Entrades

Des d’un punt de vista laboral, el teletreball té els següents avantatges:

  • Et permet treballar en el teu lloc de vacances o on descansis amb la família com si estiguessis a l’oficina.
  • Et possibilita estar connectat en tot moment amb els companys i els servidors de l’empresa.
  • La teva productivitat laboral augmenta.

Ni les jornades intensives ni la flexibilitat horària a l’estiu són necessàries. El que més valor té tant per a l’empresa, com per als seus treballadors, és el teletreball.

El teletreball: el teu gran aliat de l’estiu

Poc desenvolupament a Espanya

D’una banda, a nivell europeu el teletreball és una eina que està molt instaurada i que la majoria de les empreses apliquen. La mitjana del total de empreses que aposten realment pel teletreball és del 35%.
D’altra banda, a nivell espanyol encara no arriba al mateix desenvolupament que el dels nostres països veïns. És més, només el 59% de les pimes i empreses espanyoles (segons l’INE) faciliten aquesta modalitat de treball als seus empleats. No obstant això, només el 27% del total de les nostres empreses aposta realment pel teletreball, és a dir, vuit punts per sota de la mitjana europea.

Més ingressos i rendibilitat per les empreses?

El famós MIT (Institut de Massachusetts) assenyala que les empreses que ofereixen un lloc de treball digital als seus treballadors obtenen un 9% més d’ingressos. A més a més, són valorarades en els seus mercats un 12% més que la seva competència i són fins a un 26% més rendibles.

En definitiva, el teletreball permet als treballadors gaudir d’un entorn diferent al de l’oficina per realitzar les seves tasques. Ja sigui a la seva pròpia casa o en el lloc de vacances, podrà mantenir l’activitat laboral en tot moment. A conseqüència d’aquest fet, els treballadors podran adaptar la seva jornada de treball a la seva vida familiar, sobretot en períodes estiuencs o de vacances.

Ara ja saps quina és l’eina laboral més apropiada per aquest estiu. Però, quina eina tecnològica és necessària pel teletreball?

L’Escriptori Virtual: la tecnologia pel teletreball

L’Escriptori Virtual és l’eina tecnològica que permet a qualsevol usuari que pugui accedir al seu escriptori laboral virtualment, des de qualsevol dispositiu en qualsevol moment i ubicació. A més a més, una infraestructura d’escriptoris virtuals genera un augment de la productivitat de l’empresa.

Vols saber com la teva empresa es pot beneficiar de l’ús dels escriptoris virtuals?

 

El Departament tècnic de Infordisa, ha estat analitzant les noves aplicacions desenvolupades per Sage per proveir l’ERP Sage Murano d’eines d’explotació de la informació en mobilitat i els resultats aconseguits són espectaculars.

La iniciativa consisteix a pujar les dades de l’ERP Sage Murano al núvol i en desenvolupar una sèrie d’aplicacions mòbils que explotin aquesta informació.

Fins ara s’han desenvolupat dues aplicacions en aquesta línia:

Sage Reports

Sage Reports

Add-ins per Microsoft Excel que permeten a l’usuari confeccionar els seus propis informes amb la informació detallada de l’àrea de Vendes, clients, documents i saldos de l’àrea comptable.

Sage Customer

Sage Customer View

App desenvolupada per a Windows 8 i iPad i pròximament per Android, que permet consultar els indicadors de l’àrea Comptable i de Vendes, així com el detall de la informació per client i els seus documents domo ofertes, comandes, albarans i factures.

Característiques Iniciativa de mobilitat:

  • Informació situada en servidors totalment segurs en el núvol.
  • Pagament d’una quota mensual per subscripció al servei.
  • Des del Erp Sage Murano permet configurar la freqüència de la sincronització de les dades.
  • Permet configurar els empleats que podran utilitzar les aplicacions i les empreses a les quals podran accedir.
  • Obre l’accés a les dades de Murano a usuaris que no ho siguin del Erp.
  • Informació utilitzable des de fulls de càlcul Excel.
  • Indicadors (KPI) i detall d’informació de clients en pastilles IOS, Windows 8 o Android.

