Entrades

Durant els últims 12 mesos, els usuaris d’ordinadors han perdut una mitja de 120 hores (5 dies) davant de la pantalla esperant que les aplicacions i arxius carreguessin. Aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat per a ScanDisk, que analitza dades de més de 8.000 usuaris de PC, del Regne Unit, França, Alemanya, Espanya, Italia, Xina, Australia i Estats Units.

Durants els últims 12 mesos, cadascú de nosaltres ha perdut 120 hores esperant que carregués l’ordinador.

Aquesta enorme espera respon bàsicament a la mitja d’onze minuts d’espera que passem davant d’ordinadors de sobretaula i portàtils, mentre esperem que arrenquin, la qual cosa fa que aquesta lentitud d’arrencada s’ha convertit en una de les set principals experiències quotidianes més estressants que vivim cada dia. És per això que un 36% dels enquestats d’Espanya afirma haver perdut hores de son per culpa de la lentitud dels ordinadors, i un 27% asseugra que ha perdut els nervis i l’humor per tot el dia, a causa d’aquest motiu. Aquest nerviosisme no és exclusiu d’Espanya, el 37% dels xinesos i el 35% dels francesos afirmen que a ells també els afecta l’estat d’ànim.

Afortunadament, si parlem de perdre totalment els nervis i plantejar-se d’agredir físicament la màquina, aquest percentatge baixa lleugeramnet, fent que un 17% dels espanyols i un 14% dels xinesos i nord-americans, pensin amb acabar a cops amb l’ordinador. Tot i això, i en contra del que potser indica el tòpic, els alemanys destaquen per sobre de tothom amb aquests atacs violents, ja que un 23% dels usuaris es declaren amb possibilitats de quedar-se sense ordinador a causa d’aquesta espera.

Segons l’estudi, en un any, els usuaris espanyols perden més temps que en cap altre país, gairebé 3 dies esperant que es carreguin o descarreguin els seus arxius, dedicant 1 dia i mig a les aplicacions que triguen a arrencar. En comparació, la posada en marxa dels sistema dels ordinadors personals i portàtils triga menys temps, només 20,8 hores durant tot l’any. Del temps que perdem amb els ordinadors lents, el 41% dels espanyols enquestats voldria utilitzar-lo per gaudir més del temps lliure ia la majoria (un 50%) li agradaria tenir-lo per passar més temps amb els seus amics.

Aquests resultats proporcionen una explicació del perque l’anomenat “temps mort digital” ha arribat a ser una de les set experiències més estressants a les que s’enfronten els usuaris espanyols. Entre els enquestats, més d’una tercera part va comparar l’experiència a esperar un autobús o tren que no arriba (37%). Un 43% coincideix que s’equival a esperar una taula sense reserva en un restaurant i un 45% a esperar per una entrega pendent. Finalment, les dues primeres posicions les ocupen el fet d’esperar una cita mèdica (amb un 64%) i l’espera durant una trucada telefònica amb un 68%.

Article original La Voz de Galicia

Segurament t’hauràs preguntat alguna vegada: “¿D’on puc treure una llista de clients potencials i de qualitat?” En aquesta segona entrega de consells clau per a una venda més efectiva, compartirem amb tu els secrets per obtenir una llista de contactes de qualitat. T’advertim també d’aquell tipus de llistes que frustrarien als teus comercials.

 

Aconseguir informació de qualitat facilita la conversió de potencials

Aquelles llistes de contactes amb males referències aporten mals resultats

Una llista de contactes de qualitat no es pot comprar, s’ha de crear lentament i amb pas ferm. És important entendre aquesta realitat i preveure que si no ho fem així, serà la font de molts problemes d’estratègia comercial.

Les llistes desconegudes i mediocres solen ser la principal causa de fracàs per a campanyes de venta i  màrqueting ja que majoritariament acaben provocant:

  • Enfoc al client i definició inadequats
  • Accions comercials poc efectives
  • Poques conversions
  • Esforços comercials sense retorn

Crea la llista, no la compris

Buscar per Internet o comprar la llista sol ser la solució més ràpida per aconseguir contactes bàsics, però al final suposen un esforç enorme per ordenar, filtrar, classificar i gestionar fins a treure’n fruit. Les llistes de qualitat son aquelles que realment no cal ni mantenir, que recompensen la feina feta comercialment, i que sovint, tot i ser menors, retornen més benefici que la opció ràpida.

Cada registre d’una llista de contactes té un valor econòmic, i com més i millor completem aquesta llista, i més actualitzada estigui la informació, el seu valor augmentarà.

Creiem que val la pena invertir en aconseguir registres de qualitat sobre clients i potencials, i gestionar-los de la manera més optimitzada i organitzada possible per tal de no malgastar aquests esforços. La eina ideal en aquests casos és el CRM. (Vols saber més sobre CRM?)

5 consells per a gestionar una llista de qualitat

Tot seguit et proposem cinc consells per aconseguir la llista de contactes que necessites:

  1. Una és millor que deu
    I és que si parlem de llistes, és important gestionar tots els contactes des d’una fulla mestra, ja que és la manera més efectiva d’eliminar duplicats, homogeneitzar la informació i aconseguir les dades més vitals. Utilitzes moltes llistes diferents?
  2. El tamany no importa (tant)
    És millor tenir una llista de 500 contactes ben seleccionats i actualitzats que 5.000 que no han passat per cap filtre i no sabem ni si compleixen el nostre perfil. Amb una eina com el CRM, pots fragmentar la informació que desitgis per agrupar els contactes segons convingui. Quants contactes de qualitat realment tens?
  3. Combina dades de diferents fonts
    Pots gestionar les diferents fonts de les dades gràcies a eines com el CRM de manera que sempre controles la procedència de les dades i el millor canal de relació amb el client. Quan has revisat la llista per última vegada?
  4. Classifica els contactes
    Defineix la relació amb el contacte diferenciant entre clients actuals, clients potencials, clients antics, clients fidels, o la classificació que necessitis. Tens els teus contactes categoritzats?
  5. Completa els registres
    No ens servirà de massa guardar el nom de l’empresa sense tenir cap nom de contacte personal. És bàsic saber amb qui hem de parlar i com contactar-hi. Coneixes els teus contactes?

Anem per feina!

Revisa aquests cinc consells i respon a les preguntes anteriors de la manera correcta. Podràs fer-te una idea de les possibilitats de millorar les llistes de contactes amb l’objectiu de potenciar l’equip comercial i ajudar-los a vendre més.

