Entrades

Aquestes són les 50 curiositats més impactants del món de la informàtica. Una lectura entretinguda i d’allò més il·luminadora. Esperem que el gaudeixis.

 

Seguretat

 

  • Diàriament es hackegen 30.000 webs a tot el món
  • Mensualment es creen més de 6.000 nous virus
  • Més del 80% dels e-mails que s’envien diàriament són spam
  • La contrasenya dels ordinadors que controlaven els míssils dels EUA va ser, durant 8 anys, 00000000
  • El 20% dels virus per a dispositius han estat desenvolupats per ciberdelinqüents
  • Els ordinadors de la NASA van ser piratejats i van estar 21 dies sense funcionar. El curiós del cas és que el responsable va ser un noi de 15 anys que, posteriorment, va piratejar també El Pentàgon
  • Als errors de programari se’ls denomina “bug” pel fet que el mal funcionament de l’ordinador Mark III, l’any 1947, va ser causat per una arna
  • Blaster és un dels cucs més famosos de la història. Aquest malware s’instal·lava a l’ordinador, es baixava un pegat per tancar la vulnerabilitat per la qual havia accedit i després buscava i eliminava (si estava present) a un altre cuc anomenat Blaster. Després, es desinstal·lava
  • La bretxa de seguretat més perillosa localitzada mai als ordinadors militars dels EUA va ser provocada perquè algú va trobar una memòria USB al pàrquing de l’organització, la qual va connectar al seu equip i va infectar de virus el sistema
  • Un sol ordinador (que té un 90% de precisió) localitza el 40-55% del vandalisme de la Wikipedia
  • Al 2012, es va inutilitzar la pàgina web de Papa John ‘s, per un grup de ciberdelinqüents coneguts com UGNazi, perquè van trigar dues hores en portar la seva comanda

 

Personatges i empreses

 

  • El grup dels 12 enginyers que van desenvolupar el primer ordinador d’IBM es deia Dirty Dozen
  • La casa de Bill Gates, fundador de Microsoft, va ser dissenyada per un Mac
  • Google estima que anualment consumeix una mitjana de 15.000 KWh, més que la majoria de països del món. Encara que això no és un problema pel medi ambient, ja que la companyia genera la seva pròpia energia mitjançant panells solars. A més, una altra dada curiosa és que la multinacional estima que, a dia d’avui, hi ha 5 milions de TB d’informació a la Xarxa, i afirmen que ells indexen només el 0,04%
  • HP, Microsoft i Apple van començar a un garatge
  • El 1993 es va crear Mosaic, el pare de tots els navegadors
  • IMDB és una de les webs més antigues d’Internet. El seu primer article “Les actrius que tenen els ulls més bonics” es va llançar l’any 1990
  • La marca Lenovo ve de New Legend ( “Li” per Legend, “Novo”, per nou)
  • YouTube va ser fundat per tres empleats de PayPal
  • La dona que va llogar el garatge a Larry Page i Sergey Brin el 1998 perquè muntessin Google, posteriorment es va convertir en CEO de YouTube

 

Internet i hardware

 

