Entrades

El passat 1 de novembre, l’empresa iSoltic, un dels principals proveïdors en serveis de Veu IP de la província de Tarragona, va ser absorbit per Infordisa. Aquesta fusió té com a objectiu l’ampliació de serveis de la cartera d’Infordisa, i potenciar un nou sector en creixement a les empreses com és la Veu IP.

iSoltic aporta a Infordisa una llarga experiència, un personal amb ampli coneixement del sector, i molta professionalitat que farà dels nostres serveis una encara millor solució.

Amb la Veu IP, intentem aportar un complement més a la infraestructura informàtica, que permet grans possibilitats de comunicació entre usuaris i empreses. Aquestes tecnologies son clarament emergents i amb un gran potencial de futur. Només cal mirar com grans fabricants i desenvolupadors tenen en compte els avantatges de treballar les comunicacions de veu sobre connexions a Internet, per adonar-se que amb molta seguretat, estem davant d’un element més de la instal·lació informàtica de l’empresa.

L’invitem a descobrir aquesta tecnologia de la mà dels nostres assessors i valorar quants diners es pot estalviar en comparació a la telefonia convencional. Contacti amb nosaltres sense comprimís i li proposarem la millor solució.

 

Microsoft deixarà de donar suport al seu sistema operatiu Windows Server 2003. Aquesta situació pot tenir un impacte molt negatiu en aquelles empreses que continuïn utilitzant aquest SO ja que, en no haver-hi més actualitzacions del sistema per part de Microsoft, la infraestructura de TI serà menys estable i segura.

Tot i que encara queden diversos mesos per realitzar el procés complet de migració de Windows Server 2003 a Windows Server 2012 R2, i que tant Microsoft com HP, el fabricant amb major quota de mercat de servidors x86 del món, disposen de workshops i serveis destinats a que la migració sigui un èxit, la realitat és que, un cop que passi el 14 de juliol aquelles empreses que no hagin fet el salt a Windows Server 2012 es poden trobar amb els següents problemes:

1 Incompliment de la normativa legal

Després de la finalització del suport de Windows Server 2003, les organitzacions comprovaran que no són capaces de complir moltes normes i regulacions pròpies del sector al qual pertanyen. Com a resultat, poden perdre volum de negoci o pagar altes taxes per transaccions. A més, es poden veure embolicades en sancions, de manera que augmentarà significativament el cost de fer negocis.

2 Augment dels costos de manteniment

Els servidors antics amb Windows Server 2003 elevaran el cost dels sistemes de detecció d’intrusos i els tallafocs avançats, però a més obligaran a segmentar la xarxa de l’empresa per aïllar de la resta d’equips.

3 Bretxes de seguretat

Sense el suport continu de Microsoft, les instal·lacions virtualitzades i físiques de servidors amb Windows Server 2003 no passaran cap auditoria de seguretat. En no existir una solució a vulnerabilitats del sistema, els hackers ho tindran com a objectiu preferit per als seus atacs. I per cert, Microsoft Small Business Server (SBS) 2003 també es veurà afectat.

4 Manca de noves funcionalitats

Arribat el 14 de juliol, Microsoft deixa de desenvolupar i posteriorment alliberar actualitzacions amb noves funcionalitats del sistema. A tall d’exemple i per veure l’impacte que això té, només el 2013 Microsoft va alliberar 37 actualitzacions crítiques de Windows Server 2003 R2 sota suport extra.

 

Cap a un nou model de TI

A més de tots els greus problemes als quals s’enfrontaran les empreses si no comencen el procés de migració de Windows Server 2003 a Windows Server 2012 R2, no ens podem oblidar de la oportunitat que aquest canvi suposa a l’hora de modernitzar la infraestructura TI de l’empresa.

Elements clau com la virtualització, Big Data, Cloud Computing, així com la reducció de despeses, l’augment de la flexibilitat i la millora de l’experiència del client i dels nivells de servei en aplicacions antigues passen necessàriament per Windows Server 2012 R2.

I és que la nova versió del sistema operatiu per a servidors de Microsoft ofereix capacitats multiservidor que fan que sigui més senzill desplegar les funcions i característiques de forma remota a servidors físics i virtuals. A més, és possible agrupar unitats de disc per dividir-les en diferents espais que s’utilitzaran com a discos físics, amb el que això suposa en termes d’estalvi de costos.