A més, aprofita per descobrir com els CRM (Customer Relationship Management) o Gestors de Relació amb els Clients, ajuden a equips comercials de tot tipus i colors de tot el món, a organitzar-se i aprofitar totes les oportunitats.

 

Al tercer lliurament estudiarem com gestionar el feedback de les entrevistes comercials per tal de multiplicar les possibilitats d’èxit. T’ensenyarem com millorar la qualitat de les entrevistes amb possibles clients.

La consolidació del seu centre de dades a través de la virtualització al núvol amb tecnologies VMware i Citrix, li proporciona molts beneficis incloent l’estalvi d’espai físic, la reducció de costos d’energia i refrigeració, la reducció dels costos de gestió i molts més. Cada vegada més, es pot aplicar la mateixa estratègia bàsica per fer front als sistemes d’usuari final mitjançant la virtualització d’escriptoris i sortir-ne molt beneficiat.

Amb la quantitat i la creixent varietat de dispositius que ha de comprar, assegurar, gestionar i actualitzar, pot ser hora de considerar la implementació d’una infraestructura d’escriptori virtual (VDI). Aquest enfocament proporciona una gran experiència, personalització, i la virtualització d’escriptori per als usuaris, i s’aconsegueix també centralitzar i automatitzar la gestió dels administradors.

La pregunta és: Com saber quan és el moment de passar a VDI? Tot seguit li mostrem els set indicadors clau que destacaran quan la seva empresa està a punt per rebre els beneficis de la virtualització d’escriptori.

1

Els usuaris adopten cada vegada més, el fet de portar els seus dispositius amb sí mateixos o BYOD (Bring Your Own Device), i accedir a la informació de l’empresa remotament en tot moment.

Des dels telèfons intel·ligents a les tauletes o als ordinadors portàtils, els treballadors són cada vegada més mòbils i necessiten a mantenir-se en contacte amb l’empresa i la seva informació en tot moment. En proporcionar als usuaris els seus propis escriptoris virtuals, s’assegura que puguin accedir a les dades que necessiten per ser productius des del dispositiu que escullin, i siguin on siguin.

escritorio-virtual-1

Els dispositius dels que disposen els usuaris, poden no complir amb el rendiment de l’empresa o amb les normes de seguretat necessàries implantades pels administradors, i aquests no poden adaptar aquestes condicions a cada un dels dispositius. La millor solució és utilitzar la virtualització d’escriptori per administrar dispositius mòbils, ja que pot alleujar molts dels mals de cap a l’hora d’unificar la instal·lació. Els VDI permeten als usuaris accedir al seu espai de treball des de qualsevol dispositiu, mentre desapareixen els problemes típics que poden sorgir amb la incompatibilitat de dispositius, i a més, els administradors s’asseguren que els escriptoris virtuals compleixen els seus estàndards de rendiment i seguretat .

Amb la tecnologia Citrix per a Windows ® , Mac OS ® , Linux ® , iOS i Android ™, els usuaris poden accedir als seus escriptoris virtuals personals entre una àmplia varietat de dispositius. A nivell local, permet a usuaris mòbils i usuaris sense connexió, descarregar escriptoris virtuals encriptats per als seus dispositius, de manera que puguin accedir a les dades de forma segura i sense una connexió de xarxa.

2

Està preocupat per la seguretat

Cada ordinador portàtil o d’escriptori és responsable de la seva propia seguretat. Mentre que els portàtils permeten als usuaris treballar de forma remota des de casa, en una cafeteria o en un viatge de negocis, la seva portabilitat fa que les dades de la seva empresa siguin vulnerables a la pèrdua o al robatori .

escritorio-virtual-2Fins i tot els sistemes d’escriptori que no surtin de l’oficina poden estar en risc d’accés o robatori per part d’aquells que busquen informació crítica. Les empreses gasten una gran quantitat de diners i esforç per evitar la pèrdua de dades dels dispositius per part del dispositiu final. Aquestes inverteixen en tecnologies com el xifrat de disc dur, rastrejadors, programari de prevenció de pèrdua de dades i tants d’altres. En un entorn d’escriptori virtual, les dades importants resideixen als servidors, i l’emmagatzematge a un centre de dades segur, en lloc de guardar-se als mateixos dispositius. Aquest enfocament proporciona molta més seguretat per a les dades importants. D’altra banda, l’ús d’altres productes, com ara VMware ThinApp, en combinació amb VMware Horizon View li permet aïllar les aplicacions dels sistemes operatius, de manera que els usuaris poden seguir treballant amb aplicacions heretades en els escriptoris virtuals actuals, sense necessitat de costoses migracions.

Els administradors de sistemes poden mantenir un millor control de les dades i dels que hi tenen accés en un entorn VDI. Si un usuari ja no està autoritzat a accedir a les dades de l’empresa, l’administrador del sistema pot revocar fàcilment l’accés d’aquest usuari i evitar qualsevol dany o pèrdua de dades importants, que podrien córrer risc en un entorn  de punt final tradicional.

3

Vol una experiència d’escriptori normal

escritorio-virtual-3Ja sap com funciona la semva empresa i les eines que necessiten els vostres usuaris per tenir èxit. L’estandarització és sovint la clau per a la repetibilitat i la garantia de qualitat d’un producte o servei. No importa quines aplicacions s’utilitzen, els usuaris obtenen una experiència d’escriptori totalment normal i corrent amb els escriptoris virtuals (VDI). La virtualització d’escriptoris assegura que cada usuari tingui accés a les aplicacions, els programes i les dades que dicten les polítiques de l’empresa. Com que l’administrador del sistema pot crear escriptoris virtuals a partir d’una sola imatge, és fàcil d’actualitzar a nivell global. Enlloc d’utilitzar físicament cada dispositiu, els administradors només necessiten actualitzar una imatge i recompondre l’escriptori per tal d’actualitzar tot el sistema, els controladors i les aplicacions, i oferir així els escriptoris a cada usuari .

L’experiència d’escriptori comú també pot augmentar la productivitat. No importa des d’on accedeixi l’usuari, l’experiència continua sent perfectament normal. Els usuaris poden accedir a totes les seves dades constantment, sense por d’oblidar enviar un arxiu  a la feina des del seu ordinador domèstic.