La virtualització és la creació d’una versió virtual (enlloc de real) d’alguna cosa, com un sistema operatiu, un servidor, un dispositiu o un recurs de la xarxa. Si alguna vegada has hagut de dividir un disc dur en diferents particions, és molt probable que entenguis millor el concepte. Una partició és la divisió lògica d’un disc dur, per acabar creant dos o més discs durs diferents. És a dir, que d’una unitat física, en treiem varies virtuals.

La vritualització d’un sistema operatiu, consisteix en utilitzar un software per permetre que un element de hardware gestioni diferents imatges de sistemes operatius al mateix temps. Aquesta tecnologia va començar a utilitzar-se amb ordinadors de gran tamany ja fa dàcades, per tal de permetre als administradors, estalviar recursos i processament, i optimitzar el recurs físic.

Al 2005, el software de virtualització va començar a popularitzar-se ràpidament, i convertint-se en un recurs en expansió tal, que ningú havia imaginat. Dins d’aquest concepte, dividim quatre sectors molt populars i que permeten grans avantatges: la virtualització de xarxes, virtualitazció d’emmagatzemament, virtualització de servidors i la virtualització d’escriptoris.

  • Virtualització de xarxes

    La virtualització de xarxes és un mètode que permet combinar els recursos disponibles d’una xarxa gràcies a la divisió de l’ample de banda disponible des de diferents canals, i la possiblitat de poder-ho assignar a un servidor o dispositiu concret en temps real. La intenció de la virtualització en aquest cas és la d’amagar la complexitat real de la xarxa dividint-la en diferents parts més gestionables.

  • Virtualització d’emmagatzemament

    La virtualització d’emmagatzemament consisteix en l’agrupació d’espai físic de diferents dispositius d’emmagatzemamennt, i fusionar-ho en un aparent únic dispositiu, que normalment és gestionat des d’una consola central. Aquest sistema de virtualització permet sempre tenir un recurs d’emmagatzemament disponible, independentment de l’estat físic dels discs, ja que si un falla, la infraestrctura balanceja la càrrega, permetent al personal tècnic, reparar-ho ràpidament.

  • Virtualització de servidors

    La virtualització de servidors consisteix en amagar els recursos físics dels servidors (número de servidors, processadors, sistemes operatius, etc) als usuaris finals, per tal de facilitar la comprensió i treball als usuaris, sense haver-se de preocupar de detalls complexes de la infraestructura. A més, permet augmentar la capacitat dels mateixos servidors, compartir els recursos ràpidament, i facilitar l’escalabilitat del sistema informàtic per a creixement o decreixements futurs.

  • Virtualització d’escriptoris

    La virtualització d’escriptoris i utilització d’escriptoris vrituals (VDI), consisteix en l’eliminació del concepte de terminal/escriptori dedicat, per un sistema d’escriptori proporcionat pel servidor. Això permet suprimir gran quantitat de despeses de la xarxa (actualització de sistema operatiu, manteniment de maquinari, antivirus, etc) i centralitzar tota la gestió en únic punt, el servidor. És aquest el que donarà accés a qualsevol usuari a un escriptori personalitzat, amb les capacitats compartides del servidor (com la connexió a internet, o la potència de màquina) i des de qualsevol dispositiu o ubicació. Es tracta del sistema més òptim de treball, on el servidor es converteix pràcticament en l’únic recurs informàtic de l’empresa.

La virtualització és ja una tendència creixent i en expansió, gràcies en part a la necessitat d’optimitzar la despesa fruit de al crisi econòmica. Es pot mirar la virtualització com una simple opció informàtica, però des d’Infordisa, tenim clar que es tracta de la direcció a seguir. Històricament la informàtica ha buscat sempre un major rendiment i menor despesa paral·lelament, i la virtualització és el salt a la autopista del rendiment i el retorn de la inversió. El plantejamnet núvol, tant popular i bàsic avui en dia, no és res més que la virtualització d’un sistema, ubicat en un lloc més segur i fiable, el datacenter.

Us animem a comprovar els enormes avantatges que suposa aquest plantejament, i el gran estalvi de despesa implícit en la reducció de recursos, manteniment i gestió que aporta un sistema virtualitzat.

Calcula el cost que suposa mantenir una infraestructura informàtica en local. Descobreix un dels enormes avantatges d’utilitzar una infraestructura al núvol. Reducció de costos locals, manteniment d’infraestructura, amortització de material… Amb una infraestructura informàtica al núvol, totes aquestes despeses desapareixen, i guanyes en prestacions, estabilitat, seguretat, disponibilitat, i molts d’altres.