  • El primer ratolí va ser fabricat en fusta per Doug Engelbart l’any 1964
  • El primer ordinador electromecànic es va crear al 1939
  • El primer ordinador electrònic es va dir ENIAC. Pesava 27 tones i ocupava 167 metres quadrats
  • El primer disc dur va ser creat al 1979, estava pensat per emmagatzemar dades d’usuaris i la seva capacitat era de 5 MB
  • Originalment el sistema operatiu de la companyia de Redmond conegut com Microsoft Windows, es deia Interface Manager
  • Només el 8% de la riquesa mundial són diners físic. La resta només existeix a nivell virtual
  • El primer disc dur de venda al públic es va crear al 1980, valorat en 140.000 dòlars, tenia una capacitat d’1 GB de dades i pesava 250 kg
  • Segons un estudi de 2012, més de 17.000 milions de dispositius estaven connectats a Internet aquell any, es preveu que el 2020 siguin 50.000 milions
  • Cada mes es registren un milió de nous dominis
  • La targeta gràfica NVidia GeForce 6800 Ultra compta amb 222 milions de transistors
  • L’IBM 5120 és l’ordinador més gran i pesat que mai s’hagi fabricat (48 kg)
  • El primer microprocessador amb un simple xip, l’Intel 4004 un CPU de 4 bits, va ser també el primer disponible comercialment
  • Un cervell humà és capaç de calcular més de 38.000 milions d’operacions en un segon i pot arribar a emmagatzemar un total de 3580TB d’informació
  • La paraula més llarga que es pot escriure utilitzant només la primera filera de lletres del teclat és TYPEWRITER
  • Saps què vol dir CAPTCHA? És l’abreviació de “Completely Automated Public Turing Test to tell Computers and Humans Apart”, és a dir, Prova de Turing completament pública i automàtica per diferenciar màquines d’humans
  • Els primers en fabricar un ordinador que es pogués fer servir sota l’aigua (1936) van ser els russos
  • Suècia és el país amb la major quantitat d’internautes del món, el 75% de la seva població
  • symbolics.com va ser el primer domini en registrar-se
  • Un total de 1.319.872.109 persones utilitzen Internet diàriament
  • Hi ha, aproximadament, 1.060 milions d’ID s de missatgeria instantània
  • La frase “World Wide Web” va ser encunyada per Tim Berners-Lee l’any 1990
  • El 80% de les fotos que hi ha a Internet són de dones nues
  • Hi ha uns 1.800 milions d’Internautes, però només 450 milions d’ells parlen anglès
  • Cada minut es pugen a YouTube unes 10 hores de vídeos
  • Amazon va començar la seva marxa venent llibres. En l’actualitat, ven més e-books que llibres físics
  • Els correus electrònics es van crear abans que la WWW
  • Fins al 14 de setembre de 1995, registrar dominis era gratuït
  • Passes molt de temps navegant per Internet? No estàs sol. Molts usuaris pensen que això es pot aconseguir fàcilment, però per a altres “no és una qüestió tan senzilla”
  • Els internautes parpellegen una mitjana de 7 vegades per minut, quan la mitjana està en 20 vegades per minut
  • elgoog.com és una versió del motor de cerca de Google, mostra invertit tot el text de les webs guardades a la memòria caché de Google. Originalment va ser creat per diversió, però a la Xina han trobat un ús pràctic, per a això de que el Govern del país prohibís l’ús d’aquest popular cercador

La revolució dels PC va començar tot just fa 30 anys. Microsoft va llançar la seva primera versió de Windows el 20 de novembre de 1985, per succeir a MS-DOS. Va ser una gran fita que va aplanar el camí per a les versions modernes de Windows que utilitzem avui dia. Mentre que Windows 10 no s’assembla en res a Windows 1.0, encara té molts dels seus fonaments originals com les barres de desplaçament, menús desplegables, icones, quadres de diàleg i aplicacions com el Bloc de notes i MS Paint. A continuació us presentem una evolució gràfica d’aquestes versions que ha presentat Microsoft al llarg de la història.

De Windows 1.0 a Windows 10

30 anys d’innovació que han canviat el món

Windows 1.0 passarà a la història per ser el que va establir les bases per al ratolí. A diferència de MS-DOS, on només es podia escriure ordres de text, amb Windows 1.0 va permetre gafar un ratolí i moure finestres, assenyalar i fer clic. Juntament amb Macintosh, el ratolí ha permes revolucionar i canviar per complet la manera en que els usuaris ha interactuat amb la tecnologia al llarg dels anys. Inicialment Microsoft va ser molt criticat per centrar-se massa amb el ratolí i poc amb el teclat, però sense dubte que aquella situació és la que va donar el tret de sortida a l’èpica batalla entra Apple, IBM i Microsoft per oferir ordinadors personals (PC) a les masses.