Un avantatge afegit és que per tal d’evitar els problemes provocats per un excés de sistemes, Microsoft permet triar entre quatre edicions de Windows Server 2012 en funció de la mida de l’organització i dels requisits de virtualització i informàtica en núvol: Datacenter, Standard, Essentials i Foundation.

Les dues primeres tenen una llicència per processador més una altra d’accés de client (CAL per les sigles en anglès) i les dues últimes, pensades per a empreses més petites, tenen una llicència per servidor amb límit en el nombre de comptes d’usuari; 15 per Foundation i 25 per Essentials.

Microsoft Excel és una eina molt útil, és cert. És molt pràctica per a un ampli ventall d’usos, des d’elaborar pressupostos fins a crear llistes. No obstant això, independentment de l’habilitat que tinguis o com creatiu siguis amb aquesta eina, Excel té limitacions. No pots pretendre gestionar una organització de vendes utilitzant Excel o la seva aplicació associada Outlook. En aquest cinquè lliurament dels nostres consells clau per a una venda més efectiva, expliquem per què els caps de vendes que confien només en Excel o Outlook estan pagant un alt preu en termes de pèrdua de temps, accés limitat a la informació i, a la llarga, pèrdua de vendes.

A continuació presentem vuit motius pels que no pots confiar només amb les fulles de càlcul:

 

1

Necessites millors
previsions

Les previsions creades a partir de fulls de càlcul són febles ja que no proporcionen certa informació, com:

  • El nombre de contactes, presentacions o pressupostos que es necessiten per generar un objectiu de venda.
  • El volum de prevendes i el progrés respecte de les comandes esperats.
  • El nombre de clients que va fer comandes durant l’últim període o durant el mateix període de l’any anterior.

 

2

No pots permetre’t treballar
amb informació desactualitzada

Un full de càlcul només proporciona una imatge d’un moment puntual i de seguida queda obsoleta, llevat que s’actualitzi regularment. Per exemple, les previsions per al proper trimestre no sempre s’actualitzen quan es reprograma una venda potencial que s’està a punt de tancar. Això s’agreuja quan els equips de venda i de gestió utilitzen diferents versions del full de càlcul.

 

3

És crucial basar-te
amb la realitat

Els comercials són persones optimistes per naturalesa. No obstant això, una eina de gestió de vendes equilibra l’optimisme amb la realitat. Prepara’t per vendes corrents i valoracions d’oportunitats així com dates límit, de manera que puguis assegurar un treball realitzat més objectiu i un progrés en relació amb cada client o oportunitat.

 

4

Necessites saber que
cal fer a continuació

Els fulls de càlcul no desencadenen les accions d’una agenda quan s’assigna una acció a un client o una oportunitat, i no proporcionen un registre d’accions, correus electrònics ni reunions associades, etc.

 

5

Vols estar
protegit

Els fulls de càlcul tenen poca utilitat si el cap de vendes o un representant de vendes deixen l’empresa. A causa de l’alt nivell de renovació del personal comercial, és crucial que tota la informació sobre clients, contactes i oportunitats s’emmagatzemi en un repositori central de manera que no desaparegui quan un representant de vendes marxi.

 

6

Necessites mitjans per
monitoritzar el progrés

Un full de càlcul amb prou feines podrà proporcionar a un cap de vendes els paràmetres que necessita per crear i supervisar previsions sòlides de vendes. Aquests paràmetres inclouen la proporció de contactes respecte de les vendes, la taxa d’èxit de les propostes i els pressupostos.

 

7

Cal estar preparat per
qualsevol contratemps

Els caps de venda que depenen de fulls de càlcul corren el risc de veure’s sorpresos o aclaparats per coses com un contratemps en un objectiu.

 

8

El temps
és or

Els caps que monitoritzen les vendes amb fulls de càlcul perden una gran quantitat de temps de treball molt valuós. Continuen dedicant temps a preparar informes i presentacions així com a recollir la informació necessària per als seus informes.

 

Anem per feina!

Disposes de les eines que necessites per gestionar els objectius i les previsions de vendes? Revisa les raons per les quals els fulls de càlcul poden frustrar els teus esforços (segons la llista) i determina si ha arribat el moment de deixar enrere Excel.

 

 

Quan va ser l’última vegada que un client et va agafar per sorpresa fent una pregunta difícil o plantejant una objecció incomode? En aquest quart lliurament, intentarem treballar aquesta situació, amb l’objectiu que això no torni a passar.