Actualment , la majoria de les empreses veuen en la virtualització tot tipus d’avantatges. Però no tothom li pot treure el màxim partit, i en alguns casos, no és la solució adequada. O almenys, no per ara. Les aplicacions i la virtualització evolucionen juntes, però encara els queda un llarg i emocionant camí. Per això, la popularitat del cloud computing no hauria d’eclipsar en cap cas les necessitats reals d’una empresa.

El cloud hosting permet pagar únicament pels recursos utilitzats, i per a això, cal portar una gestió contínua dels mateixos i poder controlar així, de manera eficient, la seva despesa. La virtualització segueix estant implementada sobre els recursos físics d’un servidor que configuren de manera intel ligent per aprofitar al màxim el rendiment, dinamitzar temps de provisió i utilitzar màquines virtuals únicament durant unes hores. L’exemple més il·lustratiu és una pàgina web que en moments puntuals augmenta les seves visites en un nombre molt superior a l’habitual com pot ser per Nadal, estiu, una nit en concret, etc… i necessita el doble de frontals per suportar totes les peticions. Gestionar recursos virtualitzats permet aixecar màquines de forma molt més ràpida i per a un ús determinat . Fins aquí, tot bé.

Gràcies a una plataforma robusta , la configuració de màquines virtuals de cloud hosting pot ajustar-se al màxim a les necessitats del client, però a totes? Si un client ha desenvolupat un programari que fa ús intensiu de CPU, com podria ser aplicacions de recerca que requereixin molt d’aquest recurs, no té més sentit utilitzar un servidor físic, el hosting tradicional, per al que es feia servir abans que arribés la virtualització? Probablement si. És a dir, no configurar un hipervisor i utilitzar tots els recursos d’aquest dispositiu per a una aplicació en concret. Suposa això pèrdua d’escalabilitat? No necessàriament: si dissenyem unes polítiques de gestió de capacitat, podem créixer de forma sostenible fins i tot amb un servidor físic de hosting tradicional. L’important és no caure en el parany de voler virtualitzar el que és invirtualizable i pagar les conseqüències d’un mal funcionament quan, en realitat, cada part de la solució necessita alguna cosa diferent .

La clau està en solucions mixtes, amb una part virtualitzada i una altra no, cloud hosting i hosting tradicional. Hi ha serveis ideals per a ser virtualitzats, com frontals web o entorns de desenvolupament i integració, i també hi ha serveis que són més donats a requerir tots els recursos d’un servidor dedicat, com ara les bases de dades o les plataformes d’accés remot. Això no vol dir que no pugui virtualitzar tot, o que un servidor dedicat sigui la solució quan se superen els estàndards de recursos, sinó que cal conèixer bé el que ofereix cada opció a dia d’avui perquè s’ajusti el millor possible a la seva aplicació de negoci.

Foto: Ter Burg // Article original: Claranet

La humanitat sempre ha tractat de trobar formes d’emmagatzemar la informació. Actualment, les persones s’han acostumat a la terminologia tecnològica, com ara CD-ROM, clau USB i DVD. Els disquets i cintes de casset s’han oblidant a excepció dels més nostàlgics. Les generacions posteriors simplement s’han oblidat de la tecnologia que va ajudar a evolucionar els sistemes informàtics d’emmagatzematge eficients que tots fem servir cada dia. Amb el temps la humanitat continua treballant per tal d’innovar i crear noves possibilitats.

Actualment els innovadors, seguits d’una gran majoria d’empreses i particulars, han descobert el núvol o cloud, i els enormes avantatges en quant a mobilitat i estalvi, que aporta aquesta tecnologia. Després de quasi 100 anys d’història d’emmagatzemament informàtic, estem davant de la solució més òptima pel que fa a la possibilitat de guardar informació. Finalment no depenem de portar físicament amb nosaltres aquesta informació, sinó que la podem tenir disponible arreu del món i sense limitació d’espai. Fàcil, ràpid, escalable i econòmic. Aquestes son les claus de l’èxit de l’emmagatzemament al núvol.

Tot seguit, refem és el camí que ens ha portat fins on som, i el que marca els passos del que vindrà.