Aquell primer Windows 1.0 de 1985 requeria dos disquets, 256Kb de memòria, 512Kb de HDD i una tarja gràfica. Amb aquesta versió Microsoft es va centrar en oferir aplicacions de programari als seus clients i es va posicionar com a una empresa de software. Així va oferir la seva plataforma a desenvolupadors per tal que aquests creesin d’una manera fàcil aplicacions per a Windows 1.0. D’aquesta manera, Microsoft va passar a convertir-se en el líder indiscutible de  software del món i perdurar, com a mínim i si ningú diu el contrari, 30 anys.

Windows 1.0

Windows 1.0: Aqui comença tot un 20 d'octubre de 1985

Windows 1.0: Aqui comença tot un 20 d’octubre de 1985

Windows 2.0

Windows 2.0.: Aquesta segona versió publicava les primeres versions de Word i Excel

Windows 2.0.: Aquesta segona versió publicava les primeres versions de Word i Excel

Windows 3.0

Windows 3.0 aportava el primer explorador de fitxers i el famós Buscaminas

Windows 3.0 aportava el primer explorador de fitxers i el famós Buscaminas

Windows 3.5

Aquesta versió mostrava d'una manera més evident l'enfoc de la marca amb els PC empresarials i millorava les característiques de seguretat i compartició

Aquesta versió mostrava d’una manera més evident l’enfoc de la marca amb els PC empresarials i millorava les característiques de seguretat i compartició

Windows 95

Windows 95 va marcar la diferència introduïnt el botó d'inici i treballant sobre arquitectura de 32-bit

Windows 95 va marcar la diferència introduïnt el botó d’inici i treballant sobre arquitectura de 32-bit

Windows 98

Aquesta versió aprofitava l'empenta de Windows 95 i apostava per aspectes d'Internet com Active Desktop, Outlook Express, Frontpage o NetMeeting

Aquesta versió aprofitava l’empenta de Windows 95 i apostava per aspectes d’Internet com Active Desktop, Outlook Express, Frontpage o NetMeeting

Windows ME

Windows ME es va voler centrar en els aspectes més multimedia però va ser molt problemàtic. Va presentar Windows Movie Maker i va millorar Explorer

Windows ME es va voler centrar en els aspectes més multimedia però va ser molt problemàtic. Va presentar Windows Movie Maker i va millorar Explorer

Windows 2000

Aquesta versió, contemporània amb Windows ME, va centrar-se en entorns empresarials i va ser dissenyat amb millores de seguretat en arxius.

Aquesta versió, contemporània amb Windows ME, va centrar-se en entorns empresarials i va ser dissenyat amb millores de seguretat en arxius.

Windows XP

Windows XP va ser el gran èxit de Microsoft i combinava l'entorn particular i el laboral.

Windows XP va ser el gran èxit de Microsoft i combinava l’entorn particular i el laboral.

Windows Vista

El Windows Vista va ser mal rebut de la mateixa manera que el ME, i presentava una estètica innovadora.

El Windows Vista va ser mal rebut de la mateixa manera que el ME, i presentava una estètica innovadora.

Windows 7

Windows 7 va arribar per solucionar el fracas de Vista i va resultar ser un nou èxit. Va millorar la seguretat i simplificar la usabilitat.

Windows 7 va arribar per solucionar el fracas de Vista i va resultar ser un nou èxit. Va millorar la seguretat i simplificar la usabilitat.

Windows 8

Windows 8 va resultar un canvi estètic radical que volia acostar el sistema operatiu a nous dispositius com tablets o telèfons.

Windows 8 va resultar un canvi estètic radical que volia acostar el sistema operatiu a nous dispositius com tablets o telèfons.

Windows 10

Windows 10 recupera el botó d'inici, introdueix intel·ligència artificial amb Cortana i busca amb intensitat la unificació de tot tipus de dispositiu en un sol sistema operatiu.