Prepara’t a fons per a l’entrevista

Si ho fas, podràs anticipar-te i respondre amb antelació el 90% de les preguntes i objeccions que podrien plantejarte tant clients com potencials. Realitzar una entrevista preparat, pot augmentar notablement les conversions a vendes. A més, no només això, sino que també millora lògicament el teu nivell de comoditat, credibilitat i efectivitat durant l’entrevista.

Les preguntes i objeccions més comuns

Amb la intenció d’ajudar-te en l’entrevista comercial, en aquest capítol presentem les 15 preguntes més populars i que segurament t’acabin fent els clients. Es tracta d’una llista de preguntes basada en una investigació detallada i exhaustiva amb compradors professionals, proporcionades per Sage.

 

Anem per feina!

Tot seguit trobaràs una llista de preguntes fetes molt sovint, que requereixen una resposta millor. Escriu i practica diferents enfocaments fins que trobis el més apropiat.

 

A

Quan el client està explorant
diferents alternatives

1. Per què hauríem de triar la vostra empresa?
2. Quins avantatges m’ofereix la vostra solució en comparació amb les altres?
3. Per què la vostra solució és millor que la de la competència?
4. Per què ho hem de fer precisament ara, i no podem esperar fins l’any que ve? Per què no podem trobar la solució internament?

B

Quan el client
busca confiança

5. Qui més el fa servir? Altres empreses del meu sector han comprat la solució?
6. Teniu alguna oficina a la nostra zona?
7. ¿La solució ha estat provada, verificada o certificada per alguna organització independent?
8. Pot provar aquest prototip?
9. Quin suport financer té la vostra empresa?

C

L’equació
cost-benefici

10. Quins són els beneficis? Poden consolidar?
11. Quin és el rendiment o el retorn sobre la inversió?
12. El nostre negoci és diferent / Les nostres necessitats són diferents. Per tant, com pot funcionar-me a mi?
13. Qüestiono els vostres números. Poden aconseguir-se realment aquestes xifres?
14. Quin és el cost real? Hi ha altres costos o costos ocults que s’hagin de tenir en compte?
15. Per què és tan car? Quin és el cost total de la propietat (despeses de funcionament, etc.)?

 

Al cinquè lliurament aprendrem com eines antiquades com la utilització de fulles de càlcul, perjudiquen notablement al funcionament i previsió d’una estrategia de venda.

Calcula el cost que suposa mantenir una infraestructura informàtica en local. Descobreix un dels enormes avantatges d’utilitzar una infraestructura al núvol. Reducció de costos locals, manteniment d’infraestructura, amortització de material… Amb una infraestructura informàtica al núvol, totes aquestes despeses desapareixen, i guanyes en prestacions, estabilitat, seguretat, disponibilitat, i molts d’altres.

Durant els últims 12 mesos, els usuaris d’ordinadors han perdut una mitja de 120 hores (5 dies) davant de la pantalla esperant que les aplicacions i arxius carreguessin. Aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat per a ScanDisk, que analitza dades de més de 8.000 usuaris de PC, del Regne Unit, França, Alemanya, Espanya, Italia, Xina, Australia i Estats Units.

Durants els últims 12 mesos, cadascú de nosaltres ha perdut 120 hores esperant que carregués l’ordinador.

Aquesta enorme espera respon bàsicament a la mitja d’onze minuts d’espera que passem davant d’ordinadors de sobretaula i portàtils, mentre esperem que arrenquin, la qual cosa fa que aquesta lentitud d’arrencada s’ha convertit en una de les set principals experiències quotidianes més estressants que vivim cada dia. És per això que un 36% dels enquestats d’Espanya afirma haver perdut hores de son per culpa de la lentitud dels ordinadors, i un 27% asseugra que ha perdut els nervis i l’humor per tot el dia, a causa d’aquest motiu. Aquest nerviosisme no és exclusiu d’Espanya, el 37% dels xinesos i el 35% dels francesos afirmen que a ells també els afecta l’estat d’ànim.

Afortunadament, si parlem de perdre totalment els nervis i plantejar-se d’agredir físicament la màquina, aquest percentatge baixa lleugeramnet, fent que un 17% dels espanyols i un 14% dels xinesos i nord-americans, pensin amb acabar a cops amb l’ordinador. Tot i això, i en contra del que potser indica el tòpic, els alemanys destaquen per sobre de tothom amb aquests atacs violents, ja que un 23% dels usuaris es declaren amb possibilitats de quedar-se sense ordinador a causa d’aquesta espera.

