Simplivity vs nutanix

Aquest mes ha sigut el mes de Simplivity i la hiperconvergència, ja sigui pel seu paper destacat al passat VMworld, o per la jornada del passat dia 11 “Descobreix la hiperconvergència amb Simplivity“, hem parlat, i molt, de les característiques d’aquesta proposta. Tot i això, evidentment Simplivity no és la única proposta hiperconvergent del mercat. Altres propostes com Nutanix sonen amb molta força i competeixen a un gran nivell. És per aquest motiu que hem cregut interessant generar una comparativa entre aquests dos fabricants.

A continuació detallem les principals diferències entre les dues propostes, centrant l’atenció en els aspectes més rellevants a tenir en compte en un centre de dades:

Deduplicació

Hem de saber que existeixen dos tipus de deduplicació, In-line i en Background. En In-line la deduplicació es fa durant l’escriptura i Background o Post Procés, es realitza a posteriori. Primer s’escriu i despres s’ordena el Sistema.

Nutanix fa deduplicació In-Line únicament per les dades a la flash (que son mínimes), la resta ho fa tot en post procés. Que significa això? Que Primer escriu i si cal duplica les dades, i desprès utilitza recursos del sistema per calcular quins blocs estan duplicats, i es poden comprimir, causant un impacte directe considerable al sistema durant aquestes tasques. A més per activar la opció de Deduplicació in-line, cal reservar 32 GB més per node a aquesta funció. Tot això resta recursos globals que haurien de ser utilitzats per les maquines Virtuals, no per el sistema i per tant, cal dimensionar correctament les maquines per no quedar-se curt.

Tot aquest procés va ser inclòs a la solució per Nutanix com una opció “afegida a posteriori”, al igual que altres fabricants com Netapp, Hitachi, etc, per poder dir que ells també ofereixen deduplicació i compressió al seu sistema.

SimpliVity ha disenyat la solució des del principi, pensant en com optimitzar el procés de deduplicació i compresió, mitjançant algoritmes potents dissenyats per a ser absorbits la tarja acceleradora i el sistema ni se n’adona, ja que cada bloc d’informació és escrit un sol cop al sistema i mai més.

Simplivity vs Nuntanix

Backups

Nutanix ofereix “la possibilitat” de realitzar copies basades en SNAPSHOTS, però no ofereix la granularitat per recuperar fitxers d’usuari com a solució de Backup. Per obtenir aquesta funció necessitem llicencies de tercers (Veeam, BackupExec, Arcserve) per poder fer tant les copies locals, i el mateix per realitzar les copies remotes sense penalitzar l’ample de banda WAN. Això significa que si volem optimitzadors de WAN de Veeam, Arcserve, etc, han de ser appliances físics o virtuals, adquirits i llicenciats a banda de la solució, la qual cosa representa més despeses i menys hiperconvergència.

Per altra banda, els backups amb Simplivity es realitzen en qüestió de segons, en canvi Nutanix no (primer deduplica i comprimeix després, pel que cal copiar tota la VM)

Gestió unificada i global

Nutanix no esta integrat amb VMware, necessita una consola de gestió addicional (PRISM). En canvi Simplivity sí que està completament integrat amb VMware, facilitant molt l’administració per part dels tècnics i fent-la molt més transparent.

Nutanix vs Simplivity

Cluster mínim

Al datacenter principal calen 3 nodes de Nutanix per fer un clúster, mentres que amb una infraestructura SimpliVity només en fan falta 2. Cal tenir en compte que aquest punt pot implicar moltes despeses indirectes de llicenciament, ja que a més nodes, més llicències seran necessaries.

A més, si es volen 3 nodes a un datacenter, caldrà una xarxa de 10 GB amb switching de 10 GB. Per contra, amb Simplivity, si partim de 2 nodes, els enllaços entre ells són a 10 GB, sense necessitat de switchos a 10 GB.