Windows 10 recupera el botó d’inici, introdueix intel·ligència artificial amb Cortana i busca amb intensitat la unificació de tot tipus de dispositiu en un sol sistema operatiu.

Infordisa neix l’any 1986 com a una de les primeres empreses informàtiques de la província de Tarragona, orientada principalment a subministrar serveis informàtics i formació, a petites i mitjanes empreses. Des dels inicis es presenta com a solució integradora a nivell informatic, i comença desenvolupant software de gestió, a la vegada que proporciona hardware informàtic per  a utilitzar-lo.

La primera oficina neix a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, i ràpidament obre altres seus a Montblanc, Tarragona, Reus i Valls, on ubicarà la seu central.

Infordisa s’ha convertit amb els anys en una empresa solida, diversificada i estable, que ha sabut fer front a les inclemències de les crisis econòmiques i els canvis del sector. Durant aquests 30 anys de vida, un gran nombre de professionals del sector han deixat petjada a l’empresa, i l’han convertit entre tots en el que és avui en dia, una solució informàtica integral per a petites i mitjanes empreses.

La llarga vida de Microsoft es caracteritza per la gran quantitat de productes que ha publicat en tots els àmbits. Des de software per empreses a videoconsoles. Aquesta enorme i normalment brillant tragectoria creativa, no es pot entendre sense valorar els encerts i errors que ha tingut en cada un dels seus llançaments. Tot seguit, valorem els productes més sonats, sigui per bé o per mal.

 

windows-xp

Èxit: Windows XP (2001)

Publicat el 2001, el Windows XP va demostrar ser suficientment bò com per durar una dècada. Va ser el primer sistema operatiu de Microsoft llançat al gran públic, compatible amb Windows NT.

 

windows-vista

Fiasco: Windows Vista (2006)

Gairebé al final del seu mandat, Steve Ballmer va dir que Windows Vista va ser un dels seus principals errors dels 14 anys que va ser CEO de Microsoft. Després de mitja dècada desenvolupant el sistema operatiu, el producte final va ser car i maldestre.

 

office-365

Èxit: Office 365 (2011)

Microsoft Office 365 va portar tota la utilitat dels productes Office al núvol. Ara pots sincronitzar els documents entre tots els dispositius i amb tota seguretat.

 

windows-me

Fiasco: Microsoft ME (2000)

L’últim sistema operatiu Windows de les series 9x va ser Microsoft ME i va tenir seriosos problemes d’estabilitat.

 

xbox

Èxit: Xbox (2001)

La Xbox va ser la entrada de Microsoft al competitiu mon de les videoconsoles i el seu gran salt al hardware. No estava massa clar que Microsoft pogués competir amb altres consoles com la líder PlayStation 2 de Sony, però la proposta de Microsoft va acabar sent una de les principals propostes del sector. Actualment, ja amb la tercera generació de la consola, sembla que Microsoft va fer un gran encert. Tot i això, és molt difícil generar diners al sector de les consoles, i alguns analistes diuen que Microsoft està perdent 2 bilions de dolars anualment amb Xbox.

 

internet-explorer-6

Fiasco: Internet Explorer 6 (2001)

Internet Explorer 6 va ser el navegador per defecte que va aparèixer amb Windows XP, i es va etiquetar com “un dels softwares menys segurs del planeta”.

 

microsoft-surface

Èxit: Surface (2012)

La resposta de Microsoft a l’iPad d’Apple, va obtenir grans elogis per part d’experts en tecnologia pel seu bon hardware, però encara està patint la curta oferta d’aplicacions.

 

microsoft-kin

Fiasco: Kin (2010)

Kin era un smartphone de Microsoft enfocat a les xarxes socials. La pantalla principal funcionava com un escriptori de totes les teves comptes a xarxes socials. Les vendes no van anar massa bé i el telèfon es va abandonar ràpidament.