Gràcies a tecnologies com Citrix HDX, la transferència de dades a través de la xarxa és mínima, la qual cosa agilitza notablement l’experiència de l’usuari, i converteix l’escriptori virtual en un escriptori local a ulls de l’usuari final, incapaç de distingir si es tracta d’una execució local o remota.

4

Existeixen requisits de conformitat

escritorio-virtual-4Existeixen requisits normatius aplicables a algunes dades, com registres mèdics per exemple. Lleis com la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) impliquen que apliquem estàndards nacionals per a la privacitat i seguretat de la informació. Les sancions per incompliment poden incloure fins a una penes de presó i multes de milions d’euros. Gràces als VDI centralitzem les dades al centre de dades, i aconseguim assegurar-nos que les dades compleixin amb aquestes normes i les futures regulacions que estan per venir. Mitjançant la implementació d’escriptoris virtuals segurs, els administradors poden fer canvis de forma ràpida en un sol lloc, en lloc de passar pel pesat procés de trobar i identificar les còpies de les dades als diferents dispositius dels usuaris.

5

Busca la màxima agilitat i continuïtat de l’empresa

escritorio-virtual-7Els dispositius de punt final poden patir qualsevol tipus d’incidents, i el temps d’inactivitat resultant pot ser costós. Ja sigui un ordinador portàtil o una tauleta, si es perd, el roben, es trenca en un accident, o simplement falla, amb una infraestructura tradicional, el resultat és el mateix: l’usuari no pot accedir a la seva eina de treball des del dispositiu en qüestió. Fins i tot en els casos en què el sistema es recupera amb el temps, el temps d’inactivitat pot paralitzar un projecte urgent. Amb un escriptori virtual, els usuaris poden seguir al mateix munt on ho havien deixat i continuar com si res des d’un altre dispositiu, sense perdre la feina.

La virtualització d’escriptoris li permet respondre a les noves dinàmiques de l’organització de forma ràpida i amb facilitat. En situacions de canvi de personal, ja sigui augmentant o disminuïnt la plantilla, els VDI o escriptoris virtuals, permeten escalar positivament o negativament la instal·lació, amb la creació o eliminació de nous llocs de treball, sense dependre de lents processos d’adquisisció típics del model de gestió tradicional.

6

Vol facilitar escriptoris i reduir mals de cap

escritorio-virtual-5Amb la virtualització d’escriptoris, la seva administració mai ha sigut tant senzilla. En un entorn tradicional, el personal TIC hauria d’afegir físicament cada dispositiu o treballar amb programari complex i seqüències d’ordres per administrar de forma remota les actualitzacions, com el desplegament d’una nova versió d’una aplicació, la instal·lació i configuració de l’aplicació, i la garantia que estarà funcionant correctament. A gran escala, aquest esforç no només acapara el temps del personal administrador del sistema, sinó que també disminueix la productivitat de l’usuari. Tecnologies com VMware redueixen l’actualització del punt final i el temps de manteniment, ja que el personal de TIC pot actualitzar silenciosament aplicacions en escriptoris virtuals des del mateix servidor.

7

Vol definir una estructura de treball estable i preparada pel canvi

escritorio-virtual-6Els usuaris locals no són els únics que necessiten treballar amb les dades de l’empresa. Altres treballadors arreu del món o clients, podrien requerir accés a algunes de les seves dades, però sense la necessitat de tenir ple accés a tota la informació sensible. La virtualització d’escriptoris permet controlar fàcilment qui pot accedir a quines dades i quan. Els administradors poden personalitzar escriptoris i establir polítiques que limiten els permisos a grups i individus dins i fora de l’empresa. Ja que els escriptoris virtuals són dinàmics, poden ser persistents o d’un sol ús, convertint-los en una eina ideal pe aquests casos. A mesura que el seu volum de treball creix i es contrau, els administradors del sistema poden crear o eliminar ràpida i fàcilment nous ordinadors per als usuaris.

 

Conclusió

Si identifica la seva empresa amb alguns d’aquests indicadors, és el moment de descobrir els escriptoris virtuals i aprofitar-ne el seu potencial. Els entorns tradicionals son dificils de gestionar i poden presentar nombrosos riscos de seguretat per a la seva empresa. La possibilitat d’oferir un escriptori virtual comú per als usuaris finals, incrementar la seguretat, reforçar el compliment normatiu, maximitzar l’agilitat i la continuïtat del negoci, i facilitar l’administració d’escriptoris, fa de la vostra instal·lació un sistema optimitzat i preparat per al canvi.

 

Quan parlem de mobilitat un dels principals inconvenients que poden posar les empreses a l’hora d’adoptar aquestes tecnologies o adaptar l’empresa a la mateixa, és la seguretat. Fins ara l’empresa sempre ha estat convençuda de custodiar les dades a les seves instal.lacions, dins d’un recinte controlat. La veritat és que majoritàriament, les pèrdues i fuites de dades s’han donat sempre a les mateixes empreses.

On estan les meves dades més segures, a la meva empresa o al núvol?

Una de les pors de les empreses és a cedir el control de les dades. Les polítiques de mobilitat moltes vegades ens porten a adoptar una aplicació cloud, que està al núvol, a servidors com els que ofereix Infordisa i que no estan totalment sota el vostre control sino que es troben a datacenters o centres de dades. No obstant això, la nostra instal·lació al datacenter, garanteix uns nivells de servei o SLA del 99,9%, cosa molt difícil d’aconseguir a les mateixes empreses dels nostres clients.

Encara que la vostra empresa busqui un SLA tan alt, probablement la inversió que hauria de realitzar per aconseguir aquestes característiques de servei, seria tan elevada que no li compensaria. Ja que tenir el servidor sempre disponible significa redundància, de maquinari i de sistemes, però també de subministrament elèctric, adquirint grups autònoms que garanteixin que els equips funcionaran encara que tinguem una apagada.

D’altra banda, adoptar una aplicació cloud als servidors d’Infordisa, implica també que no hem de preocupar-nos per qüestions com còpies de seguretat, manteniment del sistema, actualitzacions, etc. Un servei que ens suposa molt de temps que d’aquesta manera tindriem inclòs en una petita quota mensual de serveis al núvol.

Però també la tranquil·litat de saber que les dades no depenen d’un dispositiu, és a dir, que si perdem el nostre smartphone o tablet, podrem seguir treballant sense cap impacte en el nostre negoci. Com a molt n’hi haurà prou amb canviar les contrasenya d’accés al servei per quedar-nos més tranquils.