Resilencia o tolerància a errades

Nutanix no fa RAIDs a cada node, sinó RF2 (Replication Factor 2) que podriem definir com a un RAID però a través de la xarxa. Nutanix ho veu com una fortalesa, però en realitat es una gran debilitat ja que si falla un disc d’un node, necessita dels altres nodes per a reconstruir-se, i si pel que fos un altre node esta en manteniment, o sense connexió, el sistema pot fallar de forma total. SimpliVity, en canvi, té 2 discos HotSpare per node en el RAID 6 i 1 disc en al RAID 1 SSD, pel que poden fallar 3 discos per node sense que el sistema es vegi afectat.  A més, Simplivity te 2 discos SAS en RAID 1 de 10k rpm a la part posterior on s’instal·la el ESX (i el OS de Simplivity). En canvi Nutanix té una ROM integrada a la placa, si aquesta falla, el node cau.

Per veure-ho més clar, a continuació trobareu uns esquemes d’un cluster de 4 nodes:

A clúster de 4 nodes SimpliVity suporta la fallada de 12 discos sense perdua del servei ni dades

El clúster de 4 nodes SimpliVity suporta la fallada de fins a 12 discos sense pèrdua del servei ni dades

A un clúster de 4 nodes SimpliVity suporta la fallada de 12 discos y 1 node sense pèrdua del servei

El clúster de 4 nodes SimpliVity suporta la fallada de  fins a 12 discos i 1 node sense pèrdua del servei

El mateix escenari amb Nutanix hi ha protecció davant la fallada d’un disc

El mateix escenari amb Nutanix contempla la protecció davant la fallada d’un disc

Però no devant la fallada de 2 discs (algunes VMs deixarien de funcionar!)

Però no davant la fallada de 2 discs algunes VMs deixarien de funcionar

El mateix escenari amb Nutanix hi ha protecció davant la fallada d’un node

El mateix escenari amb Nutanix hi ha protecció davant la fallada d’un node

Pero no amb la fallada d’un node i 1 disc

Però l’escenari Nutanix no suporta la fallada d’un node i 1 disc

Conclusió

Una vegada analitzada la disponibilitat de Nutanix amb RF2, la pregunta és: És aquesta la solució que a tenir en compte per a un entorn mínimament crític?

Com millora Nutanix la seva disponibilitat i resilencia? Oferint RF3. I que suposa això? Una major utilització de recursos per part de la solució, o dit d’una altra manera, menys recursos lliures per a la producció i la capacitat d’emmagatzemament.

 

Hiperconvergencia simplivity

Simplivity i Infordisa van presentar el passat dia 11 de novembre, un esdeveniment sobre sistemes hiperconvergents, orientat a directors tècnics responsables de les infraestructures IT de les principals empreses i entitats de Catalunya. Aquest va tenir lloc a l’Hotel Barceló Sants, just a sobre de l’estació de Sants.

La presentació portava per nom “Descobreix la hiperconvergència amb Simplivity” i va fer èmfasi en els sistemes hiperconvergents, una nova vessant tècnica amb la que estan apostant els principals fabricants tecnològics del món.

simplivity-2 simplivity-1 simplivity-3 simplivity-8 simplivity-4 simplivity-7 simplivity-5 simplivity-6

La jornada va ser presentada pel director adjunt d’Infordisa, el senyor Jordi Ferrando, que va mostrar com Infordisa és un partner tecnològic orientat a donar serveis globals de valor, a empreses i organitzacions amb altes necessitats tecnològiques.

Feta la introducció, va ser torn de l’equip de Simplivity, composat pel director de Simplivity Iberia, el senyor Alfonso Ramirez, i el consultor tècnic de Simplivity, el senyor Juan José Juárez. Ells van introduir el concepte d’hiperconvergència i com Simplivity replanteja aquest model per a oferir una solució òptima.

Els millors I/O son aquells que no s’han de fer

Simplivity té una màxima que anuncia de manera clara allà on va: “Els millors I/O son aquells que no s’han de fer”. Amb aquesta afirmació, demostren que la base de tot el concepte és la optimització màxima dels recursos que te l’empresa a la seva disposició.