 

ms-dos

Èxit: MS-DOS (1981)

MS-DOS va ser el principal sistema operatiu per als PC IBM durant els anys 80 i 90.

 

microsoft-bob

Fiasco: Microsoft Bob (1995)

En un intent de fer de Windows un software més fàcil d’utilitzar, van crear dibuixos animats que parlaven i aconsellaven l’usuari, però lluny d’atraure consumidors, van ser ridiculitzats per la premsa.

 

microsoft-31

Èxit: Windows 3.1 (1992)

Aconseguint 3 milions de vendes només en 2 mesos, Windows 3.1 va definir Microsoft com “l’empresa més innovadora dels Estats Units” durant aquell any, i va posicionar a Microsoft com al sistema operatiu més utilitzat al llarg del temps.

 

microsoft-zune

Fiasco: Zune (2006)

5 anys després que Apple llancés al mercat l’iPod, Microsoft va dissenyar també un dispositiu mòbil multimèdia anomenat Zune. Tot i que no va ser un fracàs total, va quedar demostrat que Microsoft va tardar massa a treure un dispositiu i va fracassar en la competició amb Apple.

La humanitat sempre ha tractat de trobar formes d’emmagatzemar la informació. Actualment, les persones s’han acostumat a la terminologia tecnològica, com ara CD-ROM, clau USB i DVD. Els disquets i cintes de casset s’han oblidant a excepció dels més nostàlgics. Les generacions posteriors simplement s’han oblidat de la tecnologia que va ajudar a evolucionar els sistemes informàtics d’emmagatzematge eficients que tots fem servir cada dia. Amb el temps la humanitat continua treballant per tal d’innovar i crear noves possibilitats.

Actualment els innovadors, seguits d’una gran majoria d’empreses i particulars, han descobert el núvol o cloud, i els enormes avantatges en quant a mobilitat i estalvi, que aporta aquesta tecnologia. Després de quasi 100 anys d’història d’emmagatzemament informàtic, estem davant de la solució més òptima pel que fa a la possibilitat de guardar informació. Finalment no depenem de portar físicament amb nosaltres aquesta informació, sinó que la podem tenir disponible arreu del món i sense limitació d’espai. Fàcil, ràpid, escalable i econòmic. Aquestes son les claus de l’èxit de l’emmagatzemament al núvol.

Tot seguit, refem és el camí que ens ha portat fins on som, i el que marca els passos del que vindrà.

1928

Cinta magnètica

Fritz Pfleumer, en enginyer alemany, va patentar la cinta magnètica el 1928. Aquest invent estava basat amb el cable magnètic de Vlademar Poulsen.
1932

Tambor magnètic

Un inventor autsriac, G. Taushek, va inventar el tambor magnètic el 1932, basat amb el descobriment anterior de Fritz Pfleumer.
1946

El tub de Williams

El professor Fredrick C. Williams juntament amb Tom Kilburn, van desenvolupar el tub de Williams a la Universitat de Manchester. S’utilitzava per emmagatzemar electrònicament dades binàries. Va ser la memòria RAM dels primers ordinadors de programa emmagatzemat.
1948

Selectró

El selectró és una vàlvula termoiònica capaç d’actuar com memòria d’accés aleatori ( RAM ), una forma primerenca de la tecnologia digital memòria d’ordinador va ser desenvolupat per Jan A. Rajchman i el seu grup a Radio Corporation of America
1949

Memòria de línia de retard

Una memòria de línia de retard és un dispositiu capaç d’emmagatzemar dades aprofitant el temps que necessita un senyal per a propagar-se per un medi físic.
1950

Nucli magnètic

El nucli magnètic és un component fonamental de ginys elèctrics com electroimants, transformadors, inductors o de qualsevol màquina elèctrica, al voltant del qual hi ha un enrotllament de fil conductor. La seva funció és la d’incrementar la força i els efectes del camp magnètic que produeix el corrent elèctric.
1956

