Entrades

,

Quant temps a l’any perdem esperant davant de l’ordinador?

Durant els últims 12 mesos, els usuaris d’ordinadors han perdut una mitja de 120 hores (5 dies) davant de la pantalla esperant que les aplicacions i arxius carreguessin. Aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat per a ScanDisk, que analitza dades de més de 8.000 usuaris de PC, del Regne Unit, França, Alemanya, Espanya, Italia, Xina, Australia i Estats Units.

Durants els últims 12 mesos, cadascú de nosaltres ha perdut 120 hores esperant que carregués l’ordinador.

Aquesta enorme espera respon bàsicament a la mitja d’onze minuts d’espera que passem davant d’ordinadors de sobretaula i portàtils, mentre esperem que arrenquin, la qual cosa fa que aquesta lentitud d’arrencada s’ha convertit en una de les set principals experiències quotidianes més estressants que vivim cada dia. És per això que un 36% dels enquestats d’Espanya afirma haver perdut hores de son per culpa de la lentitud dels ordinadors, i un 27% asseugra que ha perdut els nervis i l’humor per tot el dia, a causa d’aquest motiu. Aquest nerviosisme no és exclusiu d’Espanya, el 37% dels xinesos i el 35% dels francesos afirmen que a ells també els afecta l’estat d’ànim.

Afortunadament, si parlem de perdre totalment els nervis i plantejar-se d’agredir físicament la màquina, aquest percentatge baixa lleugeramnet, fent que un 17% dels espanyols i un 14% dels xinesos i nord-americans, pensin amb acabar a cops amb l’ordinador. Tot i això, i en contra del que potser indica el tòpic, els alemanys destaquen per sobre de tothom amb aquests atacs violents, ja que un 23% dels usuaris es declaren amb possibilitats de quedar-se sense ordinador a causa d’aquesta espera.

Segons l’estudi, en un any, els usuaris espanyols perden més temps que en cap altre país, gairebé 3 dies esperant que es carreguin o descarreguin els seus arxius, dedicant 1 dia i mig a les aplicacions que triguen a arrencar. En comparació, la posada en marxa dels sistema dels ordinadors personals i portàtils triga menys temps, només 20,8 hores durant tot l’any. Del temps que perdem amb els ordinadors lents, el 41% dels espanyols enquestats voldria utilitzar-lo per gaudir més del temps lliure ia la majoria (un 50%) li agradaria tenir-lo per passar més temps amb els seus amics.

Aquests resultats proporcionen una explicació del perque l’anomenat “temps mort digital” ha arribat a ser una de les set experiències més estressants a les que s’enfronten els usuaris espanyols. Entre els enquestats, més d’una tercera part va comparar l’experiència a esperar un autobús o tren que no arriba (37%). Un 43% coincideix que s’equival a esperar una taula sense reserva en un restaurant i un 45% a esperar per una entrega pendent. Finalment, les dues primeres posicions les ocupen el fet d’esperar una cita mèdica (amb un 64%) i l’espera durant una trucada telefònica amb un 68%.

Article original La Voz de Galicia

7 tendències tecnològiques pel sector retail pel 2014

Davant la vertiginosa evolució de la tecnologia, els departaments de TI del sector retail comencen a preguntar-se: Quines són les tendències tecnològiques per al 2014 en aquest sector? Què hem de fer per no quedar-nos enrere? Com treure profit dels hàbits de compra de consumidors cada vegada més tecnificats? Quina és la millor estratègia per mantenir la fidelitat del client en un sector canviant i competitiu?

Les respostes estan enfocades a conèixer més sobre les noves necessitats comercials, la manera com es pot donar un millor servei a través de la tecnologia, i la forma més convenient d’integrar una reeixida estratègia de connectivitat que respongui als objectius del negoci, entre les quals destaca una nova experiència de compra.

Amb el creixement d’una base de clients cada vegada més exigents, informats i equipats amb smartphones, tauletes, portàtils i tota mena de dispositius mòbils per realitzar compres, comparar preu i disponibilitat dels productes, o buscar informació detallada sobre el més convenient per als seus interessos de consum, els sectors comercials s’enfronten al repte de mantenir el control de les seves vendes i cercar noves maneres d’aconseguir la fidelitat dels consumidors millorant el servei.

Per això, tot seguit plantegem 7 punts clau que poden adoptar els comerciants davant la nova generació de consumidors:

Tenir una vista 360° del client serà de vital importància

Mentre els comerciants guanyen accés a l’anàlisi digital, al comportament i a les transaccions de la botiga, és el moment ideal per fer d’aquest anàlisi un factor diferenciador. Això permetrà la creació d’una experiència de client millorada, personalitzada i rellevant.

El moment de l’elecció és crític

Atendre les necessitats dels clients a través de transaccions a la botiga, en línia, a les xarxes socials i als mòbils, així com també les milers d’opcions d’enviament, seran factors fonamentals per impulsar la fidelitat del consumidor i fer que tornin a la tenda repetidament. Els clients continuaran demandant l’opció d’autoservei i l’atenció personalitzada del venedor.