Al llarg de la presentació vam poder valorar quins son els casos més destacats que fan que la hiperconvergència de Simplivity sigui una opció òptima per a les infraestructures IT modernes. Aquest casos podrien resumir-se en:

  1. Consolidació de servidors i datacenters
    Simplivity ofereix un producte que s’integra a la perfecció amb l’entorn ja existent, i s’adapta de manera natural al seu datacenter.
  2. Modernització progressiva de la tecnologia
    La grandesa de la hiperconvergència és la seva aplicació sense interrupcions. L’entorn hiperconvergent de Simplivity és part del seu entorn general, i pot substituïr de manera progressiva l’arquitectura antiga per la nova, sense que l’entorn ho noti o en surti perjudicat el rendiment.
  3. Publicació de VDI
    La publicació de VDI és una de les grans avantatges que aporta la tecnologia hiperconvergent de Simplivity, ja que permet enfrontar-se als pics de demanda de recursos sense perjudicar en absolut al rendiment general.
  4. Gestió de serveis remots
    Amb Simplivity no hi ha necessitat de comptar amb personal remot que realitzi operacions manuals com executar tasques de suport, la creació de LUN o les polítiques de qualitat de servei.
  5. Modernització de backups i disaster recovery
    La infraestructura hiperconvergent de Simplivity elimina la complexitat que poden suposar aquestes operacions. La simplicitat és el nou mantra, i la hiperconvergència és una de les maneres més simples per aconseguir els objectius de backup i recuperació de desastres.

En resum, la jornada va ser de gran interès i acceptació per part dels assistents, que van valorar molt positivament la solució.

Vam obsequiar a tots els assistents amb un llibre que exposa com les infraestructures hiperconvergents poden ajudar a millorar els nostres centres de dades i que s’anomena “Hyperconverged Infrastructure Implementation Strategies”. Ara pot aconseguir aquest llbre gratuitament prement a l’enllaç que trobarà a continuació.

 

Hiperconvergencia 3 claus

La infraestructura hiperconvergent, encara que segueix sent una tecnologia en evolució, ha estat rebent cada vegada més atenció com una tecnologia que pot simplificar l’arquitectura dels entorns virtuals a un baix cost.

Els productes que entren en la categoria hiperconvergent integren els recursos de còmput, emmagatzematge, xarxes i virtualització, i han estat configurats prèviament per treballar junts. Aquests productes sovint inclouen característiques d’emmagatzematge addicionals, com ara la deduplicació o compressió, així com la funcionalitat de gestió.

Uns dels principals innovadors de l’escena hiperconvergent és HP o Simplivity, que aporten la deduplicació de dades per a les dades en unitats de disc dur de la seva plataforma informàtica virtual. Qui també està destacant i apostant és VMware, que va llançar VSAN, una opció de software que extreu la capacitat i computació dels servidors en un entorn vSphere; inicialment els primers usuaris ho veuen com una opció viable d’infraestructura hiperconvergent. Mentrestant, els proveïdors de hiperconvergència estan afegint suports per a hipervisors addicionals, la qual cosa podria conduir a una major adopció.

A continuació, les treus claus que han fet que al hiperconvergència estigui en boca de tothom:

Evolució

La hiperconvergència creix des de l’arribada de la virtualització

Alguns analistes sostenen que la hiperconvergència és un producte d’arquitectures convergents. Segons ells, esdevenen hiperconvergents una vegada comencen a dissenyar amb la virtualitzaicó en ment, afegint capes de gestió i funcions d’emmagatzematge. A mesura que aquests productes s’actualitzen i els nous entren en el camp de joc, pot ser difícil de diferenciar una infraestructura hiperconvergent d’altres tecnologies d’emmagatzematge en evolució.

Implementació

Consideracions per a un entorn d’emmagatzemament hiperconvergent

La primera raó per la qual els professionals d’emmagatzemament podrien voler aplicar una infraestructura hiperconvergent és la comoditat – hi ha molt poca configuració a fer, i el maquinari dels productes bàsics sovint s’ofereix a un preu més baix. Però existeixen diferents productes que suporten diferents hipervisors, i les característiques poden variar.