1928

Cinta magnètica

Fritz Pfleumer, en enginyer alemany, va patentar la cinta magnètica el 1928. Aquest invent estava basat amb el cable magnètic de Vlademar Poulsen.
1932

Tambor magnètic

Un inventor autsriac, G. Taushek, va inventar el tambor magnètic el 1932, basat amb el descobriment anterior de Fritz Pfleumer.
1946

El tub de Williams

El professor Fredrick C. Williams juntament amb Tom Kilburn, van desenvolupar el tub de Williams a la Universitat de Manchester. S’utilitzava per emmagatzemar electrònicament dades binàries. Va ser la memòria RAM dels primers ordinadors de programa emmagatzemat.
1948

Selectró

El selectró és una vàlvula termoiònica capaç d’actuar com memòria d’accés aleatori ( RAM ), una forma primerenca de la tecnologia digital memòria d’ordinador va ser desenvolupat per Jan A. Rajchman i el seu grup a Radio Corporation of America
1949

Memòria de línia de retard

Una memòria de línia de retard és un dispositiu capaç d’emmagatzemar dades aprofitant el temps que necessita un senyal per a propagar-se per un medi físic.
1950

Nucli magnètic

El nucli magnètic és un component fonamental de ginys elèctrics com electroimants, transformadors, inductors o de qualsevol màquina elèctrica, al voltant del qual hi ha un enrotllament de fil conductor. La seva funció és la d’incrementar la força i els efectes del camp magnètic que produeix el corrent elèctric.
1956

Disc dur

Un disc dur inclou discs giratoris, que emmagatzemen bits d’informació digital d’una superfície plana metàl·lica.
1963

Cinta de cassette

Philips va crear la cinta de cassette el 1963. Originariament el va crear per a màquines dictades, tot i això es va convertir en un mètode de distribució de música. El 1979, Sony va crear el Walkman i va contribuir a transformar la utilització del cassette, convertint-lo en quelcom popular i molt utilitzat.
1966

DRAM

La Dynamic Random Access Memory (DRAM) és una memòria electrònica d’accés aleatori, que s’usa principalment en els mòduls de memòria RAM i en altres dispositius, com a memòria principal del sistema. És una memòria volàtil, és a dir quan no hi ha alimentació elèctrica, la memòria perd la informació que tenia emmagatzemada.
1968

Twistor Memory

Bell Labs va desenvolupar Twistor Memory enrotllant cinta magnètica al voltant d’un cable elèctric. Es va utilitzar entre 1968 i finals del 1970, abans de ser totalment substituït pels xips de RAM.
1970

Memòria de bombolla

La memòria de bombolla (Bubble memory) és un tipus de memòria d’ordinador d’emmagatzematge no volàtil que utilitza una pel·lícula de material magnètic de petit gruix que conté petites zones magnetitzades conegudes com bombolles, que emmagatzemen un bit de dades cada una.
1971

Disc flexible de 8″

IBM va començar a desenvolupar un sistema econòmic d’emmagatzemament de dades. Com a resultat, va néixer el disquet e 8″. Un disc, portable i emmagatzemable, fet d’un film magnètic protegit per plàstic, que permetia guardar informació de manera més ràpida i fàcil.
1976

5.25″ Floppy

Allan Shugart va desenvolupar el Disc de 5,25″ el 1975. Shugart va crear un disc més petit perquè el de 8 polzades era massa gran per a ordinadors de sobretaula normals. Els discs de 5,25″ tenien una capacitat de 110Kb i eren més ràpids i barats que els seus predecessors.
1980

CD

James T. Russel creia que es podia utilitzar la llum per emmagatzemar música. El 1975, Philips van contractar a Russel i li van pagar milions de $ perquè desenvolupés el Disc Compacte (CD), i ho va acabar aconseguint el 1980, quan ho va presentar a Sony.
1981

3.5″ Floppy

El disc de 3,5″ tenia bastants avantatges davant el seu predecessor. Tenia una part rígida de metall que cobria i feia més resistent el film magnètic del seu interior.
1984

CD Rom

El CD-ROM, també conegut com a Compact Disk Read-Only Memory, utilitzava el mateix format físic que el CD d’àudio per emmagatzemar informació. El CD-ROM codifica petites parts d’informació sota la superfície de plàstic del disc, la qual cosa permet grans quantitats de data emmagatzemada.
1987

DAT

El 1987, Sony va crear el Digital Audio Tape (DAT). Va redissenyar la cinta de cassette d’àudio amb una cinta magnètica de 4 mil·límetres, dins d’una cobertura protectora.
1989

DDS

Sony i Helwett Packard van crear el format Digital Data Storage (DDS) per tal d’emmagatzemar i guardar informació d’un ordinador, a una cinta magnètica. El format DDS evolucionava de la tecnologia DAT.