Segons l’estudi, en un any, els usuaris espanyols perden més temps que en cap altre país, gairebé 3 dies esperant que es carreguin o descarreguin els seus arxius, dedicant 1 dia i mig a les aplicacions que triguen a arrencar. En comparació, la posada en marxa dels sistema dels ordinadors personals i portàtils triga menys temps, només 20,8 hores durant tot l’any. Del temps que perdem amb els ordinadors lents, el 41% dels espanyols enquestats voldria utilitzar-lo per gaudir més del temps lliure ia la majoria (un 50%) li agradaria tenir-lo per passar més temps amb els seus amics.

Aquests resultats proporcionen una explicació del perque l’anomenat “temps mort digital” ha arribat a ser una de les set experiències més estressants a les que s’enfronten els usuaris espanyols. Entre els enquestats, més d’una tercera part va comparar l’experiència a esperar un autobús o tren que no arriba (37%). Un 43% coincideix que s’equival a esperar una taula sense reserva en un restaurant i un 45% a esperar per una entrega pendent. Finalment, les dues primeres posicions les ocupen el fet d’esperar una cita mèdica (amb un 64%) i l’espera durant una trucada telefònica amb un 68%.

Article original La Voz de Galicia

Avui en dia, podem necessitar una infinitat de correus electrònics, trucades telefòniques i missatges de veu per aconseguir parlar amb els clients. No obstant això, aconseguir posar-se en contacte és només una part del repte.  Un client o client potencial pot agafar el telèfon o anar a una cita, sense que això signifiqui necessàriament que vagi a contactar amb un comercial. La qualitat de moltes entrevistes de vendes ha arribat al seu mínim històric.

Para atenció quan comparteixis feedback sobre una entrevista amb un altre venedor. La regla d’or és començar emfatitzant el que t’ha agradat de l’entrevista. Centra’t en el positiu i comenta només l’entrevista i el missatge, però no parlis sobre la persona que ha realitzat l’entrevista.

Com em pot ajudar el CRM?

Millorar la qualitat de l’entrevista de vendes és una gran oportunitat per a la majoria dels caps de vendes. No obstant això, sense una eina de CRM efectiva, és difícil monitoritzar coses simples, com la taxa d’èxit de les entrevistes. No creiem en la conveniència de guionitzar les entrevistes de vendes, ja que fer-ho obstaculitza les converses amb els clients. Segons la nostra experiència, guies de converses efectives i l’ús de pistes a manera de recordatoris, així com càrregues de treball estructurades en una eina de CRM poden ajudar-te a millorar i augmentar la qualitat de les entrevistes de venda.

 

Anem per feina!

A continuació presentem una llista de control amb sis ítems que t’ajudarà a analitzar la qualitat d’una entrevista de vendes efectuada per algú del teu equip. Assisteix a una entrevista i després respon les preguntes.

Llista de control sobre la qualitat de l’entrevista

  1. Defineix l’entrevista amb tres paraules clau
  2. Puntua l’entrevista des del punt de vista del clients/potencial i del teu cap comercial
  3. Puntua la qualitat del missatge emès
  4. Puntua com de convincent ha sigut el missatge emès
  5. Ha quedat alguna costa pendent per transmetre?
  6. Avalua que t’ha semblat l’entrevistador en cada concepte següent
    • Segur
    • Informat
    • Respectuós
    • Professional
    • Entusiasta
    • Relaxat
  7. Aporta algun consell o suggerència de com es podria millorar l’entrevista

 

Al quart lliurament aprendrem com afrontar una situació que de ben segur tot comercial ha viscut, aprendrem com reaccionar davant de preguntes dificils.

Segurament t’hauràs preguntat alguna vegada: “¿D’on puc treure una llista de clients potencials i de qualitat?” En aquesta segona entrega de consells clau per a una venda més efectiva, compartirem amb tu els secrets per obtenir una llista de contactes de qualitat. T’advertim també d’aquell tipus de llistes que frustrarien als teus comercials.

 

Aconseguir informació de qualitat facilita la conversió de potencials

Aquelles llistes de contactes amb males referències aporten mals resultats

Una llista de contactes de qualitat no es pot comprar, s’ha de crear lentament i amb pas ferm. És important entendre aquesta realitat i preveure que si no ho fem així, serà la font de molts problemes d’estratègia comercial.