El servei fa la diferència

Els comerços del futur s’aconseguiran diferenciar respecte de la seva competència amb el millor servei al client. Equipar als treballadors amb tecnologia mòbil per atreure clients nous i incrementar la fidelitat dels existents serà fonamental.

Impulsar la fidelitat i l’estalvi

Impulsar la fidelitat i l’estalvi en tots els canals: a la botiga botiga, en línia, a les xarxes socials i als mòbils. La demanda de cupons mòbils continuarà en augment. I hi haurà un increment de serveis de geolocalització i integració amb aplicacions socials per a ofertes, promocions i cupons.

Definir i compartir l’estratègia d’exhibició d’articles a la botiga

S’esperarà que els comerciants adoptin l’exhibició d’articles a la botiga i ofereixin serveis de valor afegit per a l’experiència de compra.

Les opcions de pagament continuaran ampliant de billeteras mòbils a programes de pagament de marca específica

Aquesta ampliació incrementarà la necessitat de comptar amb punts de venda ( POS ) mòbils i venedors que puguin interactuar amb els clients , oferint diferents opcions de pagament , i estalviant el temps dels compradors en evitar files per al pagament dels seus productes.

Una expansió encara més gran de tecnologies mans lliures , des ulleres fins a rellotges polsera i més

Els clients es veuran més atrets cap als dispositius portàtils , el que incrementarà la necessitat de comptar amb venedors degudament capacitats per ajudar-los amb la tecnologia mòbil en diferents formats.

En definitiva, l’experiència ho és tot, i existeixen moltes tecnologies que permeten aconseguir la total satisfacció del client. Es poden trobar des bàsics serveis de connexió sense fils puntual, eficient i continu, fins identificadors personals electrònics que permetin l’automatització i immediatesa de diversos tràmits. Ràdios de dues vies, xarxes sense fils WLAN, comandes electròniques, fins còmput mòbil i quioscs electrònics d’informació, totes i cadascuna d’aquestes solucions tenen qualitats necessàries per oferir l’oportunitat de personalitzar l’experiència i millorar el rendiment operatiu.

Article original a TechTarget

7 indicadors per treballar amb escriptoris virtuals

La consolidació del seu centre de dades a través de la virtualització al núvol amb tecnologies VMware i Citrix, li proporciona molts beneficis incloent l’estalvi d’espai físic, la reducció de costos d’energia i refrigeració, la reducció dels costos de gestió i molts més. Cada vegada més, es pot aplicar la mateixa estratègia bàsica per fer front als sistemes d’usuari final mitjançant la virtualització d’escriptoris i sortir-ne molt beneficiat.

Amb la quantitat i la creixent varietat de dispositius que ha de comprar, assegurar, gestionar i actualitzar, pot ser hora de considerar la implementació d’una infraestructura d’escriptori virtual (VDI). Aquest enfocament proporciona una gran experiència, personalització, i la virtualització d’escriptori per als usuaris, i s’aconsegueix també centralitzar i automatitzar la gestió dels administradors.

La pregunta és: Com saber quan és el moment de passar a VDI? Tot seguit li mostrem els set indicadors clau que destacaran quan la seva empresa està a punt per rebre els beneficis de la virtualització d’escriptori.

1

Els usuaris adopten cada vegada més, el fet de portar els seus dispositius amb sí mateixos o BYOD (Bring Your Own Device), i accedir a la informació de l’empresa remotament en tot moment.

Des dels telèfons intel·ligents a les tauletes o als ordinadors portàtils, els treballadors són cada vegada més mòbils i necessiten a mantenir-se en contacte amb l’empresa i la seva informació en tot moment. En proporcionar als usuaris els seus propis escriptoris virtuals, s’assegura que puguin accedir a les dades que necessiten per ser productius des del dispositiu que escullin, i siguin on siguin.

escritorio-virtual-1

Els dispositius dels que disposen els usuaris, poden no complir amb el rendiment de l’empresa o amb les normes de seguretat necessàries implantades pels administradors, i aquests no poden adaptar aquestes condicions a cada un dels dispositius. La millor solució és utilitzar la virtualització d’escriptori per administrar dispositius mòbils, ja que pot alleujar molts dels mals de cap a l’hora d’unificar la instal·lació. Els VDI permeten als usuaris accedir al seu espai de treball des de qualsevol dispositiu, mentre desapareixen els problemes típics que poden sorgir amb la incompatibilitat de dispositius, i a més, els administradors s’asseguren que els escriptoris virtuals compleixen els seus estàndards de rendiment i seguretat .

Amb la tecnologia Citrix per a Windows ® , Mac OS ® , Linux ® , iOS i Android ™, els usuaris poden accedir als seus escriptoris virtuals personals entre una àmplia varietat de dispositius. A nivell local, permet a usuaris mòbils i usuaris sense connexió, descarregar escriptoris virtuals encriptats per als seus dispositius, de manera que puguin accedir a les dades de forma segura i sense una connexió de xarxa.

