Entrades

Davant la consulta d’un client sobre les diferències entre SAN i NAS, aprofitem per publicar un article que en detalla les característiques que els diferencien. Tant el SAN (Storage Area Network) com el NAS (Network Attached Storage) són solucions d’emmagatzematge en xarxa. En termes generals, un NAS és un únic dispositiu d’emmagatzematge que opera sobre els arxius de dades, mentre que un SAN és una xarxa local de múltiples dispositius que operen en blocs de disc.

 

Tecnologia SAN vs. NAS

Un NAS inclou un hardware dedicat que sovint és el cervell que es connecta a una xarxa LAN (generalment a través d’Ethernet i TCP/IP).

Aquest servidor NAS autentica clients i gestiona les operacions d’arxius de la mateixa manera que els servidors d’arxius tradicionals, a través de protocols de xarxa ben establerts com NFS i CIFS/SMB. Per reduir el cost en comparació amb els servidors d’arxius tradicionals, els dispositius NAS solen executar un sistema operatiu encastat en el mateix hardware.

Una SAN utilitza generalment connexions de fibra i connecta un conjunt de dispositius d’emmagatzematge que són capaços de compartir dades entre si a baix nivell.

Comparación SAN NAS

Models d’us SAN vs. NAS

L’administrador d’una xarxa domèstica o de petita empresa pot connectar un dispositiu NAS a la seva LAN. El NAS manté la seva pròpia adreça IP igual que els ordinadors i altres dispositius TCP/IP. Utilitzant un software que normalment es subministra amb el dispositiu NAS, els administradors de la xarxa poden configurar còpies de seguretat automàtiques o manuals i còpies d’arxius entre el NAS i tots els altres dispositius connectats.

Un NAS sol disposar de moltes gigues de dades, de fins a uns varis terabytes. Els administradors poden afegir més capacitat d’emmagatzematge a la xarxa mitjançant la instal·lació de dispositius addicionals NAS, tot i que cada NAS funciona de manera independent.

Els administradors d’infraestructures més grans poden requerir molta més capacitat en terabytes d’emmagatzematge centralitzat o moltes operacions de transferència d’arxius a alta velocitat. Quan la instal·lació d’un exèrcit de molts dispositius NAS no és una opció pràctica, els administradors poden instal·lar en canvi un únic SAN que conté un conjunt de discos d’alt rendiment per proporcionar la escalabilitat i el rendiment necessaris. En aquest cas, aquests administradors requereixen un coneixement i capacitació especialitzada per configurar i mantenir les xarxes SAN.

 

Convergència SAN vs. NAS

A mesura que tecnologies com TCP/IP i Ethernet proliferen a tot el món, alguns productes SAN estan fent la transició de canal de fibra a utilitzar el mateix enfocament basat en IP que utilitza el NAS. A més, tenint en compte els ràpids avenços de la tecnologia d’emmagatzematge en disc, els dispositius NAS d’avui dia ofereixen capacitats i rendiments només assolibles fins fa poc amb SAN. Aquests dos factors han donat lloc a una convergència parcial de NAS i SAN en l’emmagatzematge en xarxa.

 

Característiques

NASSAN
Tipus de dadesArxius compartitsDades a nivell de bloc
Cablejat utilitzatLANFibra
Clients principalsUsuaris finalsServidors d’aplicacions
Accés a discA través del dispositiu NASAccés directe

El descontrolado crecimiento de datos de nuestros usuarios provocan más de un dolor de cabeza a los administradores de sistemas de nuestras empresas. Además, el alto precio de los discos duros no ayuda en absoluto a poder solucionar este problema. Por este motivo, cada vez más fabricantes de cabinas o servidores incorporan en sus catálogos esa opción de deduplicación y compresión.

¿Qué son y cómo afectan a tu datacenter?