Disc dur

Un disc dur inclou discs giratoris, que emmagatzemen bits d’informació digital d’una superfície plana metàl·lica.
1963

Cinta de cassette

Philips va crear la cinta de cassette el 1963. Originariament el va crear per a màquines dictades, tot i això es va convertir en un mètode de distribució de música. El 1979, Sony va crear el Walkman i va contribuir a transformar la utilització del cassette, convertint-lo en quelcom popular i molt utilitzat.
1966

DRAM

La Dynamic Random Access Memory (DRAM) és una memòria electrònica d’accés aleatori, que s’usa principalment en els mòduls de memòria RAM i en altres dispositius, com a memòria principal del sistema. És una memòria volàtil, és a dir quan no hi ha alimentació elèctrica, la memòria perd la informació que tenia emmagatzemada.
1968

Twistor Memory

Bell Labs va desenvolupar Twistor Memory enrotllant cinta magnètica al voltant d’un cable elèctric. Es va utilitzar entre 1968 i finals del 1970, abans de ser totalment substituït pels xips de RAM.
1970

Memòria de bombolla

La memòria de bombolla (Bubble memory) és un tipus de memòria d’ordinador d’emmagatzematge no volàtil que utilitza una pel·lícula de material magnètic de petit gruix que conté petites zones magnetitzades conegudes com bombolles, que emmagatzemen un bit de dades cada una.
1971

Disc flexible de 8″

IBM va començar a desenvolupar un sistema econòmic d’emmagatzemament de dades. Com a resultat, va néixer el disquet e 8″. Un disc, portable i emmagatzemable, fet d’un film magnètic protegit per plàstic, que permetia guardar informació de manera més ràpida i fàcil.
1976

5.25″ Floppy

Allan Shugart va desenvolupar el Disc de 5,25″ el 1975. Shugart va crear un disc més petit perquè el de 8 polzades era massa gran per a ordinadors de sobretaula normals. Els discs de 5,25″ tenien una capacitat de 110Kb i eren més ràpids i barats que els seus predecessors.
1980

CD

James T. Russel creia que es podia utilitzar la llum per emmagatzemar música. El 1975, Philips van contractar a Russel i li van pagar milions de $ perquè desenvolupés el Disc Compacte (CD), i ho va acabar aconseguint el 1980, quan ho va presentar a Sony.
1981

3.5″ Floppy

El disc de 3,5″ tenia bastants avantatges davant el seu predecessor. Tenia una part rígida de metall que cobria i feia més resistent el film magnètic del seu interior.
1984

CD Rom

El CD-ROM, també conegut com a Compact Disk Read-Only Memory, utilitzava el mateix format físic que el CD d’àudio per emmagatzemar informació. El CD-ROM codifica petites parts d’informació sota la superfície de plàstic del disc, la qual cosa permet grans quantitats de data emmagatzemada.
1987

DAT

El 1987, Sony va crear el Digital Audio Tape (DAT). Va redissenyar la cinta de cassette d’àudio amb una cinta magnètica de 4 mil·límetres, dins d’una cobertura protectora.
1989

DDS

Sony i Helwett Packard van crear el format Digital Data Storage (DDS) per tal d’emmagatzemar i guardar informació d’un ordinador, a una cinta magnètica. El format DDS evolucionava de la tecnologia DAT.