2

Està preocupat per la seguretat

Cada ordinador portàtil o d’escriptori és responsable de la seva propia seguretat. Mentre que els portàtils permeten als usuaris treballar de forma remota des de casa, en una cafeteria o en un viatge de negocis, la seva portabilitat fa que les dades de la seva empresa siguin vulnerables a la pèrdua o al robatori .

escritorio-virtual-2Fins i tot els sistemes d’escriptori que no surtin de l’oficina poden estar en risc d’accés o robatori per part d’aquells que busquen informació crítica. Les empreses gasten una gran quantitat de diners i esforç per evitar la pèrdua de dades dels dispositius per part del dispositiu final. Aquestes inverteixen en tecnologies com el xifrat de disc dur, rastrejadors, programari de prevenció de pèrdua de dades i tants d’altres. En un entorn d’escriptori virtual, les dades importants resideixen als servidors, i l’emmagatzematge a un centre de dades segur, en lloc de guardar-se als mateixos dispositius. Aquest enfocament proporciona molta més seguretat per a les dades importants. D’altra banda, l’ús d’altres productes, com ara VMware ThinApp, en combinació amb VMware Horizon View li permet aïllar les aplicacions dels sistemes operatius, de manera que els usuaris poden seguir treballant amb aplicacions heretades en els escriptoris virtuals actuals, sense necessitat de costoses migracions.

Els administradors de sistemes poden mantenir un millor control de les dades i dels que hi tenen accés en un entorn VDI. Si un usuari ja no està autoritzat a accedir a les dades de l’empresa, l’administrador del sistema pot revocar fàcilment l’accés d’aquest usuari i evitar qualsevol dany o pèrdua de dades importants, que podrien córrer risc en un entorn  de punt final tradicional.

3

Vol una experiència d’escriptori normal

escritorio-virtual-3Ja sap com funciona la semva empresa i les eines que necessiten els vostres usuaris per tenir èxit. L’estandarització és sovint la clau per a la repetibilitat i la garantia de qualitat d’un producte o servei. No importa quines aplicacions s’utilitzen, els usuaris obtenen una experiència d’escriptori totalment normal i corrent amb els escriptoris virtuals (VDI). La virtualització d’escriptoris assegura que cada usuari tingui accés a les aplicacions, els programes i les dades que dicten les polítiques de l’empresa. Com que l’administrador del sistema pot crear escriptoris virtuals a partir d’una sola imatge, és fàcil d’actualitzar a nivell global. Enlloc d’utilitzar físicament cada dispositiu, els administradors només necessiten actualitzar una imatge i recompondre l’escriptori per tal d’actualitzar tot el sistema, els controladors i les aplicacions, i oferir així els escriptoris a cada usuari .

L’experiència d’escriptori comú també pot augmentar la productivitat. No importa des d’on accedeixi l’usuari, l’experiència continua sent perfectament normal. Els usuaris poden accedir a totes les seves dades constantment, sense por d’oblidar enviar un arxiu  a la feina des del seu ordinador domèstic.

Gràcies a tecnologies com Citrix HDX, la transferència de dades a través de la xarxa és mínima, la qual cosa agilitza notablement l’experiència de l’usuari, i converteix l’escriptori virtual en un escriptori local a ulls de l’usuari final, incapaç de distingir si es tracta d’una execució local o remota.

4

Existeixen requisits de conformitat

escritorio-virtual-4Existeixen requisits normatius aplicables a algunes dades, com registres mèdics per exemple. Lleis com la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) impliquen que apliquem estàndards nacionals per a la privacitat i seguretat de la informació. Les sancions per incompliment poden incloure fins a una penes de presó i multes de milions d’euros. Gràces als VDI centralitzem les dades al centre de dades, i aconseguim assegurar-nos que les dades compleixin amb aquestes normes i les futures regulacions que estan per venir. Mitjançant la implementació d’escriptoris virtuals segurs, els administradors poden fer canvis de forma ràpida en un sol lloc, en lloc de passar pel pesat procés de trobar i identificar les còpies de les dades als diferents dispositius dels usuaris.

5

Busca la màxima agilitat i continuïtat de l’empresa

escritorio-virtual-7Els dispositius de punt final poden patir qualsevol tipus d’incidents, i el temps d’inactivitat resultant pot ser costós. Ja sigui un ordinador portàtil o una tauleta, si es perd, el roben, es trenca en un accident, o simplement falla, amb una infraestructura tradicional, el resultat és el mateix: l’usuari no pot accedir a la seva eina de treball des del dispositiu en qüestió. Fins i tot en els casos en què el sistema es recupera amb el temps, el temps d’inactivitat pot paralitzar un projecte urgent. Amb un escriptori virtual, els usuaris poden seguir al mateix munt on ho havien deixat i continuar com si res des d’un altre dispositiu, sense perdre la feina.

La virtualització d’escriptoris li permet respondre a les noves dinàmiques de l’organització de forma ràpida i amb facilitat. En situacions de canvi de personal, ja sigui augmentant o disminuïnt la plantilla, els VDI o escriptoris virtuals, permeten escalar positivament o negativament la instal·lació, amb la creació o eliminació de nous llocs de treball, sense dependre de lents processos d’adquisisció típics del model de gestió tradicional.