Polítiques de control de dispositius mòbils i pèrdua de dades

Sobretot el telèfon mòbil, però també la tablet, són dispositius molt fàcils de perdre o extraviar, els portem sempre amb nosaltres, no ens separem d’ells, i no obstant això, són els dispositius de l’empresa que pateixen més pèrdues o robatoris. I aquí el problema no està tant en substituir-los per altres de nous, que també, sino en com tenir fora de perill les dades que contenien.

Per això cal implementar polítiques de control dels dispositius, perquè sapiguem en cada moment, quina informació contenen, com podem accedir-hi i sobretot, com eliminar o bloquejar l’accés a aquesta informació sempre que estiguem en una situació d’emergència. Un mètode molt senzill és utilitzar una aplicació de localització de dispositius, que ens permeti bloquejar el mateix en el cas que hàgim patit una pèrdua.

Aquestes polítiques de control evitarien també que l’usuari instal·li certes aplicacions que podrien comprometre la seguretat del dispositiu, de manera que només contindria les aplicacions necessàries per a treballar i poc més, quedant a discreció de l’empresa si s’instal·la o no el que pugui requerir l’ usuari .

Xifrat de les dades en els smartphones i tablets

De tota manera una de les qüestions bàsiques que ha d’implementar l’empresa per mantenir les seves dades segures és el xifrat. Es tracta que davant qualsevol contratemps les dades que té el dispositiu mòbil no quedin exposats a ulls de tercers, tant les dades de la memòria interna com de la targeta externa en cas de disposar d’una d’elles.

El xifrat de dades és fàcil d’implementar i és transparent per a l’usuari. Per fer-ho cal que la política de desbloqueig del dispositiu tingui una contrasenya, de manera que no es pugui desbloquejar per lliscament o altres mètodes molt poc segurs. D’aquesta manera totes les dades d’aplicacions i clients que podem tenir al telèfon queden preservats.

Esborrat remot de dades

L’altra opció bàsica si portem dades confidencials dins de la tablet o el telèfon intel·ligent és l’esborrat remot. En aquest cas, el que ens permet és eliminar totes les dades del dispositiu, cosa que farem un cop hem confirmat la pèrdua o robatori d’aquest. El pas intermedi a l’esborrat és el bloqueig .

Aquesta opció és molt important , ja que podem acumular avui en dia propostes de futurs clients, plans estratègics de l’empresa, contrasenyes a altres serveis, accessos VPN a la pròpia empresa, etc . Pel que la pèrdua del dispositiu pot suposar que aquestes dades en les mans de la competència obliguin a modificar l’estratègia de l’empresa.

Amb les degudes precaucions la mobilitat no suposa cap problema per a l’empresa a nivell de seguretat, és més, millora notablement la qualitat i flexibilitat del treball en molts aspectes. Però la veritat és que necessitem un pla de contingència per saber com actuar davant de qualsevol incident de seguretat que pugui sorgir en un moment donat.

A Infordisa treballem constantment per tal de donar cobertura a aquestes necessitats i assegurar la mobilitat dels nostres clients al núvol. Una bona connexió a les dades, i el correcte tractament de les mateixes, multiplica la flexibilitat a l’hora de treballar i en millora la qualitat, de manera que acaba repercutint en la productivitat de tots els treballadors de l’empresa.

La humanitat sempre ha tractat de trobar formes d’emmagatzemar la informació. Actualment, les persones s’han acostumat a la terminologia tecnològica, com ara CD-ROM, clau USB i DVD. Els disquets i cintes de casset s’han oblidant a excepció dels més nostàlgics. Les generacions posteriors simplement s’han oblidat de la tecnologia que va ajudar a evolucionar els sistemes informàtics d’emmagatzematge eficients que tots fem servir cada dia. Amb el temps la humanitat continua treballant per tal d’innovar i crear noves possibilitats.

Actualment els innovadors, seguits d’una gran majoria d’empreses i particulars, han descobert el núvol o cloud, i els enormes avantatges en quant a mobilitat i estalvi, que aporta aquesta tecnologia. Després de quasi 100 anys d’història d’emmagatzemament informàtic, estem davant de la solució més òptima pel que fa a la possibilitat de guardar informació. Finalment no depenem de portar físicament amb nosaltres aquesta informació, sinó que la podem tenir disponible arreu del món i sense limitació d’espai. Fàcil, ràpid, escalable i econòmic. Aquestes son les claus de l’èxit de l’emmagatzemament al núvol.

Tot seguit, refem és el camí que ens ha portat fins on som, i el que marca els passos del que vindrà.

1928

Cinta magnètica

Fritz Pfleumer, en enginyer alemany, va patentar la cinta magnètica el 1928. Aquest invent estava basat amb el cable magnètic de Vlademar Poulsen.
1932

Tambor magnètic

Un inventor autsriac, G. Taushek, va inventar el tambor magnètic el 1932, basat amb el descobriment anterior de Fritz Pfleumer.
1946

El tub de Williams

El professor Fredrick C. Williams juntament amb Tom Kilburn, van desenvolupar el tub de Williams a la Universitat de Manchester. S’utilitzava per emmagatzemar electrònicament dades binàries. Va ser la memòria RAM dels primers ordinadors de programa emmagatzemat.
1948

Selectró

El selectró és una vàlvula termoiònica capaç d’actuar com memòria d’accés aleatori ( RAM ), una forma primerenca de la tecnologia digital memòria d’ordinador va ser desenvolupat per Jan A. Rajchman i el seu grup a Radio Corporation of America
1949

Memòria de línia de retard

Una memòria de línia de retard és un dispositiu capaç d’emmagatzemar dades aprofitant el temps que necessita un senyal per a propagar-se per un medi físic.
1950

Nucli magnètic

El nucli magnètic és un component fonamental de ginys elèctrics com electroimants, transformadors, inductors o de qualsevol màquina elèctrica, al voltant del qual hi ha un enrotllament de fil conductor. La seva funció és la d’incrementar la força i els efectes del camp magnètic que produeix el corrent elèctric.
1956

Disc dur

Un disc dur inclou discs giratoris, que emmagatzemen bits d’informació digital d’una superfície plana metàl·lica.
1963

Cinta de cassette

Philips va crear la cinta de cassette el 1963. Originariament el va crear per a màquines dictades, tot i això es va convertir en un mètode de distribució de música. El 1979, Sony va crear el Walkman i va contribuir a transformar la utilització del cassette, convertint-lo en quelcom popular i molt utilitzat.
1966