1990

MOD

El Magneto-Optical Disc, va aparèixer al sector de la tecnologia de la informació el 1990. Aquest format de disc òptic, utilitzava una combinació de tecnologies òptiques i magnètiques per tal d’emmagatzemar informació digital.
1992

MiniDisc

El MiniDisc podia guardar tot tipus d’informació, tot i això, predominava al sector de l’àudio. La intenció del MiniDisk era la de substituir el cassette d’àudio abans que fos eliminat el 1996.
1993

Compact Flash

El CompactFlash (CF), també conegut com a “Flash drives”, s’utilitzava com a memòria interna per guardar informació. Els dispositius CF s’utilitzaven en càmeres digitals i ordinadors per guardar informació.
1994

Zip

El dispositiu ZIP es va popularitzar el 1994 per guardar arxius. Era un sistema de disc d’un sol ús proporcionat per Iomega.
1995

DVD

El DVD es va convertir en la futura generació d’emmagatzemament en discs. Era un disc amb més capacitat, més ràpid i utilitzat per a informació multimèdia.
1995

SmartMedia

Toshiba va treure al mercat SmartMedia el 1995, una targeta de memòria flash, amb la intenció de competir amb MiniCard i ScanDisk.
1995

CD-RW

El Compact Disc Rewritable, era una versió del CD-ROM amb la possibilitat de ser regrabable, la qual cosa permetia als usuaris guardar informació sobre informació prèviament gravada.
1997

Multimedia Card

La Multimedia Card (MMC) utilitzava una tarja de memòria flash per emmagatzemar informació, i va sortir al mercat de mans de Siemens i ScanDisk el 1997.
1999

Microdrive

Un USB Flash Drive, utilitza memòria NAND-type flash per emmagatzemar. El dispositiu es conecta a una interfície USB a qualsevol ordinador.
2000

SD Card

La tarja Secure Digital (SD) incorpora encriptació DRM que permet emmagatzemar grans arxius. Les targes SD estàndard mesuren 32mm x 32mm x 2,1mm, i se solen utilitzar per guardar informació per a dispositius mòbils.
2003

Blu Ray

El Blu-Ray és la nova generació de discs òptics utilitzats per guardar vídeo en alta definició i densitat d’informació. El Blu-Ray rep el nom del làser blau que permet emmagatzemar més informació que un DVD estàndard.
2002

xD-Picture Card

Olympus i Fujifilm, van crear la xD-Picture Card el 2002, que s’utilitzava exclusivament per càmeres Olympus i Fujifilm.
2004

WMV-HD

El Windows Media High Definition Video (WMV-HD) és una codificació de vídeo per a Microsoft Media Video. WMV-HD és compatible amb ordinadors amb plataforma Windows, Xbox i PlayStation.
2005

HD-DVD

El High-Density Digital Versatile Disc (HD-DVD) és la versió de Blu-Ray que promocionaven Toshiba, NEC i Sanyo.
2008

Holographic

El futur de la memòria de l’ordinador resideix en la tecnologia hologràfica. La memòria hologràfica pot emmagatzemar dades digitals a alta densitat a l’interior dels vidres i els foto-polímers. L’avantatge de la memòria hologràfica resideix en la seva capacitat per emmagatzemar un volum de mitjans de gravació, en lloc de fer-ho només en la superfície dels discos. A més, permet que es produeixi un aspecte 3D anomenat volum de Bragg.
2014

Emmagatzemament al núvol

L’emmagatzemament al núvol és l’actual revolució pel que fa a emmagatzemament d’informació. Ja sigui com a backup o com a repositori d’informació, el núvol (cloud) aporta unes característiques de mobilitat, flexibilitat i escalabilitat, que cap dels seus predecessors havia desenvolupat. Gràcies a l’accés fàcil a Internet des d’arreu el món, podem disposar d’infinits volums d’informació sense tenir en compte el dispositiu, el volum o la ubicació.
Gràcies a aquests avantatges, l’emmagatzemament al núvol o el Cloud Computing són la solució ideal per a tot tipus d’empresa i organització. En un món globalitzat on l’exportació i mobilitat és una realitat present, els dispositius i sistemes d’informació s’han d’adaptar a les necessitats dels usuaris, facilitant la feina i millorant l’experiència de treball en tot moment.