6

Vol facilitar escriptoris i reduir mals de cap

escritorio-virtual-5Amb la virtualització d’escriptoris, la seva administració mai ha sigut tant senzilla. En un entorn tradicional, el personal TIC hauria d’afegir físicament cada dispositiu o treballar amb programari complex i seqüències d’ordres per administrar de forma remota les actualitzacions, com el desplegament d’una nova versió d’una aplicació, la instal·lació i configuració de l’aplicació, i la garantia que estarà funcionant correctament. A gran escala, aquest esforç no només acapara el temps del personal administrador del sistema, sinó que també disminueix la productivitat de l’usuari. Tecnologies com VMware redueixen l’actualització del punt final i el temps de manteniment, ja que el personal de TIC pot actualitzar silenciosament aplicacions en escriptoris virtuals des del mateix servidor.

7

Vol definir una estructura de treball estable i preparada pel canvi

escritorio-virtual-6Els usuaris locals no són els únics que necessiten treballar amb les dades de l’empresa. Altres treballadors arreu del món o clients, podrien requerir accés a algunes de les seves dades, però sense la necessitat de tenir ple accés a tota la informació sensible. La virtualització d’escriptoris permet controlar fàcilment qui pot accedir a quines dades i quan. Els administradors poden personalitzar escriptoris i establir polítiques que limiten els permisos a grups i individus dins i fora de l’empresa. Ja que els escriptoris virtuals són dinàmics, poden ser persistents o d’un sol ús, convertint-los en una eina ideal pe aquests casos. A mesura que el seu volum de treball creix i es contrau, els administradors del sistema poden crear o eliminar ràpida i fàcilment nous ordinadors per als usuaris.

 

Conclusió

Si identifica la seva empresa amb alguns d’aquests indicadors, és el moment de descobrir els escriptoris virtuals i aprofitar-ne el seu potencial. Els entorns tradicionals son dificils de gestionar i poden presentar nombrosos riscos de seguretat per a la seva empresa. La possibilitat d’oferir un escriptori virtual comú per als usuaris finals, incrementar la seguretat, reforçar el compliment normatiu, maximitzar l’agilitat i la continuïtat del negoci, i facilitar l’administració d’escriptoris, fa de la vostra instal·lació un sistema optimitzat i preparat per al canvi.

 

Seguretat de dades als dispositius mòbils

Quan parlem de mobilitat un dels principals inconvenients que poden posar les empreses a l’hora d’adoptar aquestes tecnologies o adaptar l’empresa a la mateixa, és la seguretat. Fins ara l’empresa sempre ha estat convençuda de custodiar les dades a les seves instal.lacions, dins d’un recinte controlat. La veritat és que majoritàriament, les pèrdues i fuites de dades s’han donat sempre a les mateixes empreses.

On estan les meves dades més segures, a la meva empresa o al núvol?

Una de les pors de les empreses és a cedir el control de les dades. Les polítiques de mobilitat moltes vegades ens porten a adoptar una aplicació cloud, que està al núvol, a servidors com els que ofereix Infordisa i que no estan totalment sota el vostre control sino que es troben a datacenters o centres de dades. No obstant això, la nostra instal·lació al datacenter, garanteix uns nivells de servei o SLA del 99,9%, cosa molt difícil d’aconseguir a les mateixes empreses dels nostres clients.

Encara que la vostra empresa busqui un SLA tan alt, probablement la inversió que hauria de realitzar per aconseguir aquestes característiques de servei, seria tan elevada que no li compensaria. Ja que tenir el servidor sempre disponible significa redundància, de maquinari i de sistemes, però també de subministrament elèctric, adquirint grups autònoms que garanteixin que els equips funcionaran encara que tinguem una apagada.

D’altra banda, adoptar una aplicació cloud als servidors d’Infordisa, implica també que no hem de preocupar-nos per qüestions com còpies de seguretat, manteniment del sistema, actualitzacions, etc. Un servei que ens suposa molt de temps que d’aquesta manera tindriem inclòs en una petita quota mensual de serveis al núvol.

Però també la tranquil·litat de saber que les dades no depenen d’un dispositiu, és a dir, que si perdem el nostre smartphone o tablet, podrem seguir treballant sense cap impacte en el nostre negoci. Com a molt n’hi haurà prou amb canviar les contrasenya d’accés al servei per quedar-nos més tranquils.

Polítiques de control de dispositius mòbils i pèrdua de dades

Sobretot el telèfon mòbil, però també la tablet, són dispositius molt fàcils de perdre o extraviar, els portem sempre amb nosaltres, no ens separem d’ells, i no obstant això, són els dispositius de l’empresa que pateixen més pèrdues o robatoris. I aquí el problema no està tant en substituir-los per altres de nous, que també, sino en com tenir fora de perill les dades que contenien.

Per això cal implementar polítiques de control dels dispositius, perquè sapiguem en cada moment, quina informació contenen, com podem accedir-hi i sobretot, com eliminar o bloquejar l’accés a aquesta informació sempre que estiguem en una situació d’emergència. Un mètode molt senzill és utilitzar una aplicació de localització de dispositius, que ens permeti bloquejar el mateix en el cas que hàgim patit una pèrdua.

Aquestes polítiques de control evitarien també que l’usuari instal·li certes aplicacions que podrien comprometre la seguretat del dispositiu, de manera que només contindria les aplicacions necessàries per a treballar i poc més, quedant a discreció de l’empresa si s’instal·la o no el que pugui requerir l’ usuari .