DRAM

La Dynamic Random Access Memory (DRAM) és una memòria electrònica d’accés aleatori, que s’usa principalment en els mòduls de memòria RAM i en altres dispositius, com a memòria principal del sistema. És una memòria volàtil, és a dir quan no hi ha alimentació elèctrica, la memòria perd la informació que tenia emmagatzemada.
1968

Twistor Memory

Bell Labs va desenvolupar Twistor Memory enrotllant cinta magnètica al voltant d’un cable elèctric. Es va utilitzar entre 1968 i finals del 1970, abans de ser totalment substituït pels xips de RAM.
1970

Memòria de bombolla

La memòria de bombolla (Bubble memory) és un tipus de memòria d’ordinador d’emmagatzematge no volàtil que utilitza una pel·lícula de material magnètic de petit gruix que conté petites zones magnetitzades conegudes com bombolles, que emmagatzemen un bit de dades cada una.
1971

Disc flexible de 8″

IBM va començar a desenvolupar un sistema econòmic d’emmagatzemament de dades. Com a resultat, va néixer el disquet e 8″. Un disc, portable i emmagatzemable, fet d’un film magnètic protegit per plàstic, que permetia guardar informació de manera més ràpida i fàcil.
1976

5.25″ Floppy

Allan Shugart va desenvolupar el Disc de 5,25″ el 1975. Shugart va crear un disc més petit perquè el de 8 polzades era massa gran per a ordinadors de sobretaula normals. Els discs de 5,25″ tenien una capacitat de 110Kb i eren més ràpids i barats que els seus predecessors.
1980

CD

James T. Russel creia que es podia utilitzar la llum per emmagatzemar música. El 1975, Philips van contractar a Russel i li van pagar milions de $ perquè desenvolupés el Disc Compacte (CD), i ho va acabar aconseguint el 1980, quan ho va presentar a Sony.
1981

3.5″ Floppy

El disc de 3,5″ tenia bastants avantatges davant el seu predecessor. Tenia una part rígida de metall que cobria i feia més resistent el film magnètic del seu interior.
1984

CD Rom

El CD-ROM, també conegut com a Compact Disk Read-Only Memory, utilitzava el mateix format físic que el CD d’àudio per emmagatzemar informació. El CD-ROM codifica petites parts d’informació sota la superfície de plàstic del disc, la qual cosa permet grans quantitats de data emmagatzemada.
1987

DAT

El 1987, Sony va crear el Digital Audio Tape (DAT). Va redissenyar la cinta de cassette d’àudio amb una cinta magnètica de 4 mil·límetres, dins d’una cobertura protectora.
1989

DDS

Sony i Helwett Packard van crear el format Digital Data Storage (DDS) per tal d’emmagatzemar i guardar informació d’un ordinador, a una cinta magnètica. El format DDS evolucionava de la tecnologia DAT.

1990

MOD

El Magneto-Optical Disc, va aparèixer al sector de la tecnologia de la informació el 1990. Aquest format de disc òptic, utilitzava una combinació de tecnologies òptiques i magnètiques per tal d’emmagatzemar informació digital.
1992

MiniDisc

El MiniDisc podia guardar tot tipus d’informació, tot i això, predominava al sector de l’àudio. La intenció del MiniDisk era la de substituir el cassette d’àudio abans que fos eliminat el 1996.
1993

Compact Flash

El CompactFlash (CF), també conegut com a “Flash drives”, s’utilitzava com a memòria interna per guardar informació. Els dispositius CF s’utilitzaven en càmeres digitals i ordinadors per guardar informació.
1994

Zip

El dispositiu ZIP es va popularitzar el 1994 per guardar arxius. Era un sistema de disc d’un sol ús proporcionat per Iomega.
1995

DVD

El DVD es va convertir en la futura generació d’emmagatzemament en discs. Era un disc amb més capacitat, més ràpid i utilitzat per a informació multimèdia.
1995

SmartMedia

Toshiba va treure al mercat SmartMedia el 1995, una targeta de memòria flash, amb la intenció de competir amb MiniCard i ScanDisk.
1995

CD-RW

El Compact Disc Rewritable, era una versió del CD-ROM amb la possibilitat de ser regrabable, la qual cosa permetia als usuaris guardar informació sobre informació prèviament gravada.
1997

Multimedia Card

La Multimedia Card (MMC) utilitzava una tarja de memòria flash per emmagatzemar informació, i va sortir al mercat de mans de Siemens i ScanDisk el 1997.
1999

Microdrive

Un USB Flash Drive, utilitza memòria NAND-type flash per emmagatzemar. El dispositiu es conecta a una interfície USB a qualsevol ordinador.
2000

SD Card

La tarja Secure Digital (SD) incorpora encriptació DRM que permet emmagatzemar grans arxius. Les targes SD estàndard mesuren 32mm x 32mm x 2,1mm, i se solen utilitzar per guardar informació per a dispositius mòbils.
2003

Blu Ray

El Blu-Ray és la nova generació de discs òptics utilitzats per guardar vídeo en alta definició i densitat d’informació. El Blu-Ray rep el nom del làser blau que permet emmagatzemar més informació que un DVD estàndard.
2002

xD-Picture Card

Olympus i Fujifilm, van crear la xD-Picture Card el 2002, que s’utilitzava exclusivament per càmeres Olympus i Fujifilm.
2004

WMV-HD

El Windows Media High Definition Video (WMV-HD) és una codificació de vídeo per a Microsoft Media Video. WMV-HD és compatible amb ordinadors amb plataforma Windows, Xbox i PlayStation.
2005

HD-DVD

El High-Density Digital Versatile Disc (HD-DVD) és la versió de Blu-Ray que promocionaven Toshiba, NEC i Sanyo.
2008

Holographic

El futur de la memòria de l’ordinador resideix en la tecnologia hologràfica. La memòria hologràfica pot emmagatzemar dades digitals a alta densitat a l’interior dels vidres i els foto-polímers. L’avantatge de la memòria hologràfica resideix en la seva capacitat per emmagatzemar un volum de mitjans de gravació, en lloc de fer-ho només en la superfície dels discos. A més, permet que es produeixi un aspecte 3D anomenat volum de Bragg.
2014

Emmagatzemament al núvol

L’emmagatzemament al núvol és l’actual revolució pel que fa a emmagatzemament d’informació. Ja sigui com a backup o com a repositori d’informació, el núvol (cloud) aporta unes característiques de mobilitat, flexibilitat i escalabilitat, que cap dels seus predecessors havia desenvolupat. Gràcies a l’accés fàcil a Internet des d’arreu el món, podem disposar d’infinits volums d’informació sense tenir en compte el dispositiu, el volum o la ubicació.
Gràcies a aquests avantatges, l’emmagatzemament al núvol o el Cloud Computing són la solució ideal per a tot tipus d’empresa i organització. En un món globalitzat on l’exportació i mobilitat és una realitat present, els dispositius i sistemes d’informació s’han d’adaptar a les necessitats dels usuaris, facilitant la feina i millorant l’experiència de treball en tot moment.