Coneix els serveis al núvol?

L’invitem a descobrir els productes i serveis que oferim, i a que comprovi com passar al núvol la seva instal·lació és una gran inversió.

 

Imatge: Gus Morais

Segurament ha sentit a parlar alguna vegada sobre els beneficis que el núvol pot aportar a la vostra empresa, i li agradaria comprovar-ho. Passar al núvol és sense dubte un canvi important i necessita una bona reflexió a consciència. Tot seguir li mostrarem 10 passos que el podran ajudar a reflexionar si el núvol és una bona idea per a la seva empresa.

 

1Sap que ha d’estar al núvol?
Fer el canvi cap al núvol suposa bastant dedicació i estudi previ ja que és transcendental per a la seva empresa. És per això, que abans de prendre la decisió, cal plantejar-se si és o no, una bona elecció, i si realment és necessari. Cal observar la instal·lació actual, estudiar el modus operandi, i analitzar com la implementació al núvol, podría ajudar a la seva empresa. Aquest estudi, el realitzem nosaltres sense compromís, i juntament amb el client, decidim si és una bona opció, i com tirar-ho endavant. Un canvi d’aquestes característiques, requereix que l’estudi del canvi sigui acurat i dedicat, per no afectar en absolut al seu dia a dia de treball.

 

2Calculi el cost de la operació amb la manera de treballar tradicional.
Per calcular-ho, la millor manera és fer-ho projecte a projecte, i després, incloure totes les altres despeses que poden ser comunes per a tots els projectes. 

 

3Determini el cost de trasllat al núvol.
Passar al núvol comporta despeses en l’educació del treballador, despeses produïdes pel trasllat de les aplicacions al núvol, entre d’altres. 

 

10 passos per passar al núbol

4Demani pressupost per saber el que costaria fer el canvi al núvol.
És bàsic saber amb quina inversió ens movem a l’hora de passar informació al núvol. És en aquest moment que haurem de decidir si passar-ho tot, o només algunes parts de la instal·lació, i calcular el que suposaria cada opció. Demanant pressupost a Infordisa, observarà tots els aspectes a tenir en compte detallats, per permetre una decisió amb fonament i coherent.

 

5Decideixi quin nivell de virtualització requereix.
Una vegada decidida la quantitat de feina que es durà a terme, cal decidir els temes relacionats amb la virtualització. Cal escollir, en termes de virtualització, que és el que millor ens funciona, i quina quantitat se’n necessita.

 

6Marqui els requisits.
Sol·liciti quins son les necessitats tècniques i determini els paràmetres de rendiment a tenir en compte, per tal que puguem definir la millor instal·lació.

 

7Demani pressupost.
Verifiqui les despeses de funcionament dels pròxims anys. El pressupost inclourà també les tarifes basades amb les combinacions d’utilització d’aplicacions, emmagatzemament i número d’usuaris.

 

8Revisi les despeses i els beneficis.
A partir del pressupost, ja pot determinar el cost real de la computació al núvol per a la seva empresa. Una vegada tingui aquestes dades, podrà comparar-ho amb les seves despeses actuals.

 

9Comenci amb el canvi.
Ha arribat l’hora de definir si la proposta s’ajusta a les necessitats. Reflexioni sobre la possibilitat de generar un Cloud públic, privat o hibrid si és necessari. Segons el tipus d’instal·lació, és possible que sigui una bona opció optar per un cloud hibrid i progressivament passar-ho a públic. Cal també definir totes les pautes d’actuació i revisar el canvi. Infordisa generarà un esquema d’actuació que permet a client i proveïdor, fer un seguiment acurat de l’evolució del projecte.

 

10Passi al núvol.
Un projecte d’aquestes característiques, és sempre millor deixar-ho en mans d’experts com els tècnics d’Infordisa abans que en mans d’aficionats. Nosaltres definirem els plaços d’entrega juntament amb el client per definir el millor esquema d’actuació, per tal que afecti el mínim possible al dia a dia del client.