Les llistes desconegudes i mediocres solen ser la principal causa de fracàs per a campanyes de venta i  màrqueting ja que majoritariament acaben provocant:

  • Enfoc al client i definició inadequats
  • Accions comercials poc efectives
  • Poques conversions
  • Esforços comercials sense retorn

Crea la llista, no la compris

Buscar per Internet o comprar la llista sol ser la solució més ràpida per aconseguir contactes bàsics, però al final suposen un esforç enorme per ordenar, filtrar, classificar i gestionar fins a treure’n fruit. Les llistes de qualitat son aquelles que realment no cal ni mantenir, que recompensen la feina feta comercialment, i que sovint, tot i ser menors, retornen més benefici que la opció ràpida.

Cada registre d’una llista de contactes té un valor econòmic, i com més i millor completem aquesta llista, i més actualitzada estigui la informació, el seu valor augmentarà.

Creiem que val la pena invertir en aconseguir registres de qualitat sobre clients i potencials, i gestionar-los de la manera més optimitzada i organitzada possible per tal de no malgastar aquests esforços. La eina ideal en aquests casos és el CRM. (Vols saber més sobre CRM?)

5 consells per a gestionar una llista de qualitat

Tot seguit et proposem cinc consells per aconseguir la llista de contactes que necessites:

  1. Una és millor que deu
    I és que si parlem de llistes, és important gestionar tots els contactes des d’una fulla mestra, ja que és la manera més efectiva d’eliminar duplicats, homogeneitzar la informació i aconseguir les dades més vitals. Utilitzes moltes llistes diferents?
  2. El tamany no importa (tant)
    És millor tenir una llista de 500 contactes ben seleccionats i actualitzats que 5.000 que no han passat per cap filtre i no sabem ni si compleixen el nostre perfil. Amb una eina com el CRM, pots fragmentar la informació que desitgis per agrupar els contactes segons convingui. Quants contactes de qualitat realment tens?
  3. Combina dades de diferents fonts
    Pots gestionar les diferents fonts de les dades gràcies a eines com el CRM de manera que sempre controles la procedència de les dades i el millor canal de relació amb el client. Quan has revisat la llista per última vegada?
  4. Classifica els contactes
    Defineix la relació amb el contacte diferenciant entre clients actuals, clients potencials, clients antics, clients fidels, o la classificació que necessitis. Tens els teus contactes categoritzats?
  5. Completa els registres
    No ens servirà de massa guardar el nom de l’empresa sense tenir cap nom de contacte personal. És bàsic saber amb qui hem de parlar i com contactar-hi. Coneixes els teus contactes?

Anem per feina!

Revisa aquests cinc consells i respon a les preguntes anteriors de la manera correcta. Podràs fer-te una idea de les possibilitats de millorar les llistes de contactes amb l’objectiu de potenciar l’equip comercial i ajudar-los a vendre més.

A més, aprofita per descobrir com els CRM (Customer Relationship Management) o Gestors de Relació amb els Clients, ajuden a equips comercials de tot tipus i colors de tot el món, a organitzar-se i aprofitar totes les oportunitats.

 

Al tercer lliurament estudiarem com gestionar el feedback de les entrevistes comercials per tal de multiplicar les possibilitats d’èxit. T’ensenyarem com millorar la qualitat de les entrevistes amb possibles clients.

La humanitat sempre ha tractat de trobar formes d’emmagatzemar la informació. Actualment, les persones s’han acostumat a la terminologia tecnològica, com ara CD-ROM, clau USB i DVD. Els disquets i cintes de casset s’han oblidant a excepció dels més nostàlgics. Les generacions posteriors simplement s’han oblidat de la tecnologia que va ajudar a evolucionar els sistemes informàtics d’emmagatzematge eficients que tots fem servir cada dia. Amb el temps la humanitat continua treballant per tal d’innovar i crear noves possibilitats.

Actualment els innovadors, seguits d’una gran majoria d’empreses i particulars, han descobert el núvol o cloud, i els enormes avantatges en quant a mobilitat i estalvi, que aporta aquesta tecnologia. Després de quasi 100 anys d’història d’emmagatzemament informàtic, estem davant de la solució més òptima pel que fa a la possibilitat de guardar informació. Finalment no depenem de portar físicament amb nosaltres aquesta informació, sinó que la podem tenir disponible arreu del món i sense limitació d’espai. Fàcil, ràpid, escalable i econòmic. Aquestes son les claus de l’èxit de l’emmagatzemament al núvol.

Tot seguit, refem és el camí que ens ha portat fins on som, i el que marca els passos del que vindrà.