Situació del mercat

Opcions hiperconvergents disponibles avui

Tot va començar amb uns quants (pocs) productes hiperconvergent, però cada vegada més proveïdors estan oferint tecnologies que encaixen en aquesta categoria, tot i que encara poden diferir de les arquitectures originals infraestructura-in-a-box. Actualment proliferen ampliament multitud de solucions hiperconvergents de prestacions diferents i enfocades a segments de mercat molt variats. En podem destacar les solucions de hardware per a grans empreses com al que ofereix HP amb la seva gamma HC, o la que proposa Simplivity amb la seva Omnicube. O soluciona de software com VSAN de VMware o les més recents solucions de Maxta.

 

Més informació

 

Capsules presentacio

Aquest mes presentem les «Càpsules Estratègiques #AnemPerFeina!», un seguit de curtes presentacions que tenen com a principal objectiu la col·laboració en una millora del rendiment de les empreses dels nostres clients. Aquestes càpsules o sessions formatives, presentaran al llarg de l’any diferents propostes d’aprenentatge de diferents solucions que permeten a les empreses millorar el seu rendiment, reduïr despeses i com a conseqüència, ser més eficients.

Durant l’any es realitzaran diverses presentacions d’una durada aproximada de 2 hores, amb un fil conductor molt concret, que pot anar des de la millora de la gestió comercial, a l’adopció de tècniques de treball com BYOD (Bring Your Own Device), i la optimització de la seguretat amb debats sobre còpies de seguretat, entre molts d’altres.

La primera d’aquestes presentacions o Càpsules Estratègiques, se centrarà en la millora de la gestió comercial, amb una profunda reflexió sobre el comportament del mercat, l’aprofitament de les oportunitats de negoci, i un seguiment detallat per optimitzar-ne el tancament.

Podeu subscriure-us al nostre butlletí per tal d’estar al corrent d’aquestes presentacions i assistir a les que creieu més interessants.

Vols estar al corrent?

Seguridad dropbox

En els últims anys l’ús de serveis d’emmagatzematge en el núvol, com ara Dropbox, Google Drive i similars, ha proliferat en gran mesura i avui dia són molts els que, per les seves múltiples avantatges, els aconsellen tant per a particulars, en el seu àmbit domèstic, com per a empreses o professionals. No obstant això en aquest últim supòsit s’ha de tenir especial cura amb la informació que es “pugi” a aquests serveis cloud. Per què?

Deixant al marge el fet que pot produir-se la falta de control de l’empresa sobre la informació aquí emmagatzemada i l’accés i/o ús que poden fer els empleats amb aquesta informació (Ex. Que un treballador descarregui i conservi informació de la empresa un cop extingida la relació laboral), el que segurament moltes empreses ignorin és que estan infringint la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.

Si en aquests espais virtuals emmagatzemem dades personals de clients, tant amb les versions de pagament com amb les gratuïtes, de conformitat amb la normativa europea aquestes empreses prestadores del servei cloud esdevenen encarregats del tractament d’aquestes dades, i l’art. 12 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) i l’art. 17 de la corresponent Directiva europea ens obliga a subscriure amb elles un contracte on es reculli el seu compromís de tractar aquesta informació d’acord amb les nostres instruccions, així com que no la farà servir per a altres finalitats diferents ni la cedirà a altres persones, i en el qual així mateix es reflecteixin les mesures que estan obligades a implementar per garantir la seguretat d’aquestes dades.

I aquí hem de dir que, majoritàriament, els termes i condicions d’aquests serveis d’emmagatzematge no contemplen aquestes qüestions, o almenys no adequadament.

Com a exemple Dropbox, en les condicions per a empreses s’eximeix de “responsabilitat per eliminacions o fallades en emmagatzemar qualsevol informació d’un compte de Serveis d’un Client o Usuari final”.

Amb la seva adhesió al Port Segur garanteix que les teves dades, com a usuari / client seu, gaudiran d’un nivell de protecció equivalent al que exigeix ​​la normativa europea, però no garanteix per si mateix que així sigui respecte a les dades personals de tercers que es guarden al Dropbox.