Xifrat de les dades en els smartphones i tablets

De tota manera una de les qüestions bàsiques que ha d’implementar l’empresa per mantenir les seves dades segures és el xifrat. Es tracta que davant qualsevol contratemps les dades que té el dispositiu mòbil no quedin exposats a ulls de tercers, tant les dades de la memòria interna com de la targeta externa en cas de disposar d’una d’elles.

El xifrat de dades és fàcil d’implementar i és transparent per a l’usuari. Per fer-ho cal que la política de desbloqueig del dispositiu tingui una contrasenya, de manera que no es pugui desbloquejar per lliscament o altres mètodes molt poc segurs. D’aquesta manera totes les dades d’aplicacions i clients que podem tenir al telèfon queden preservats.

Esborrat remot de dades

L’altra opció bàsica si portem dades confidencials dins de la tablet o el telèfon intel·ligent és l’esborrat remot. En aquest cas, el que ens permet és eliminar totes les dades del dispositiu, cosa que farem un cop hem confirmat la pèrdua o robatori d’aquest. El pas intermedi a l’esborrat és el bloqueig .

Aquesta opció és molt important , ja que podem acumular avui en dia propostes de futurs clients, plans estratègics de l’empresa, contrasenyes a altres serveis, accessos VPN a la pròpia empresa, etc . Pel que la pèrdua del dispositiu pot suposar que aquestes dades en les mans de la competència obliguin a modificar l’estratègia de l’empresa.

Amb les degudes precaucions la mobilitat no suposa cap problema per a l’empresa a nivell de seguretat, és més, millora notablement la qualitat i flexibilitat del treball en molts aspectes. Però la veritat és que necessitem un pla de contingència per saber com actuar davant de qualsevol incident de seguretat que pugui sorgir en un moment donat.

A Infordisa treballem constantment per tal de donar cobertura a aquestes necessitats i assegurar la mobilitat dels nostres clients al núvol. Una bona connexió a les dades, i el correcte tractament de les mateixes, multiplica la flexibilitat a l’hora de treballar i en millora la qualitat, de manera que acaba repercutint en la productivitat de tots els treballadors de l’empresa.

Història de l’emmagatzemament informàtic

La humanitat sempre ha tractat de trobar formes d’emmagatzemar la informació. Actualment, les persones s’han acostumat a la terminologia tecnològica, com ara CD-ROM, clau USB i DVD. Els disquets i cintes de casset s’han oblidant a excepció dels més nostàlgics. Les generacions posteriors simplement s’han oblidat de la tecnologia que va ajudar a evolucionar els sistemes informàtics d’emmagatzematge eficients que tots fem servir cada dia. Amb el temps la humanitat continua treballant per tal d’innovar i crear noves possibilitats.

Actualment els innovadors, seguits d’una gran majoria d’empreses i particulars, han descobert el núvol o cloud, i els enormes avantatges en quant a mobilitat i estalvi, que aporta aquesta tecnologia. Després de quasi 100 anys d’història d’emmagatzemament informàtic, estem davant de la solució més òptima pel que fa a la possibilitat de guardar informació. Finalment no depenem de portar físicament amb nosaltres aquesta informació, sinó que la podem tenir disponible arreu del món i sense limitació d’espai. Fàcil, ràpid, escalable i econòmic. Aquestes son les claus de l’èxit de l’emmagatzemament al núvol.

Tot seguit, refem és el camí que ens ha portat fins on som, i el que marca els passos del que vindrà.

1928

Cinta magnètica

Fritz Pfleumer, en enginyer alemany, va patentar la cinta magnètica el 1928. Aquest invent estava basat amb el cable magnètic de Vlademar Poulsen.
1932

Tambor magnètic

Un inventor autsriac, G. Taushek, va inventar el tambor magnètic el 1932, basat amb el descobriment anterior de Fritz Pfleumer.
1946

El tub de Williams

El professor Fredrick C. Williams juntament amb Tom Kilburn, van desenvolupar el tub de Williams a la Universitat de Manchester. S’utilitzava per emmagatzemar electrònicament dades binàries. Va ser la memòria RAM dels primers ordinadors de programa emmagatzemat.
1948

Selectró

El selectró és una vàlvula termoiònica capaç d’actuar com memòria d’accés aleatori ( RAM ), una forma primerenca de la tecnologia digital memòria d’ordinador va ser desenvolupat per Jan A. Rajchman i el seu grup a Radio Corporation of America
1949

Memòria de línia de retard

Una memòria de línia de retard és un dispositiu capaç d’emmagatzemar dades aprofitant el temps que necessita un senyal per a propagar-se per un medi físic.
1950

Nucli magnètic

El nucli magnètic és un component fonamental de ginys elèctrics com electroimants, transformadors, inductors o de qualsevol màquina elèctrica, al voltant del qual hi ha un enrotllament de fil conductor. La seva funció és la d’incrementar la força i els efectes del camp magnètic que produeix el corrent elèctric.
1956

Disc dur

Un disc dur inclou discs giratoris, que emmagatzemen bits d’informació digital d’una superfície plana metàl·lica.
1963