Coneix els serveis al núvol?

L’invitem a descobrir els productes i serveis que oferim, i a que comprovi com passar al núvol la seva instal·lació és una gran inversió.

 

Imatge: Gus Morais

Segurament ha sentit a parlar alguna vegada sobre els beneficis que el núvol pot aportar a la vostra empresa, i li agradaria comprovar-ho. Passar al núvol és sense dubte un canvi important i necessita una bona reflexió a consciència. Tot seguir li mostrarem 10 passos que el podran ajudar a reflexionar si el núvol és una bona idea per a la seva empresa.

 

1Sap que ha d’estar al núvol?
Fer el canvi cap al núvol suposa bastant dedicació i estudi previ ja que és transcendental per a la seva empresa. És per això, que abans de prendre la decisió, cal plantejar-se si és o no, una bona elecció, i si realment és necessari. Cal observar la instal·lació actual, estudiar el modus operandi, i analitzar com la implementació al núvol, podría ajudar a la seva empresa. Aquest estudi, el realitzem nosaltres sense compromís, i juntament amb el client, decidim si és una bona opció, i com tirar-ho endavant. Un canvi d’aquestes característiques, requereix que l’estudi del canvi sigui acurat i dedicat, per no afectar en absolut al seu dia a dia de treball.

 

2Calculi el cost de la operació amb la manera de treballar tradicional.
Per calcular-ho, la millor manera és fer-ho projecte a projecte, i després, incloure totes les altres despeses que poden ser comunes per a tots els projectes. 

 

3Determini el cost de trasllat al núvol.
Passar al núvol comporta despeses en l’educació del treballador, despeses produïdes pel trasllat de les aplicacions al núvol, entre d’altres. 

 

10 passos per passar al núbol

4Demani pressupost per saber el que costaria fer el canvi al núvol.
És bàsic saber amb quina inversió ens movem a l’hora de passar informació al núvol. És en aquest moment que haurem de decidir si passar-ho tot, o només algunes parts de la instal·lació, i calcular el que suposaria cada opció. Demanant pressupost a Infordisa, observarà tots els aspectes a tenir en compte detallats, per permetre una decisió amb fonament i coherent.

 

5Decideixi quin nivell de virtualització requereix.
Una vegada decidida la quantitat de feina que es durà a terme, cal decidir els temes relacionats amb la virtualització. Cal escollir, en termes de virtualització, que és el que millor ens funciona, i quina quantitat se’n necessita.

 

6Marqui els requisits.
Sol·liciti quins son les necessitats tècniques i determini els paràmetres de rendiment a tenir en compte, per tal que puguem definir la millor instal·lació.

 

7Demani pressupost.
Verifiqui les despeses de funcionament dels pròxims anys. El pressupost inclourà també les tarifes basades amb les combinacions d’utilització d’aplicacions, emmagatzemament i número d’usuaris.

 

8Revisi les despeses i els beneficis.
A partir del pressupost, ja pot determinar el cost real de la computació al núvol per a la seva empresa. Una vegada tingui aquestes dades, podrà comparar-ho amb les seves despeses actuals.

 

9Comenci amb el canvi.
Ha arribat l’hora de definir si la proposta s’ajusta a les necessitats. Reflexioni sobre la possibilitat de generar un Cloud públic, privat o hibrid si és necessari. Segons el tipus d’instal·lació, és possible que sigui una bona opció optar per un cloud hibrid i progressivament passar-ho a públic. Cal també definir totes les pautes d’actuació i revisar el canvi. Infordisa generarà un esquema d’actuació que permet a client i proveïdor, fer un seguiment acurat de l’evolució del projecte.

 

10Passi al núvol.
Un projecte d’aquestes característiques, és sempre millor deixar-ho en mans d’experts com els tècnics d’Infordisa abans que en mans d’aficionats. Nosaltres definirem els plaços d’entrega juntament amb el client per definir el millor esquema d’actuació, per tal que afecti el mínim possible al dia a dia del client.

 

Aquest és el seguiment que cal seguir abans de fer una migració de la seva instal·lació al núvol. Aquest canvi i totes les feines realitzades, se supervisaran per professionals permetent una transició suau i poc intrusiva. Només ens queda recordar-vos que com a conclusió, passar la instal·lació al núvol o fer cloud computing, permet a les empreses com la vostra, i cada dia a més PIMES, treure el màxim rendiment dels seus sistemes informàtics optimitzant-ne la instal·lació i el funcionalemtn.

Reflexioni sobre el Cloud computing, un canvi inevitable que s’ha convertit en al punta de llança dels principals fabricants, i que Infordisa li ofereix d’una manera professionalitzada, adaptada a les seves necessitats, i amb total proximitat i suport tècnic.

Sage Murano és la solució modular integrada “més enllà de l’ERP”, dissenyada per donar solucions a diferents departaments de petites i mitjanes empreses (PIMES), garantint de manera provada el màxim retorn de la inversió realitzada.

Sage Murano es comercialitza On Premise (Venda de llicències), Subscripció “pagament per ús”, On-Line o Cloud.

Consulteu el llistat de cursos que li oferim des Infordisa, i apuntis gratis a les sessions que cregui interessant. Premi sobre el botó de l’horari i registri la seva participació.

Aprofiti ara aquest mes de gener ple de demostracions, segur que hi ha alguna que respongui seus dubtes.

Si estàs interessat en veure una demostració però ja t’ha passat la data, subscriu-te i t’avisarem de futures demostracions.

Demostracions online gratuïtes de Sage Murano:


  • SEPA (Single Euro Payments Area)

    Comptabilitat – Cartera d’Efectes – Conciliació Bancària – Posició Tresoreria – Anàlisi de Negoci

    Nous formats i instruments de pagament (transferències, càrrecs bancaris i targetes) amb uns estàndards comuns eliminant les diferències entre els pagaments nacionals i els pagaments transfronterers. Els antics sistemes nacionals de transferències i càrrecs seran substituïts progressivament pels nous sistemes europeois normativa SEPA.