1928

Cinta magnètica

Fritz Pfleumer, en enginyer alemany, va patentar la cinta magnètica el 1928. Aquest invent estava basat amb el cable magnètic de Vlademar Poulsen.
1932

Tambor magnètic

Un inventor autsriac, G. Taushek, va inventar el tambor magnètic el 1932, basat amb el descobriment anterior de Fritz Pfleumer.
1946

El tub de Williams

El professor Fredrick C. Williams juntament amb Tom Kilburn, van desenvolupar el tub de Williams a la Universitat de Manchester. S’utilitzava per emmagatzemar electrònicament dades binàries. Va ser la memòria RAM dels primers ordinadors de programa emmagatzemat.
1948

Selectró

El selectró és una vàlvula termoiònica capaç d’actuar com memòria d’accés aleatori ( RAM ), una forma primerenca de la tecnologia digital memòria d’ordinador va ser desenvolupat per Jan A. Rajchman i el seu grup a Radio Corporation of America
1949

Memòria de línia de retard

Una memòria de línia de retard és un dispositiu capaç d’emmagatzemar dades aprofitant el temps que necessita un senyal per a propagar-se per un medi físic.
1950

Nucli magnètic

El nucli magnètic és un component fonamental de ginys elèctrics com electroimants, transformadors, inductors o de qualsevol màquina elèctrica, al voltant del qual hi ha un enrotllament de fil conductor. La seva funció és la d’incrementar la força i els efectes del camp magnètic que produeix el corrent elèctric.
1956

Disc dur

Un disc dur inclou discs giratoris, que emmagatzemen bits d’informació digital d’una superfície plana metàl·lica.
1963

Cinta de cassette

Philips va crear la cinta de cassette el 1963. Originariament el va crear per a màquines dictades, tot i això es va convertir en un mètode de distribució de música. El 1979, Sony va crear el Walkman i va contribuir a transformar la utilització del cassette, convertint-lo en quelcom popular i molt utilitzat.
1966

DRAM

La Dynamic Random Access Memory (DRAM) és una memòria electrònica d’accés aleatori, que s’usa principalment en els mòduls de memòria RAM i en altres dispositius, com a memòria principal del sistema. És una memòria volàtil, és a dir quan no hi ha alimentació elèctrica, la memòria perd la informació que tenia emmagatzemada.
1968

Twistor Memory

Bell Labs va desenvolupar Twistor Memory enrotllant cinta magnètica al voltant d’un cable elèctric. Es va utilitzar entre 1968 i finals del 1970, abans de ser totalment substituït pels xips de RAM.
1970

Memòria de bombolla

La memòria de bombolla (Bubble memory) és un tipus de memòria d’ordinador d’emmagatzematge no volàtil que utilitza una pel·lícula de material magnètic de petit gruix que conté petites zones magnetitzades conegudes com bombolles, que emmagatzemen un bit de dades cada una.
1971

Disc flexible de 8″

IBM va començar a desenvolupar un sistema econòmic d’emmagatzemament de dades. Com a resultat, va néixer el disquet e 8″. Un disc, portable i emmagatzemable, fet d’un film magnètic protegit per plàstic, que permetia guardar informació de manera més ràpida i fàcil.
1976

5.25″ Floppy

Allan Shugart va desenvolupar el Disc de 5,25″ el 1975. Shugart va crear un disc més petit perquè el de 8 polzades era massa gran per a ordinadors de sobretaula normals. Els discs de 5,25″ tenien una capacitat de 110Kb i eren més ràpids i barats que els seus predecessors.
1980

CD

James T. Russel creia que es podia utilitzar la llum per emmagatzemar música. El 1975, Philips van contractar a Russel i li van pagar milions de $ perquè desenvolupés el Disc Compacte (CD), i ho va acabar aconseguint el 1980, quan ho va presentar a Sony.
1981

3.5″ Floppy

El disc de 3,5″ tenia bastants avantatges davant el seu predecessor. Tenia una part rígida de metall que cobria i feia més resistent el film magnètic del seu interior.
1984

CD Rom

El CD-ROM, també conegut com a Compact Disk Read-Only Memory, utilitzava el mateix format físic que el CD d’àudio per emmagatzemar informació. El CD-ROM codifica petites parts d’informació sota la superfície de plàstic del disc, la qual cosa permet grans quantitats de data emmagatzemada.
1987

DAT

El 1987, Sony va crear el Digital Audio Tape (DAT). Va redissenyar la cinta de cassette d’àudio amb una cinta magnètica de 4 mil·límetres, dins d’una cobertura protectora.
1989

DDS

Sony i Helwett Packard van crear el format Digital Data Storage (DDS) per tal d’emmagatzemar i guardar informació d’un ordinador, a una cinta magnètica. El format DDS evolucionava de la tecnologia DAT.