Cinta de cassette

Philips va crear la cinta de cassette el 1963. Originariament el va crear per a màquines dictades, tot i això es va convertir en un mètode de distribució de música. El 1979, Sony va crear el Walkman i va contribuir a transformar la utilització del cassette, convertint-lo en quelcom popular i molt utilitzat.
1966

DRAM

La Dynamic Random Access Memory (DRAM) és una memòria electrònica d’accés aleatori, que s’usa principalment en els mòduls de memòria RAM i en altres dispositius, com a memòria principal del sistema. És una memòria volàtil, és a dir quan no hi ha alimentació elèctrica, la memòria perd la informació que tenia emmagatzemada.
1968

Twistor Memory

Bell Labs va desenvolupar Twistor Memory enrotllant cinta magnètica al voltant d’un cable elèctric. Es va utilitzar entre 1968 i finals del 1970, abans de ser totalment substituït pels xips de RAM.
1970

Memòria de bombolla

La memòria de bombolla (Bubble memory) és un tipus de memòria d’ordinador d’emmagatzematge no volàtil que utilitza una pel·lícula de material magnètic de petit gruix que conté petites zones magnetitzades conegudes com bombolles, que emmagatzemen un bit de dades cada una.
1971

Disc flexible de 8″

IBM va començar a desenvolupar un sistema econòmic d’emmagatzemament de dades. Com a resultat, va néixer el disquet e 8″. Un disc, portable i emmagatzemable, fet d’un film magnètic protegit per plàstic, que permetia guardar informació de manera més ràpida i fàcil.
1976

5.25″ Floppy

Allan Shugart va desenvolupar el Disc de 5,25″ el 1975. Shugart va crear un disc més petit perquè el de 8 polzades era massa gran per a ordinadors de sobretaula normals. Els discs de 5,25″ tenien una capacitat de 110Kb i eren més ràpids i barats que els seus predecessors.
1980

CD

James T. Russel creia que es podia utilitzar la llum per emmagatzemar música. El 1975, Philips van contractar a Russel i li van pagar milions de $ perquè desenvolupés el Disc Compacte (CD), i ho va acabar aconseguint el 1980, quan ho va presentar a Sony.
1981

3.5″ Floppy

El disc de 3,5″ tenia bastants avantatges davant el seu predecessor. Tenia una part rígida de metall que cobria i feia més resistent el film magnètic del seu interior.
1984

CD Rom

El CD-ROM, també conegut com a Compact Disk Read-Only Memory, utilitzava el mateix format físic que el CD d’àudio per emmagatzemar informació. El CD-ROM codifica petites parts d’informació sota la superfície de plàstic del disc, la qual cosa permet grans quantitats de data emmagatzemada.
1987

DAT

El 1987, Sony va crear el Digital Audio Tape (DAT). Va redissenyar la cinta de cassette d’àudio amb una cinta magnètica de 4 mil·límetres, dins d’una cobertura protectora.
1989

DDS

Sony i Helwett Packard van crear el format Digital Data Storage (DDS) per tal d’emmagatzemar i guardar informació d’un ordinador, a una cinta magnètica. El format DDS evolucionava de la tecnologia DAT.

1990

MOD

El Magneto-Optical Disc, va aparèixer al sector de la tecnologia de la informació el 1990. Aquest format de disc òptic, utilitzava una combinació de tecnologies òptiques i magnètiques per tal d’emmagatzemar informació digital.
1992

MiniDisc

El MiniDisc podia guardar tot tipus d’informació, tot i això, predominava al sector de l’àudio. La intenció del MiniDisk era la de substituir el cassette d’àudio abans que fos eliminat el 1996.
1993

Compact Flash

El CompactFlash (CF), també conegut com a “Flash drives”, s’utilitzava com a memòria interna per guardar informació. Els dispositius CF s’utilitzaven en càmeres digitals i ordinadors per guardar informació.
1994

Zip

El dispositiu ZIP es va popularitzar el 1994 per guardar arxius. Era un sistema de disc d’un sol ús proporcionat per Iomega.
1995

DVD

El DVD es va convertir en la futura generació d’emmagatzemament en discs. Era un disc amb més capacitat, més ràpid i utilitzat per a informació multimèdia.
1995

SmartMedia

Toshiba va treure al mercat SmartMedia el 1995, una targeta de memòria flash, amb la intenció de competir amb MiniCard i ScanDisk.
1995

CD-RW

El Compact Disc Rewritable, era una versió del CD-ROM amb la possibilitat de ser regrabable, la qual cosa permetia als usuaris guardar informació sobre informació prèviament gravada.
1997

Multimedia Card

La Multimedia Card (MMC) utilitzava una tarja de memòria flash per emmagatzemar informació, i va sortir al mercat de mans de Siemens i ScanDisk el 1997.
1999

Microdrive

Un USB Flash Drive, utilitza memòria NAND-type flash per emmagatzemar. El dispositiu es conecta a una interfície USB a qualsevol ordinador.
2000

SD Card

La tarja Secure Digital (SD) incorpora encriptació DRM que permet emmagatzemar grans arxius. Les targes SD estàndard mesuren 32mm x 32mm x 2,1mm, i se solen utilitzar per guardar informació per a dispositius mòbils.
2003