 

Aquest és el seguiment que cal seguir abans de fer una migració de la seva instal·lació al núvol. Aquest canvi i totes les feines realitzades, se supervisaran per professionals permetent una transició suau i poc intrusiva. Només ens queda recordar-vos que com a conclusió, passar la instal·lació al núvol o fer cloud computing, permet a les empreses com la vostra, i cada dia a més PIMES, treure el màxim rendiment dels seus sistemes informàtics optimitzant-ne la instal·lació i el funcionalemtn.

Reflexioni sobre el Cloud computing, un canvi inevitable que s’ha convertit en al punta de llança dels principals fabricants, i que Infordisa li ofereix d’una manera professionalitzada, adaptada a les seves necessitats, i amb total proximitat i suport tècnic.

El 65 % dels assessors i despatxos professional espanyols aposten per l’ús de les aplicacions informàtiques al núvol (o cloud computing), segons es desprèn de l’últim Baròmetre Tecnològic i Econòmic de l’Assessor. Aquest confirma la bona percepció que el cloud computing té en el sector de les assessories i els despatxos professionals, ja que el 65% el consideren beneficiós per al seu negoci .

L’estalvi de costos, la millora en l’accessibilitat de la informació, la generació de noves oportunitats de negoci i la possibilitat de desvincular l’exercici professional de la presència al despatx, són alguns dels avantatges que aquests dos terços dels professionals enquestats associen al cloud computing.

No obstant això, el 28 % dels assessors es mostren reticents cap a l’ús de les aplicacions en el núvol pels dubtes que els generen els canvis que pot implicar en la cultura del treball i la seguretat de la informació .

El Baròmetre corrobora que cada vegada són més les assessories i despatxos professionals que van vencent les reticències, valoren els avantatges que ofereix el cloud computing i aprecien l’estalvi de costos i infraestructura, entre altres virtuts, que suposa invertir en aquest tipus d’aplicacions.

despatxos-cloud-assessorsLa possibilitat de desenvolupar l’activitat professional fora del despatx, que ofereix el cloud computing és un dels avantatges que tornen a destacar els enquestats en relació amb l’ús de telèfons smartphones i tablets. Dos terços dels assessors (67%) utilitzen aquests dispositius precisament perquè valoren que els permetin treballar allà on siguin. No obstant això, encara hi ha un 30% de professionals que descarten l’ús professional de smartphones i tablets, encara que aquest percentatge ascendia al 59 % en l’últim baròmetre fet públic al juliol de 2012 .

La presència a Internet i a les xarxes socials és considerada “estratègica” per als despatxos professionals. Gairebé el 42% disposa de pàgina web, en canvi, la presència a les xarxes socials ha experimentat un notable augment, ja que més de la meitat (55%) té comptes a Facebook, LinkedIn o Twitter, quan fa set mesos era el 31%.

També ha crescut l’ús de canals alternatius al telèfon i el correu electrònic com a mitjà de comunicació amb els clients: el 60 % dels professionals de les assessories i despatxos ja recorren a altres vies, com els missatges de text, una extranet o les xarxes socials.

L’email segueix sent el principal mitjà utilitzat pels assessors per intercanviar documents amb els seus clients. Així ho fan el 58% dels despatxos, encara que segueix utilitzant-se el fax, amb un 37%, i el correu postal (30%). Només el 4% de les assessories utilitza un portal o extranet per realitzar aquest intercanvi documental amb els seus clients. Pel que fa a la documentació, encara hi ha un 55% de despatxos que la guarda en arxivadors o en directoris compartits, tot i que el percentatge d’ús de gestors documentals es multiplica i arriba ja gairebé el 25 %.

L’estudi demostra en definitiva, la tendència de creixement imparable en utilitzar serveis al núvol. Les assessories i despatxos professionals guanyen en prestacions i redueixen en despeses, gràcies a serveis com el correu corporatiu al núvol, el backup online, les aplicacions de col·laboració, els escriptoris virtuals o els servidors al núvol. Tots aquests serveis ofereixen plataformes al núvol, on l’assessoria o despatx professional pot comunicar-se amb el seu client d’una manera més eficaç, traslladant la comunicació i gestió documental a una ubicació sempre disponible.