Actualment, segons CISCO, més de la meitat dels treballadors (52%) utilitzen tres o més dispositius per treballar, i molts d’ells porten els seus propis dispositius a la feinal. Aquesta dinàmica de trebal, ha generat uns nous plantejaments d’infraestructura TIC, relacionats amb la seguretat de les dades, el control de despeses i l’administració d’imatges i terminals.
Gràcies a la virtualització d’escriptoris (escriptoris virtuals), podem proporcionar als usuaris, un lloc de feina sota demanda i preparat per ser executat des de qualsevol dispositiu i des d’arreu del món. Si esteu plantejant-vos d’implementar una infraestructura d’escriptori virtual (VDI), recomanem tenir en compte aquests consells.
[av_hr class=’full’ height=’50’ shadow=’no-shadow’ position=’center’ av_uid=’av-j8g3o6′]
[av_dropcap2 color=”default” custom_bg=”#444444″]1[/av_dropcap2]
Analitzar els rols
i necessitats dels usuaris
Per aconseguir una bona implementació, és necessari crear grups d’usuaris amb models i requisits similars per a les diferents utilitzacions de l’escriptori. Entre les consideracions que cal tenir en compte, podem destacar:
Tipus d’usuaris: Dividits segons les seves tasques, o càrregs.
Requisits de mobilitat: Entre els que han de tenir accés, accés mòbil i sense connexió.
Requisits de l’usuari: Els que necessiten escriptori dedicat, aplicacions personalitzades o el que requereixen instal·lar aplicacions.
Això ens permetrà definir el tipus d’escriptori virtual i escollir entre dedicat i flotant. Definirem també quants dipòsits de màquines virtuals podem crear, també si els usuaris es conectaran a l’escriptori virtual, a un escriptori fisic centralitzat o un terminal que s’administra amb un escriptori virtual. I per acabar, també cal tenir en compte que farem per mantenir les dades dels usuaris quan aquests no estiguin conectats.