D’altra banda hem de tenir en compte que si el prestador o la ubicació dels servidors on anem a emmagatzemar aquesta informació es troba fora del territori de l’Espai Econòmic Europeu, estarem davant d’una transferència internacional de dades i per tant podríem arribar a necessitar la prèvia autorització del director de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Ara bé, això no vol dir que les empreses espanyoles no puguin utilitzar aquests sistemes cloud d’emmagatzematge. Això sí, si no volem que del núvol ens caigui un xàfec ho hauríem de fer o complint les exigències anteriors, o no allotjant informació que contingui dades personals de tercers, o pujant aquesta informació un cop l’haguem sotmès a un correcte procés de dissociació.

Per a fer-ho, serveis com el nostre backup online, compleixen la normativa legal vigent quant a protecció de dades, amb contractes firmats per els implicats i assessorament tècnic qualificat i capacitat per a dur a terme qualsevol gestió necessària per al millor funcionament.

Informació de QueAprendemosHoy.com

Migracio ws

Microsoft deixarà de donar suport al seu sistema operatiu Windows Server 2003. Aquesta situació pot tenir un impacte molt negatiu en aquelles empreses que continuïn utilitzant aquest SO ja que, en no haver-hi més actualitzacions del sistema per part de Microsoft, la infraestructura de TI serà menys estable i segura.

Tot i que encara queden diversos mesos per realitzar el procés complet de migració de Windows Server 2003 a Windows Server 2012 R2, i que tant Microsoft com HP, el fabricant amb major quota de mercat de servidors x86 del món, disposen de workshops i serveis destinats a que la migració sigui un èxit, la realitat és que, un cop que passi el 14 de juliol aquelles empreses que no hagin fet el salt a Windows Server 2012 es poden trobar amb els següents problemes:

1 Incompliment de la normativa legal

Després de la finalització del suport de Windows Server 2003, les organitzacions comprovaran que no són capaces de complir moltes normes i regulacions pròpies del sector al qual pertanyen. Com a resultat, poden perdre volum de negoci o pagar altes taxes per transaccions. A més, es poden veure embolicades en sancions, de manera que augmentarà significativament el cost de fer negocis.

2 Augment dels costos de manteniment

Els servidors antics amb Windows Server 2003 elevaran el cost dels sistemes de detecció d’intrusos i els tallafocs avançats, però a més obligaran a segmentar la xarxa de l’empresa per aïllar de la resta d’equips.

3 Bretxes de seguretat

Sense el suport continu de Microsoft, les instal·lacions virtualitzades i físiques de servidors amb Windows Server 2003 no passaran cap auditoria de seguretat. En no existir una solució a vulnerabilitats del sistema, els hackers ho tindran com a objectiu preferit per als seus atacs. I per cert, Microsoft Small Business Server (SBS) 2003 també es veurà afectat.

4 Manca de noves funcionalitats

Arribat el 14 de juliol, Microsoft deixa de desenvolupar i posteriorment alliberar actualitzacions amb noves funcionalitats del sistema. A tall d’exemple i per veure l’impacte que això té, només el 2013 Microsoft va alliberar 37 actualitzacions crítiques de Windows Server 2003 R2 sota suport extra.

 

Cap a un nou model de TI

A més de tots els greus problemes als quals s’enfrontaran les empreses si no comencen el procés de migració de Windows Server 2003 a Windows Server 2012 R2, no ens podem oblidar de la oportunitat que aquest canvi suposa a l’hora de modernitzar la infraestructura TI de l’empresa.

Elements clau com la virtualització, Big Data, Cloud Computing, així com la reducció de despeses, l’augment de la flexibilitat i la millora de l’experiència del client i dels nivells de servei en aplicacions antigues passen necessàriament per Windows Server 2012 R2.

I és que la nova versió del sistema operatiu per a servidors de Microsoft ofereix capacitats multiservidor que fan que sigui més senzill desplegar les funcions i característiques de forma remota a servidors físics i virtuals. A més, és possible agrupar unitats de disc per dividir-les en diferents espais que s’utilitzaran com a discos físics, amb el que això suposa en termes d’estalvi de costos.