1990

MOD

El Magneto-Optical Disc, va aparèixer al sector de la tecnologia de la informació el 1990. Aquest format de disc òptic, utilitzava una combinació de tecnologies òptiques i magnètiques per tal d’emmagatzemar informació digital.
1992

MiniDisc

El MiniDisc podia guardar tot tipus d’informació, tot i això, predominava al sector de l’àudio. La intenció del MiniDisk era la de substituir el cassette d’àudio abans que fos eliminat el 1996.
1993

Compact Flash

El CompactFlash (CF), també conegut com a “Flash drives”, s’utilitzava com a memòria interna per guardar informació. Els dispositius CF s’utilitzaven en càmeres digitals i ordinadors per guardar informació.
1994

Zip

El dispositiu ZIP es va popularitzar el 1994 per guardar arxius. Era un sistema de disc d’un sol ús proporcionat per Iomega.
1995

DVD

El DVD es va convertir en la futura generació d’emmagatzemament en discs. Era un disc amb més capacitat, més ràpid i utilitzat per a informació multimèdia.
1995

SmartMedia

Toshiba va treure al mercat SmartMedia el 1995, una targeta de memòria flash, amb la intenció de competir amb MiniCard i ScanDisk.
1995

CD-RW

El Compact Disc Rewritable, era una versió del CD-ROM amb la possibilitat de ser regrabable, la qual cosa permetia als usuaris guardar informació sobre informació prèviament gravada.
1997

Multimedia Card

La Multimedia Card (MMC) utilitzava una tarja de memòria flash per emmagatzemar informació, i va sortir al mercat de mans de Siemens i ScanDisk el 1997.
1999

Microdrive

Un USB Flash Drive, utilitza memòria NAND-type flash per emmagatzemar. El dispositiu es conecta a una interfície USB a qualsevol ordinador.
2000

SD Card

La tarja Secure Digital (SD) incorpora encriptació DRM que permet emmagatzemar grans arxius. Les targes SD estàndard mesuren 32mm x 32mm x 2,1mm, i se solen utilitzar per guardar informació per a dispositius mòbils.
2003

Blu Ray

El Blu-Ray és la nova generació de discs òptics utilitzats per guardar vídeo en alta definició i densitat d’informació. El Blu-Ray rep el nom del làser blau que permet emmagatzemar més informació que un DVD estàndard.
2002

xD-Picture Card

Olympus i Fujifilm, van crear la xD-Picture Card el 2002, que s’utilitzava exclusivament per càmeres Olympus i Fujifilm.
2004

WMV-HD

El Windows Media High Definition Video (WMV-HD) és una codificació de vídeo per a Microsoft Media Video. WMV-HD és compatible amb ordinadors amb plataforma Windows, Xbox i PlayStation.
2005

HD-DVD

El High-Density Digital Versatile Disc (HD-DVD) és la versió de Blu-Ray que promocionaven Toshiba, NEC i Sanyo.
2008

Holographic

El futur de la memòria de l’ordinador resideix en la tecnologia hologràfica. La memòria hologràfica pot emmagatzemar dades digitals a alta densitat a l’interior dels vidres i els foto-polímers. L’avantatge de la memòria hologràfica resideix en la seva capacitat per emmagatzemar un volum de mitjans de gravació, en lloc de fer-ho només en la superfície dels discos. A més, permet que es produeixi un aspecte 3D anomenat volum de Bragg.
2014

Emmagatzemament al núvol

L’emmagatzemament al núvol és l’actual revolució pel que fa a emmagatzemament d’informació. Ja sigui com a backup o com a repositori d’informació, el núvol (cloud) aporta unes característiques de mobilitat, flexibilitat i escalabilitat, que cap dels seus predecessors havia desenvolupat. Gràcies a l’accés fàcil a Internet des d’arreu el món, podem disposar d’infinits volums d’informació sense tenir en compte el dispositiu, el volum o la ubicació.
Gràcies a aquests avantatges, l’emmagatzemament al núvol o el Cloud Computing són la solució ideal per a tot tipus d’empresa i organització. En un món globalitzat on l’exportació i mobilitat és una realitat present, els dispositius i sistemes d’informació s’han d’adaptar a les necessitats dels usuaris, facilitant la feina i millorant l’experiència de treball en tot moment.