    Horari disponible: 

     


  • RECC (Règim Especial de Criteri de Caixa)

    Comptabilitat – Cartera – Conciliació bancària – Posició Tresorera – Anàlisi de Negoci

    El Criteri de Caixa és el nou règim especial i de caràcter voluntari que permetrà que a partir de 1 de Gener del 2014, liquidar l’IVA repercutit quan es cobri i deduir l’Iva suportat quan es pagui.

    Horari disponible: 

     


  • Punt de venda per tendes - Sage TPV Standard

    Compres – Vendes al detall, per caixa – Arqueig – Magatzem

    Gestió integrada del Punt de venda, Gestió de compres i magatzem i comunicacions.

    Horari disponible: 

     


  • Traçabilitat alimentaria

    Compres – Vendes – Magatzem (Opcions relacionades amb Partida) – Traçabilitat de la partida – Anàlisi de Negoci

    Donar una visió de les aplicacions de Gestió des del punt de vista del centre d’informació de la partida.

    Definició dels productes per al seu ús de partida i caducitat, opcions de compra, magatzem i venda per concloure en el centre d’informació de la partida.

    Finalment Anàlisi de Negoci adaptant l’anàlisi de magatzem d’Entrades i Sortides incorporant la partida.

    Horari disponible: 


  • Gestió de flotes


    Centres d’Informació – Compres – Vendes – Magatzem – Anàlisi de Negoci

    • Manteniment d’elements de transport.
    • Companyies d’assegurança, manteniments periòdics (per Kms i dates).
    • Gestió de reclamacions que puguin fer els usuaris o els propis conductors.
    • Tallers propis amb què compta l’empresa.
    • Tipus de tasques a realitzar en els parts de treball.
    • Gestió de parts.
    • Gestió de sinistres.
    • Creació de patrons segons les descripcions de la Norma, per assignar els detalls dels comptes comptables corresponents. i la seva Comptabilització.

    Horari disponible: 


  • Empreses càrniques

    Centres d’Informació – Compres – Vendes – Magatzem – Anàlisi de Negoci

    Permet gestionar les fases típiques d’un centre d’especejament, recepció, especejament i tall.

    Es basa en tres pantalles enllaçades entre si per registrar quan s’ha realitzat en cadascuna d’elles.

    Enllaçat amb bascules per capturar el pes dels elements especejats i imprimeix automàticament etiquetes amb codi de barres i la informació de la traçabilitat (Partida, data, recepció, caducitat, etc ..).

    S’enllaça amb els albarans mitjançant un càlcul que recupera les dades de la taula d’especejament basant-el codi de barres i controla tant les dades d’identificació de boví com tara dels carros de transport a la recepció.

    Horari disponible: 


  • Incidències clients i proveïdors

    Centres d’Informació – Compres – Vendes-Magatzem – Anàlisi de Negoci

    Cerca gestionar d’una forma senzilla i àgil les incidències derivades de les relacions amb clients i proveïdors.

    Horari disponible: 


  • Magatzem logístic

    Compres – Vendes – Magatzem (Opcions de gestió de magatzem, gestió de rutes, processos de servir comandes) – Anàlisi de Negoci

    Donar una visió de les aplicacions de Gestió des del punt de vista de logística i distribució.
    Fer èmfasi en les funcionalitats associades al tractament de comandes de vendes i processos associats en servir comandes, gestió de rutes. Funcionalitats associades a la gestió de preus i condicions comercials. Funcionalitats de magatzem càlculs de rotació, estoc màxim i mínim Necessitats de compra, Compres automàtiques. Per acabar en Anàlisi de Negoci amb la venda per producte.

    Horari disponible: 


  • Fabricació avançada

    Preparació de Fabricació – Control de Compres – Anotació d’activitats i consums – Control de costos – Anàlisi de Negoci – Centres d’Informació

    Donar un cop d’ull al circuit complet a les aplicacions de gestió comercial i fabricació, posant l’accent en utilització de partida, concloent al centre d’informació de la partida per al seu seguiment.

    Horari disponible: 



  • Gestió de projectes

    Pressupostació i Planificació de Projectes – Compres per Projecte – Vendes per Certificacions – Planificació del Projecte – Anàlisi de Negoci – Centres d’Informació

    Visió general de les aplicacions relacionades amb Projectes i Planificació dels mateixos.

    Horari disponible: 


  • Laboral

    Nòmina – Portal de l’Empleat – Anàlisi de Negoci – Gestió Documental

    Fer un recorregut per les aplicacions de Sage Laboral, sent el centre de la presentació el Portal de l’Empleat.

    Horari disponible: 


  • Gestió avançada de vacances

    Nòmina – Portal de l’Empleat – Anàlisi de Negoci – Gestió Documental

    • Control de les vacances per dies laborables o naturals totals, gaudides, pendents d’aprovació, etc …
    • Calendaris personalitzats amb festivitats per Empresa, centre de cotització o de treball.
    • Diferents tipologies: Vacances any v actual o anys anteriors, assumptes propis, altres.
    • Procés de tancament i obertura massiva any rere any.
    • Integrat amb el Workflow.
    • Quadrant multipersona per gestortes de persones.
    • Informe d’Anàlisi de Negoci integrat.

    Horari disponible: 


  • Tesoreria

    Comptabilitat – Cartera – Conciliació Bancària – Posició Tresorera – Anàlisi de Negoci

    • Donar una visió de les aplicacions de l’àrea financera des del punt de vista de Tresoreria.
    • Pressupostos financers, pressupostos de tresoreria opcions relacionades amb cartera i saldos vius.

    Horari disponible: 


  • CRM - Gestió dels moments clau amb els clients

    Sage CRM i el seu enllaç amb Sage Murano

    Donar un repàs general als diferents mòduls de Sage CRM, enllaçat amb Sage Murano.

    Gestió de la força de vendes, Gestió de Màrqueting-eMarketing i Gestió d’incidències de clients.

    Horari disponible: 


  • Recodificacions

    Plataforma Murano Platinum

    Aquest muntatge permet recodificar qualsevol camp de l’aplicació.
    El seu funcionament és similar al Re-codificador que ja exoiste per Articles, Clients i Proveïdors però per qualsevol altre camp Codi Projecte, Codi Canal, Codi família, etc ….