Un avantatge afegit és que per tal d’evitar els problemes provocats per un excés de sistemes, Microsoft permet triar entre quatre edicions de Windows Server 2012 en funció de la mida de l’organització i dels requisits de virtualització i informàtica en núvol: Datacenter, Standard, Essentials i Foundation.

Les dues primeres tenen una llicència per processador més una altra d’accés de client (CAL per les sigles en anglès) i les dues últimes, pensades per a empreses més petites, tenen una llicència per servidor amb límit en el nombre de comptes d’usuari; 15 per Foundation i 25 per Essentials.

Zero client guia de compra

Mudar-se a un model VDI amb Zero Clients pot alleujar algunes de les limitacions d’un pressupost ajustat, així com la necessitat d’actualitzar la infraestructura amb tanta freqüència. En essència, un Zero Client ofereix  servei d’informàtica empresarial a un menor cost – incloent el cost de la unitat i el seu consum d’energia – amb menys esforç administratiu que els ordinadors d’escriptori tradicionals o fins i tot Thin Clients estàndard. A més, atès que les dades es guarden en un servidor en lloc de a nivell local, els Zero Clients minimitzen els riscos de pèrdua de dades i es consideren més segurs que els que tenen emmagatzematge.

Fem una ullada als quatre Zero Clients més coneguts actualment:

Dell Wyse 5020-P25

Dell Wyse 5020-P25

Dell Wyse P25 i P45

Els Dell Wyse 5020-P25-P45 i 7020 estan preparats per a entorns VMware Horizon View. Aquests dispositius inclouen processadors PCoIP Teradici, memòria cau per a un alt rendiment sobre l’ample de banda de xarxa disponible, quatre ports USB 2.0 externs i 10/100/1000 Base-T Ethernet o ports de fibra SFP.

El 5020-P25 suporta dues pantalles d’alta definició (HD), mentre que el 7020-P45 és compatible amb quatre pantalles d’alta definició simultàniament. El 7020-P45 està millor equipat per a la gamma alta de gràfics, com ara el modelatge tridimensional i simulació geofísica. Tots dos dispositius ofereixen 32 MB de memòria flash i 512 MB de memòria RAM DDR3. Quant als requisits d’energia, el 5020-P25 s’executa en menys de 9 watts, i el 7020-P45 en menys de 15 watts.

HP t310 Zero Client

HP t310 Zero Client

HP t310 Zero Client

El Thin Client HP T310 Zero Client és un altre producte fet específicament per a entorns VMware. La unitat inclou la tecnologia Teradici Tera PCoIP 2321, 512 MB de SDRAM DDR3 i suporta fins a dues pantalles. Pots triar entre 10/100/1000 Gigabit Ethernet o una targeta d’interfície de xarxa de fibra de 100 Mbps, juntament amb quatre ports USB 2.0 i un port RJ-45. Els dos ports de video són DVI-D i DVI-I amb suport per a resolució de 1920 x 1200.

El HP T310 Zero Client ve amb una garantia limitada de tres anys, i pots comprar serveis HP Care Pack per ampliar el servei una vegada que expiri la garantia.

Thinspace Pano Zero Client

Thinspace Pano Zero Client

Thinspace Pano Zero Client

Pano Logic va ser el fabricant original del Pano Logic Zero Client, el que va passar a través d’un parell d’adquisicions i finalment va aterrar a Thinspace. L’última versió del producte és el G2 Pano Zero Client, que forma part del Sistema de Pano per VDI 6.0, un paquet de Zero Client versàtil que admet Citrix, Microsoft i plataformes d’escriptori virtual de VMware.

El Sistema de Pano per VDI inclou Pano G2 Zero Client endpoints, la controladorar Pano per l’aplicatiu VDI, i el Pano Maestro front-end per a la gestió de grups de Pano.

El Pano G2 Zero Client compta amb quatre ports USB 2.0, 10/100 Mbps Base-T Fast Ethernet (RJ-45) de connexió de xarxes, i DVI i gràfics de vídeo (VGA). El consum d’energia és de tot just 6,5 watts amb dos monitors connectats.