Blu Ray

El Blu-Ray és la nova generació de discs òptics utilitzats per guardar vídeo en alta definició i densitat d’informació. El Blu-Ray rep el nom del làser blau que permet emmagatzemar més informació que un DVD estàndard.
2002

xD-Picture Card

Olympus i Fujifilm, van crear la xD-Picture Card el 2002, que s’utilitzava exclusivament per càmeres Olympus i Fujifilm.
2004

WMV-HD

El Windows Media High Definition Video (WMV-HD) és una codificació de vídeo per a Microsoft Media Video. WMV-HD és compatible amb ordinadors amb plataforma Windows, Xbox i PlayStation.
2005

HD-DVD

El High-Density Digital Versatile Disc (HD-DVD) és la versió de Blu-Ray que promocionaven Toshiba, NEC i Sanyo.
2008

Holographic

El futur de la memòria de l’ordinador resideix en la tecnologia hologràfica. La memòria hologràfica pot emmagatzemar dades digitals a alta densitat a l’interior dels vidres i els foto-polímers. L’avantatge de la memòria hologràfica resideix en la seva capacitat per emmagatzemar un volum de mitjans de gravació, en lloc de fer-ho només en la superfície dels discos. A més, permet que es produeixi un aspecte 3D anomenat volum de Bragg.
2014

Emmagatzemament al núvol

L’emmagatzemament al núvol és l’actual revolució pel que fa a emmagatzemament d’informació. Ja sigui com a backup o com a repositori d’informació, el núvol (cloud) aporta unes característiques de mobilitat, flexibilitat i escalabilitat, que cap dels seus predecessors havia desenvolupat. Gràcies a l’accés fàcil a Internet des d’arreu el món, podem disposar d’infinits volums d’informació sense tenir en compte el dispositiu, el volum o la ubicació.
Gràcies a aquests avantatges, l’emmagatzemament al núvol o el Cloud Computing són la solució ideal per a tot tipus d’empresa i organització. En un món globalitzat on l’exportació i mobilitat és una realitat present, els dispositius i sistemes d’informació s’han d’adaptar a les necessitats dels usuaris, facilitant la feina i millorant l’experiència de treball en tot moment.

Coneix els serveis al núvol?

L’invitem a descobrir els productes i serveis que oferim, i a que comprovi com passar al núvol la seva instal·lació és una gran inversió.

 

Imatge: Gus Morais

Passar al Cloud en 10 passos

Segurament ha sentit a parlar alguna vegada sobre els beneficis que el núvol pot aportar a la vostra empresa, i li agradaria comprovar-ho. Passar al núvol és sense dubte un canvi important i necessita una bona reflexió a consciència. Tot seguir li mostrarem 10 passos que el podran ajudar a reflexionar si el núvol és una bona idea per a la seva empresa.

 

1Sap que ha d’estar al núvol?
Fer el canvi cap al núvol suposa bastant dedicació i estudi previ ja que és transcendental per a la seva empresa. És per això, que abans de prendre la decisió, cal plantejar-se si és o no, una bona elecció, i si realment és necessari. Cal observar la instal·lació actual, estudiar el modus operandi, i analitzar com la implementació al núvol, podría ajudar a la seva empresa. Aquest estudi, el realitzem nosaltres sense compromís, i juntament amb el client, decidim si és una bona opció, i com tirar-ho endavant. Un canvi d’aquestes característiques, requereix que l’estudi del canvi sigui acurat i dedicat, per no afectar en absolut al seu dia a dia de treball.

 

2Calculi el cost de la operació amb la manera de treballar tradicional.
Per calcular-ho, la millor manera és fer-ho projecte a projecte, i després, incloure totes les altres despeses que poden ser comunes per a tots els projectes. 

 

3Determini el cost de trasllat al núvol.
Passar al núvol comporta despeses en l’educació del treballador, despeses produïdes pel trasllat de les aplicacions al núvol, entre d’altres. 

 

10 passos per passar al núbol

4Demani pressupost per saber el que costaria fer el canvi al núvol.
És bàsic saber amb quina inversió ens movem a l’hora de passar informació al núvol. És en aquest moment que haurem de decidir si passar-ho tot, o només algunes parts de la instal·lació, i calcular el que suposaria cada opció. Demanant pressupost a Infordisa, observarà tots els aspectes a tenir en compte detallats, per permetre una decisió amb fonament i coherent.

 

5Decideixi quin nivell de virtualització requereix.
Una vegada decidida la quantitat de feina que es durà a terme, cal decidir els temes relacionats amb la virtualització. Cal escollir, en termes de virtualització, que és el que millor ens funciona, i quina quantitat se’n necessita.

 

6Marqui els requisits.
Sol·liciti quins son les necessitats tècniques i determini els paràmetres de rendiment a tenir en compte, per tal que puguem definir la millor instal·lació.

 

7Demani pressupost.
Verifiqui les despeses de funcionament dels pròxims anys. El pressupost inclourà també les tarifes basades amb les combinacions d’utilització d’aplicacions, emmagatzemament i número d’usuaris.

 

8Revisi les despeses i els beneficis.
A partir del pressupost, ja pot determinar el cost real de la computació al núvol per a la seva empresa. Una vegada tingui aquestes dades, podrà comparar-ho amb les seves despeses actuals.