1990

MOD

El Magneto-Optical Disc, va aparèixer al sector de la tecnologia de la informació el 1990. Aquest format de disc òptic, utilitzava una combinació de tecnologies òptiques i magnètiques per tal d’emmagatzemar informació digital.
1992

MiniDisc

El MiniDisc podia guardar tot tipus d’informació, tot i això, predominava al sector de l’àudio. La intenció del MiniDisk era la de substituir el cassette d’àudio abans que fos eliminat el 1996.
1993

Compact Flash

El CompactFlash (CF), també conegut com a “Flash drives”, s’utilitzava com a memòria interna per guardar informació. Els dispositius CF s’utilitzaven en càmeres digitals i ordinadors per guardar informació.
1994

Zip

El dispositiu ZIP es va popularitzar el 1994 per guardar arxius. Era un sistema de disc d’un sol ús proporcionat per Iomega.
1995

DVD

El DVD es va convertir en la futura generació d’emmagatzemament en discs. Era un disc amb més capacitat, més ràpid i utilitzat per a informació multimèdia.
1995

SmartMedia

Toshiba va treure al mercat SmartMedia el 1995, una targeta de memòria flash, amb la intenció de competir amb MiniCard i ScanDisk.
1995

CD-RW

El Compact Disc Rewritable, era una versió del CD-ROM amb la possibilitat de ser regrabable, la qual cosa permetia als usuaris guardar informació sobre informació prèviament gravada.
1997

Multimedia Card

La Multimedia Card (MMC) utilitzava una tarja de memòria flash per emmagatzemar informació, i va sortir al mercat de mans de Siemens i ScanDisk el 1997.
1999

Microdrive

Un USB Flash Drive, utilitza memòria NAND-type flash per emmagatzemar. El dispositiu es conecta a una interfície USB a qualsevol ordinador.
2000

SD Card

La tarja Secure Digital (SD) incorpora encriptació DRM que permet emmagatzemar grans arxius. Les targes SD estàndard mesuren 32mm x 32mm x 2,1mm, i se solen utilitzar per guardar informació per a dispositius mòbils.
2003

Blu Ray

El Blu-Ray és la nova generació de discs òptics utilitzats per guardar vídeo en alta definició i densitat d’informació. El Blu-Ray rep el nom del làser blau que permet emmagatzemar més informació que un DVD estàndard.
2002

xD-Picture Card

Olympus i Fujifilm, van crear la xD-Picture Card el 2002, que s’utilitzava exclusivament per càmeres Olympus i Fujifilm.
2004

WMV-HD

El Windows Media High Definition Video (WMV-HD) és una codificació de vídeo per a Microsoft Media Video. WMV-HD és compatible amb ordinadors amb plataforma Windows, Xbox i PlayStation.
2005

HD-DVD

El High-Density Digital Versatile Disc (HD-DVD) és la versió de Blu-Ray que promocionaven Toshiba, NEC i Sanyo.
2008

Holographic

El futur de la memòria de l’ordinador resideix en la tecnologia hologràfica. La memòria hologràfica pot emmagatzemar dades digitals a alta densitat a l’interior dels vidres i els foto-polímers. L’avantatge de la memòria hologràfica resideix en la seva capacitat per emmagatzemar un volum de mitjans de gravació, en lloc de fer-ho només en la superfície dels discos. A més, permet que es produeixi un aspecte 3D anomenat volum de Bragg.
2014

Emmagatzemament al núvol

L’emmagatzemament al núvol és l’actual revolució pel que fa a emmagatzemament d’informació. Ja sigui com a backup o com a repositori d’informació, el núvol (cloud) aporta unes característiques de mobilitat, flexibilitat i escalabilitat, que cap dels seus predecessors havia desenvolupat. Gràcies a l’accés fàcil a Internet des d’arreu el món, podem disposar d’infinits volums d’informació sense tenir en compte el dispositiu, el volum o la ubicació.
Gràcies a aquests avantatges, l’emmagatzemament al núvol o el Cloud Computing són la solució ideal per a tot tipus d’empresa i organització. En un món globalitzat on l’exportació i mobilitat és una realitat present, els dispositius i sistemes d’informació s’han d’adaptar a les necessitats dels usuaris, facilitant la feina i millorant l’experiència de treball en tot moment.

Coneix els serveis al núvol?

L’invitem a descobrir els productes i serveis que oferim, i a que comprovi com passar al núvol la seva instal·lació és una gran inversió.

 

Imatge: Gus Morais