Digi International ConnectPort Display

Digi International ConnectPort Display

Digi International ConnectPort Display

El Digi International promociona el seu ConnectPort Display com a un Zero Client. A diferència dels altres productes, el ConnectPort Display permet als usuaris emmagatzemar fins a 1 GB d’arxius d’àudio i vídeo. El dispositiu és compatible amb Citrix Presentation Server, Microsoft Virtual Server, Windows Terminal Services i VMware VDI, entre altres aplicacions de virtualització.

ConnectPort Display compta amb dos ports USB, dos ports RS-232 ports sèrie (DB-9 i RJ-45), un port VGA i un Ethernet a VGA, que suporta fins a 1600 x 1200 de resolució.

La connectivitat de xarxa inclou un port 10/100Base-T Ethernet amb un connector RJ-45. El ConnectPort Display també suporta l’emulació de terminal estàndard.

 

Terminal server vs vdi

El debat de les diferències entre VDI i Terminal Server (o RDS) es basa en les diferències entre els dos mètodes de presentar escriptoris remots. Un dels mètodes utilitza sessions, i l’altre connecta usuaris a clients d’escriptori complets.

Hi ha moltes diferències entre VDI i Terminal Server, però totes elles es poden definir com a diferències entre sistemes operatius i com es gestionen les sessions.

Els Windows Terminal Services (ara anomenats RDS o Remote Desktop Services) van ser els primers intents de crear un entorn on els usuaris no depenguessin d’un escriptori local. Els usuaris es conecten a una sessió a través del protocol d’escriptoris virtuals (RDP), de la mateixa manera que amb els Virtual Desktop Infrastrucure o VDI. Les semblances entre els dos sistemes o entorns arriben fins aqui.

En un entorn de Terminal Services, les sessions dels usuaris es basen en instàncies de Windows Server. Com a tal, les sessions es converteixen en l’aïllament entre un usuari i un altre. Els usuaris realment treballen al sistema operatiu Windows Server enlloc d’un sistema operatiu d’escriptori com Windows 7. En alguns casos, això pot ser problemàtic, ja que no totes les aplicacions funcionaran (o almenys no al complet) en un sistema operatiu Windows Server.

El sistema VDI funciona diferent. Pots definir imatges de VDI en un Windows Server si vols, però no és l’únic que treballarà. Enlloc d’això, els usuaris es connecten a una sessió d’usuari d’una màquina virtual que corre amb un hypervisor. Aquesta màquina virtual, normalment funciona amb un sistema operatiu Windows normal, com Windows 7 o 8.

Pc thin client xenclient ca

Amb Citrix XenClient, ja pots convertir fàcilment els PC amb Thin Clients. Si ja disposes de XenDesktop Enterprise o Platinium, pots fer-ho gratuïtament.

Molts clients de VDI (Escriptoris virtuals) els agradaria utilitzar Thin Clients ja que son simples i fàcils de gestionar. Però moltes vegades, el cost que suposa la compra de molts dispositius de cop i la seva posterior configuració, fa que no sigui tant bona idea. Afortunadament, Citrix posa a disposició dels clients una eina gratuïta que converteix els PC en Thin Clients, i que ve inclosa amb XenDesktop Enterprise i Platinium.

XenClient permet reconfigurar els PC exitents amb l’hipervisor Type 1 bare.metal. Els PC virtualitzats amb la seva CPU s’equipen normalment amb XenClient, però Citrix proporciona també una eina per detectar problemes de compatibilitat i assegurar així que podrem fer córrer XenClient.

La interfície de XenClient – el Launcher – inclou un Dock que disposa de Google Chrome, client de Remote Desktop i un pre-instal·lat Citrix Receiver.

Pots també utilitzar XenClient Syncronizer per desenvolupar una màquina virtual per al client. Amb el sistema operatiu local Windows OS, els usuaris obtenen una màquina virtual amb tot el que necessita: Windows, Citrix Receiver, Internet Explorer, Microsoft Office i d’altres. Pots també amagar la interfície de XenClient per tal que l’usuari només vegi la pantalla de Windows. Això fa que l’experiència de l’usuari sigui transparent.