 

Compresión

Es el proceso de reducción de tamaño de cada elemento de datos. No todos los datos pueden ser comprimidos como, por ejemplo, el audio o el vídeo. Sin embargo, el texto se comprime perfectamente. El desafío es que no hay ninguna manera de averiguar exactamente como los datos van a ser comprimidos hasta que no lo sean realmente.

Existen dos modos de comprimir los datos de tu datacenter:

In-line Compression o Compresión en tiempo real

inline-compression

  • Requiere de una gran cantidad de CPU.
  • Esdeviene un proceso que consume bastante tiempo en la CPU, por lo
  • Reducimos el espacio de disco necesitado.

Post-Process Compression o Compresión diferida

post-processing-compression

  • Primero escribe los datos en el disco y más tarde volverá a leer los datos para iniciar el proceso de compresión.
  • Se requieren IOPS adicionales a la primera escritura para ser leídos y comprimidos.
  • Se requiere de CPU después de la primera escritura y para el proceso de compresión.
  • Se requieren más IOPS en los discos para la escritura una vez los datos son comprimidos.
  • Reducimos el espacio de disco necesitado.

Deduplicación

La deduplicación es una técnica especial de optimización de datos para eliminar copias duplicadas o repetidas de datos con el objetivo de optimizar al máximo el espacio de almacenamiento utilizado. Los chunks (o pedazos de datos) son identificados y guardados durante el proceso de análisis. Muchos sistemas deduplican en alguna fase del ciclo de vida de los datos. Por definición, la deduplicación ocurre después de algún evento.

Deduplicación inline o deduplicación en tiempo real

inline-deduplication

  • Comporta una penalización del rendimento en todas les operaciones E/S. Necesita CPU y recursos de memoria.
  • Los datos primero son escritos por la aplicación al servidor y después son tratados. Finalmente, transferidos a la SAN o discos locales.
  • Sistema de Backup: los datos primero son escritos al servidor/almacenamiento, previo a ser copiados y deduplicados al appliance de backup.
  • Se reducirá el espacio de disco necesitado.

Post-Process Deduplication o Deduplicación diferida:

  • Primero los datos son escritos en disco, y se programa una tarea para que a una hora en concreto, todos los datos escritos entre tarea y tarea, sean deduplicados.
  • Requiere de espacio suficiente para mover los datos durante el proceso de deduplicacion
  • Necesita IOPS adicionales para leer todos los nuevos datos, deduplicar y finalmente volver a escribir los datos deduplicados.

Hiperconvergencia Simplivity

El único fabricante del mercado capaz de aprovechar las ventajas de la deduplicación y la compresión de los datos en tiempo real y sin penalizar el más mínimo rendimiento del sistema es SimpliVity. Y todo es posible gracias al diseño de una solución basada en una tarjeta aceleradora llamada Omnistack Accelerator Card.

Con SimpliVity un bloque de datos es escrito, comprimido y optimizado una única vez y nunca más volverá a ser reescrito o duplicado en el sistema. Así se garantiza una máxima eficiencia de datos a todos los niveles de rendimiento (DRAM, Flash/SSD y HDD).

¿Quieres recibir más información sobre cómo tu empresa puede beneficiarse de SimpliVity?

simplivity-libro-hiperconvergencia

Pida GRATIS el libro sobre la hiperconvergencia

Ya ha aprendido sobre las infraestructuras hiper convergentes y cómo funcionan. Ahora es el momento de evaluar cuidadosamente la posibilidad de aplicar este concepto en su centro de datos. Por dónde se debe empezar? ¿Qué dificultades hay que prever? Y sobre todo, cómo comprender el impacto potencial?

Es en estas preguntas donde el libro de “Gorilla Guide” sobre la implementación de infraestructuras hiperconvergentes muestra su potencial. Pasee por la selva de la infraestructura hiperconvergente. Déjese guiar por profesionales reconocidos a nivel mundial, sobre cómo trabajar con estas tecnologías y no fallar en el intento.

Sin duda, se trata de una lectura amena y realista. Es fácilmente comprensible y de lo más útil para aquel que quiera aprender más sobre hiperconvergencia.