    Horari disponible: 


  • Analítica

    Comptabilitat – analítica

    Donar una visió d’aplicacions de l’àrea financera / analítica.
    Exemple d’un exercici amb incorporació de pressupostos analítics i el seu estudi comparant amb la realitat.

    Horari disponible: 

 

El 65 % dels assessors i despatxos professional espanyols aposten per l’ús de les aplicacions informàtiques al núvol (o cloud computing), segons es desprèn de l’últim Baròmetre Tecnològic i Econòmic de l’Assessor. Aquest confirma la bona percepció que el cloud computing té en el sector de les assessories i els despatxos professionals, ja que el 65% el consideren beneficiós per al seu negoci .

L’estalvi de costos, la millora en l’accessibilitat de la informació, la generació de noves oportunitats de negoci i la possibilitat de desvincular l’exercici professional de la presència al despatx, són alguns dels avantatges que aquests dos terços dels professionals enquestats associen al cloud computing.

No obstant això, el 28 % dels assessors es mostren reticents cap a l’ús de les aplicacions en el núvol pels dubtes que els generen els canvis que pot implicar en la cultura del treball i la seguretat de la informació .

El Baròmetre corrobora que cada vegada són més les assessories i despatxos professionals que van vencent les reticències, valoren els avantatges que ofereix el cloud computing i aprecien l’estalvi de costos i infraestructura, entre altres virtuts, que suposa invertir en aquest tipus d’aplicacions.

despatxos-cloud-assessorsLa possibilitat de desenvolupar l’activitat professional fora del despatx, que ofereix el cloud computing és un dels avantatges que tornen a destacar els enquestats en relació amb l’ús de telèfons smartphones i tablets. Dos terços dels assessors (67%) utilitzen aquests dispositius precisament perquè valoren que els permetin treballar allà on siguin. No obstant això, encara hi ha un 30% de professionals que descarten l’ús professional de smartphones i tablets, encara que aquest percentatge ascendia al 59 % en l’últim baròmetre fet públic al juliol de 2012 .

La presència a Internet i a les xarxes socials és considerada “estratègica” per als despatxos professionals. Gairebé el 42% disposa de pàgina web, en canvi, la presència a les xarxes socials ha experimentat un notable augment, ja que més de la meitat (55%) té comptes a Facebook, LinkedIn o Twitter, quan fa set mesos era el 31%.

També ha crescut l’ús de canals alternatius al telèfon i el correu electrònic com a mitjà de comunicació amb els clients: el 60 % dels professionals de les assessories i despatxos ja recorren a altres vies, com els missatges de text, una extranet o les xarxes socials.

L’email segueix sent el principal mitjà utilitzat pels assessors per intercanviar documents amb els seus clients. Així ho fan el 58% dels despatxos, encara que segueix utilitzant-se el fax, amb un 37%, i el correu postal (30%). Només el 4% de les assessories utilitza un portal o extranet per realitzar aquest intercanvi documental amb els seus clients. Pel que fa a la documentació, encara hi ha un 55% de despatxos que la guarda en arxivadors o en directoris compartits, tot i que el percentatge d’ús de gestors documentals es multiplica i arriba ja gairebé el 25 %.

L’estudi demostra en definitiva, la tendència de creixement imparable en utilitzar serveis al núvol. Les assessories i despatxos professionals guanyen en prestacions i redueixen en despeses, gràcies a serveis com el correu corporatiu al núvol, el backup online, les aplicacions de col·laboració, els escriptoris virtuals o els servidors al núvol. Tots aquests serveis ofereixen plataformes al núvol, on l’assessoria o despatx professional pot comunicar-se amb el seu client d’una manera més eficaç, traslladant la comunicació i gestió documental a una ubicació sempre disponible.

Segons informes oficials, el 65% de les Petites i Mitjanes Empreses, estan planejant la migració dels seus sistemes TIC al Cloud. Aquest creixement podria arribar a nivell mundial, a 14,5 bilions d’euros al mercat al 2016. S’espera que el creixement de la utilització del Cloud sigui superior a Europa, on la Comissió Europea està desenvolupant un plantejamnet global de política Cloud per assegurar la independència en quant a la tecnologia i els datacenters dels EUA.

El 65% de les PIMES es plantegen migrar al Cloud a un ritme de creixement del 35% anual fins el 2016.

Les empreses més beneficiades d’aquest creixement son les PIMES, ja que teòricament poden arribar a un 90% d’estalvi. Al marge de la reducció que implica no comprar hardware, també permet obtenir desenvolupament i actualitzacions de software a baix cost gràcies al pagament per subscripció.

cloud-estalvi-nubeLes solucions en Cloud poden aportar a les empreses entre un 30% i un 90% d’estalvi, en funció del seu tamany i el gasto en TIC. Segons estudis realitzats, el Cloud permetria estalviar aproximadament entre el 70% i el 90%, a una empresa que tingui entre 5 i 15 treballadors. Per un altre costat, les empreses de més volum, rondarien el 35% d’estalvi. Aquesta diferència es produeix ja que una gran companyia, probablement perquè aquest tipus d’empresa no acaba de passar tots els seus serveis i gestió informàtica al núvol, de manera que segueix tenint despeses internes. En canvi les PIMES, poden externalitzar tots els serveis informàtics a una empresa com Infordisa, i centrar-se amb la seva activitat professional.

No s’ha de pensar només amb el preu dels elements que componen la infraestructura TIC (hardware), per defecte car, sinó que també existeixen altres despeses com el lloc físic on està la instal·lació, el manteniment, les certificacions de seguretat i qualitat, o el coneixement dels sistemes amb personal qualificat.

Un altre benefici que permet a les empreses centrar-se amb la seva activitat professional, és el fet que d’aquesta manera tenen accés a desenvolupament i actualitzacions de software a un baix cost i de manera automàtica sense afectar al seu funcionament. Aquest és un factor que no se sol tenir en compte, però encara que es tracti d’una decisió llunyana al moment de plantejar-se el canvi, és crucial.

El poder dels serveis al núvol, no resideix únicament a les prestacions del servei, sinó que permet també planificar les despeses financeres, i flexibilitzar-les gràcies a la llibertat de contractació. D’aquesta manera les PIMES poden planificar millor les despeses en TIC i gestionar-ho mensualment segons les necessitats.

En definitiva, els serveis en Cloud o serveis al núvol, obren una nova manera de viure les TIC, i defineixen com mai abans, el concepte d’optimització.