Més informació:

Que es virtualitzacio

La virtualització és la creació d’una versió virtual (enlloc de real) d’alguna cosa, com un sistema operatiu, un servidor, un dispositiu o un recurs de la xarxa. Si alguna vegada has hagut de dividir un disc dur en diferents particions, és molt probable que entenguis millor el concepte. Una partició és la divisió lògica d’un disc dur, per acabar creant dos o més discs durs diferents. És a dir, que d’una unitat física, en treiem varies virtuals.

La vritualització d’un sistema operatiu, consisteix en utilitzar un software per permetre que un element de hardware gestioni diferents imatges de sistemes operatius al mateix temps. Aquesta tecnologia va començar a utilitzar-se amb ordinadors de gran tamany ja fa dàcades, per tal de permetre als administradors, estalviar recursos i processament, i optimitzar el recurs físic.

Al 2005, el software de virtualització va començar a popularitzar-se ràpidament, i convertint-se en un recurs en expansió tal, que ningú havia imaginat. Dins d’aquest concepte, dividim quatre sectors molt populars i que permeten grans avantatges: la virtualització de xarxes, virtualitazció d’emmagatzemament, virtualització de servidors i la virtualització d’escriptoris.

  • Virtualització de xarxes

    La virtualització de xarxes és un mètode que permet combinar els recursos disponibles d’una xarxa gràcies a la divisió de l’ample de banda disponible des de diferents canals, i la possiblitat de poder-ho assignar a un servidor o dispositiu concret en temps real. La intenció de la virtualització en aquest cas és la d’amagar la complexitat real de la xarxa dividint-la en diferents parts més gestionables.

  • Virtualització d’emmagatzemament

    La virtualització d’emmagatzemament consisteix en l’agrupació d’espai físic de diferents dispositius d’emmagatzemamennt, i fusionar-ho en un aparent únic dispositiu, que normalment és gestionat des d’una consola central. Aquest sistema de virtualització permet sempre tenir un recurs d’emmagatzemament disponible, independentment de l’estat físic dels discs, ja que si un falla, la infraestrctura balanceja la càrrega, permetent al personal tècnic, reparar-ho ràpidament.

  • Virtualització de servidors

    La virtualització de servidors consisteix en amagar els recursos físics dels servidors (número de servidors, processadors, sistemes operatius, etc) als usuaris finals, per tal de facilitar la comprensió i treball als usuaris, sense haver-se de preocupar de detalls complexes de la infraestructura. A més, permet augmentar la capacitat dels mateixos servidors, compartir els recursos ràpidament, i facilitar l’escalabilitat del sistema informàtic per a creixement o decreixements futurs.

  • Virtualització d’escriptoris

    La virtualització d’escriptoris i utilització d’escriptoris vrituals (VDI), consisteix en l’eliminació del concepte de terminal/escriptori dedicat, per un sistema d’escriptori proporcionat pel servidor. Això permet suprimir gran quantitat de despeses de la xarxa (actualització de sistema operatiu, manteniment de maquinari, antivirus, etc) i centralitzar tota la gestió en únic punt, el servidor. És aquest el que donarà accés a qualsevol usuari a un escriptori personalitzat, amb les capacitats compartides del servidor (com la connexió a internet, o la potència de màquina) i des de qualsevol dispositiu o ubicació. Es tracta del sistema més òptim de treball, on el servidor es converteix pràcticament en l’únic recurs informàtic de l’empresa.

La virtualització és ja una tendència creixent i en expansió, gràcies en part a la necessitat d’optimitzar la despesa fruit de al crisi econòmica. Es pot mirar la virtualització com una simple opció informàtica, però des d’Infordisa, tenim clar que es tracta de la direcció a seguir. Històricament la informàtica ha buscat sempre un major rendiment i menor despesa paral·lelament, i la virtualització és el salt a la autopista del rendiment i el retorn de la inversió. El plantejamnet núvol, tant popular i bàsic avui en dia, no és res més que la virtualització d’un sistema, ubicat en un lloc més segur i fiable, el datacenter.

Us animem a comprovar els enormes avantatges que suposa aquest plantejament, i el gran estalvi de despesa implícit en la reducció de recursos, manteniment i gestió que aporta un sistema virtualitzat.