Coneix els serveis al núvol?

L’invitem a descobrir els productes i serveis que oferim, i a que comprovi com passar al núvol la seva instal·lació és una gran inversió.

 

Imatge: Gus Morais

VMware s’ha convertit en un dels grans defensors del concepte SDDC o centre de dades definit per programari (Software Defined Data Center, en les seves sigles en anglès). Ja s’ha parlat molt del que aquest SDDC significa: un centre de dades completament virtualitzat i gestionat de forma automatitzada.

Com recalquen des VMware, el concepte de SDDC consisteix a estendre el que s’ha fet amb la virtualització de servidors fins a la resta de components del data center. Però del que es tracta, sobretot, és de completar això amb un model d’acostament més modern a la gestió.

Estem expandint l’enfocament de la programabilitat a tot el data center. El centre de dades definit per programari contempla la virtualització de la computació, la xarxa i l’emmagatzematge, i també les possibilitats de gestió. I no hi ha cap altra organització que pugui oferir totes aquestes potes.

Pat GelsingerCEOVMware

Què és el SDDC?

Centre de dades definits per programari o Software-Defined Data Denter (SDDC), és la frase que s’usa per referir-se a un centre de dades on tota la infraestructura es virtualitza i es lliura com un servei. El control del centre de dades està completament automatitzat pel programari, és a dir, la configuració de maquinari es manté a través dels sistemes de programari intel·ligents. Això és en contrast amb els centres de dades tradicionals, on la infraestructura es defineix típicament per maquinari i dispositius.

Els centres de dades definits per programari són considerats per molts com el proper pas en l’evolució de la virtualització i el cloud computing, ja que proporciona una solució per donar suport tant a les aplicacions empresarials llegat i nous serveis de cloud computing.

La gestió , l’altra pota del SDDC

Dins del centre de dades definit per programari, la gestió automatitzada és tan important com la virtualització. En paraules de Casado, “la gestió cloud és la cola d’aquesta estratègia”.

En aquesta línia, VMware va anunciar a Barcelona les noves versions d’algunes de les seves eines de gestió: VMware vCloud Automation Center 6.0 , VMware vCenter Operations Management Suite 5.8, VMware IT Business Management Suite i VMware vCenter Log Insight 1.5. A totes aquestes novetats s’uneix la versió 5.5 de VMware vCloud Suite, que la companyia va presentar a l’agost.

“Gràcies a les solucions de gestió en el núvol de VMware , els administradors TIC aconsegueixen agilitat alhora que unifiquen i garanteixen un bon govern i control , ja sigui per gestionar millor un entorn altament virtualitzat , per construir un núvol privat basat en vSphere , per ampliar el núvol híbrid o per fer d’intermediari de serveis per a molts proveïdors ” , explica Alejandro Solana , director tècnic de VMware Iberia .

Núvol híbrida i usuari final

En el marc del VMworld l’organització va anunciar la compra de Desktone per a la gestió d’escriptoris virtualitzats. La companyia aposta així per la modalitat de Desktop as a Service (DaaS). En aquest àmbit , VMware treballa ja amb partners com Cisco , Dell i NetApp .

Finalment , va anunciar també actualitzacions en VMware Horizon Suite . VMware Horizon View 5.3 oferirà una experiència d’usuari millorada , gestió més rendible , un cost total de propietat inferior i una nova ruta al mercat per a escriptoris virtuals . VMware Horizon Mirage 4.3, per la seva banda, s’integra amb Horizon View perquè TI pugui utilitzar capes d’imatges amb la finalitat de gestionar escriptoris físics i virtuals a escala, mentre s’ofereix una migració a Windows 7 millorada i prestacions de gestió web superiors .

Vmware sddc infordisa

Sobre VMware

VMware és el líder en virtualització i solucions d’infraestructura cloud que faciliten a les organitzacions el camí cap a l’Era Cloud. Els clients confien en VMware per ajudar-los a transformar la manera en què ofereixen i utilitzen els recursos tecnològics d’una forma evolucionada i basada en les seves necessitats específiques. La facturació de la companyia el 2012 va ser de 4.610 milions de dòlars, els clients superen els 500.000 i els partners són més de 55.000. La seu de VMware es troba a Silicon Valley encara que compta amb oficines per tot el món

 

Basat en un artícle de Datacenter Dynamics