 

Una de les primeres missions dels fabricants de solucions Hiperconvergents va ser la d’eliminar la necessitat d’adquirir cabines d’emmagatzematge físic dedicat, o més ben dit, consolidar Computació i Emmagatzematge compartit en un mateix xassís o màquina física. En aquest article tractarem d’explicar-vos de la forma més senzilla possible com la tecnologia Hiperconvergent ha resolt aquesta necessitat.

Què és l’Emmagatzemament Virtual?

Amb l’arribada de la virtualització, la possibilitat d’independitzar el Sistema Operatiu del Host Físic i el desig de tenir els nostres servidors virtuals en Alta Disponibilitat, va fer necessària la separació de la computació (CPU i RAM) i l’emmagatzematge, convertint aquest últim en un recurs compartit (SAN: Storage Area Nerwork). Allotjar les Màquines Virtuals (VM) en aquest recurs compartit (Cabines físiques com HP EVA, HP MSA, NetApp, EMC, Hitachi) els hipervisor (Vmware, Hyper-V, XenServer …) ens van permetre migrar les nostres VMs d’un host físic a un altre en calent obtenint així Major disponibilitat de les nostres dades.

Teníem llavors un entorn d’Alta Disponibilitat? Gairebé. Teníem tot redundat menys la cabina en si, ja que tal com el meu company Ignasi deia: “Si se’t cau un piano sobre de la cabina, el CPD queda aturat” (aquesta frase m’ha marcat). Però és que raó no li faltava. Tot i que la cabina tingués doble font d’alimentació, doble controladora, doble targeta de xarxa i RAIDs en els discos, seguien havent punts de fallada únics que feien que la cabina no estigués redundada al 100% i per tant, el nostre clúster no tenia Alta disponibilitat encara. Havíem d’adquirir dues cabines idèntiques d’un fabricant que ens permetés replicar les dades. Això implicava un esforç econòmic que no totes les empreses es podien permetre.

Si cau un piano sobre de la cabina, el CPD queda aturat

Però posats a virtualitzar CPU, RAM, NIC, switches, perquè no virtualitzar la pròpia SAN? En el fons una cabina no és més que un dispositiu amb un munt de discos, una (o dues) controladores RAID, una CPU, una certa quantitat de RAM, connexió a la xarxa i un SO capaç d’administrar-ho tot. I si tornem a tenir els discs adjunts a cada host i vam crear una màquina virtual capaç de presentar a la resta de VMs tot l’emmagatzematge com si d’una SAN tradicional es tractés? Amb això es va crear el concepte de VSA o Virtual SANT Appliance. Però seguim tenint un problema: El Piano. I si al host físic que alberga aquesta VSA li cau un a sobre? La SAN se’n va en orris i tot cau. Doncs en posem dos. Creem una altra VSA en un altre host amb emmagatzematge local connectat i fem que es repliquin les dades. Per a això només necessitem bons algoritmes i un bon ample de banda entre Hosts (10 Gbps).

Imagen por Jeff Desom

Imatge per Jeff Desom

Un cop desenvolupat aquest concepte, obtenim un Sistema completament redundat i ara SI, els administradors de les nostres empreses podran dormir més tranquils: Si un piano els cau a sobre d’un dels seus hosts físics, el seu sistema serà capaç de seguir funcionant per si sol. Eliminant la barrera del nombre de discos màxim que ens cap en una cabina, ara podem créixer flexiblement en nodes, adaptant-nos a les necessitats dels nostres usuaris.

Els fabricants de solucions Hyperconvergents com Simplivity, Nutanix ofereixen solucions com les descrites en aquest article, però no són els únics: Vmware ens ofereix el seu programari vSAN, HP ens ofereix VSA Storevirtual, Datacore ens brinda SAN Symphony (i molts més) permetent crear solucions una mica més “Hiperconvergentes” sobre maquinària física tradicional (HP, DELL, IBM, Lenovo …).