 

9Comenci amb el canvi.
Ha arribat l’hora de definir si la proposta s’ajusta a les necessitats. Reflexioni sobre la possibilitat de generar un Cloud públic, privat o hibrid si és necessari. Segons el tipus d’instal·lació, és possible que sigui una bona opció optar per un cloud hibrid i progressivament passar-ho a públic. Cal també definir totes les pautes d’actuació i revisar el canvi. Infordisa generarà un esquema d’actuació que permet a client i proveïdor, fer un seguiment acurat de l’evolució del projecte.

 

10Passi al núvol.
Un projecte d’aquestes característiques, és sempre millor deixar-ho en mans d’experts com els tècnics d’Infordisa abans que en mans d’aficionats. Nosaltres definirem els plaços d’entrega juntament amb el client per definir el millor esquema d’actuació, per tal que afecti el mínim possible al dia a dia del client.

 

Aquest és el seguiment que cal seguir abans de fer una migració de la seva instal·lació al núvol. Aquest canvi i totes les feines realitzades, se supervisaran per professionals permetent una transició suau i poc intrusiva. Només ens queda recordar-vos que com a conclusió, passar la instal·lació al núvol o fer cloud computing, permet a les empreses com la vostra, i cada dia a més PIMES, treure el màxim rendiment dels seus sistemes informàtics optimitzant-ne la instal·lació i el funcionalemtn.

Reflexioni sobre el Cloud computing, un canvi inevitable que s’ha convertit en al punta de llança dels principals fabricants, i que Infordisa li ofereix d’una manera professionalitzada, adaptada a les seves necessitats, i amb total proximitat i suport tècnic.

El 65% de les assessories i despatxos professionals aposten pel Cloud

El 65 % dels assessors i despatxos professional espanyols aposten per l’ús de les aplicacions informàtiques al núvol (o cloud computing), segons es desprèn de l’últim Baròmetre Tecnològic i Econòmic de l’Assessor. Aquest confirma la bona percepció que el cloud computing té en el sector de les assessories i els despatxos professionals, ja que el 65% el consideren beneficiós per al seu negoci .

L’estalvi de costos, la millora en l’accessibilitat de la informació, la generació de noves oportunitats de negoci i la possibilitat de desvincular l’exercici professional de la presència al despatx, són alguns dels avantatges que aquests dos terços dels professionals enquestats associen al cloud computing.

No obstant això, el 28 % dels assessors es mostren reticents cap a l’ús de les aplicacions en el núvol pels dubtes que els generen els canvis que pot implicar en la cultura del treball i la seguretat de la informació .

El Baròmetre corrobora que cada vegada són més les assessories i despatxos professionals que van vencent les reticències, valoren els avantatges que ofereix el cloud computing i aprecien l’estalvi de costos i infraestructura, entre altres virtuts, que suposa invertir en aquest tipus d’aplicacions.

despatxos-cloud-assessorsLa possibilitat de desenvolupar l’activitat professional fora del despatx, que ofereix el cloud computing és un dels avantatges que tornen a destacar els enquestats en relació amb l’ús de telèfons smartphones i tablets. Dos terços dels assessors (67%) utilitzen aquests dispositius precisament perquè valoren que els permetin treballar allà on siguin. No obstant això, encara hi ha un 30% de professionals que descarten l’ús professional de smartphones i tablets, encara que aquest percentatge ascendia al 59 % en l’últim baròmetre fet públic al juliol de 2012 .

La presència a Internet i a les xarxes socials és considerada “estratègica” per als despatxos professionals. Gairebé el 42% disposa de pàgina web, en canvi, la presència a les xarxes socials ha experimentat un notable augment, ja que més de la meitat (55%) té comptes a Facebook, LinkedIn o Twitter, quan fa set mesos era el 31%.

També ha crescut l’ús de canals alternatius al telèfon i el correu electrònic com a mitjà de comunicació amb els clients: el 60 % dels professionals de les assessories i despatxos ja recorren a altres vies, com els missatges de text, una extranet o les xarxes socials.

L’email segueix sent el principal mitjà utilitzat pels assessors per intercanviar documents amb els seus clients. Així ho fan el 58% dels despatxos, encara que segueix utilitzant-se el fax, amb un 37%, i el correu postal (30%). Només el 4% de les assessories utilitza un portal o extranet per realitzar aquest intercanvi documental amb els seus clients. Pel que fa a la documentació, encara hi ha un 55% de despatxos que la guarda en arxivadors o en directoris compartits, tot i que el percentatge d’ús de gestors documentals es multiplica i arriba ja gairebé el 25 %.

L’estudi demostra en definitiva, la tendència de creixement imparable en utilitzar serveis al núvol. Les assessories i despatxos professionals guanyen en prestacions i redueixen en despeses, gràcies a serveis com el correu corporatiu al núvol, el backup online, les aplicacions de col·laboració, els escriptoris virtuals o els servidors al núvol. Tots aquests serveis ofereixen plataformes al núvol, on l’assessoria o despatx professional pot comunicar-se amb el seu client d’una manera més eficaç, traslladant la comunicació i gestió documental a una ubicació sempre disponible.