càrregs.

Requisits de mobilitat: Entre els que han de tenir accés, accés mòbil i sense connexió.

Requisits de l’usuari: Els que necessiten escriptori dedicat, aplicacions personalitzades o el que requereixen instal·lar aplicacions.

Això ens permetrà definir el tipus d’escriptori virtual i escollir entre dedicat i flotant. Definirem també quants dipòsits de màquines virtuals podem crear,  també si els usuaris es conectaran a l’escriptori virtual, a un escriptori fisic centralitzat o un terminal que s’administra amb un escriptori virtual.  I per acabar, també cal tenir en compte que farem per mantenir les dades dels usuaris quan aquests no estiguin conectats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *