Entrades

Posem a la teva disposició el vídeo de l’últim webinar sobre la hiperconvergencia de la mà de Simplivity. Dóna-li al play i gaudeix. Si tens cap dubte, estem a la teva disposició.

Durant els últims mesos sembla que la paraula Hiperconvergència es deixa sentir pels passadissos dels departaments d’IT de les empreses.

Què és la Hiperconvergència?

La convergència

Per definició, segons la RAE, convergència és “La unió en un punt de diverses línies o trajectòries”. Si ho portem al nostre terreny tecnològic, podem dir que la convergència és la unió de diversos conceptes dels nostres datacenters (computació, emmagatzematge, xarxes …) en un sol xassís, màquina o appliance.

HP Blade System c3000. Podem veure servidors, emmagatzematge i backup de cintes en un sol xassís

 

Els servidors a Blade que ens ofereixen fabricants com HP o Dell, van ser les primeres solucions convergents que van arribar als departaments IT, on adquirint un xassís Blade podíem inserir nodes de computació o d’emmagatzematge i créixer flexiblement. No obstant això, la realitat és que la majoria de xassissos es quedaven amb la meitat dels slots buits i quan les empreses creixien i ampliaven recursos, la infraestructura quedava obsoleta i els nous models oferien moltes altres avantatges que tots els administradors IT volien per a les seves empreses.

Arriba la virtualització

Amb l’arribada de la virtualització, encara s’ha fet més important per als fabricants consolidar tots aquests conceptes en un sol aplicatiu. En aquest sentit, l’objectiu és oferir als usuaris finals un únic paquet amb tots aquests conceptes i un únic panell d’administració.
Quan parlem d’Hiperconvergència, encara anem un pas més enllà. Eliminem la SAN dedicada (cabines de discs físics) per tornar a discs locals, però aquesta vegada una de les màquines virtuals és l’encarregada de gestionar els discs creant el concepte SDS: Software Defined Storage (Emmagatzemament Definit per Software), permetent així crear una SAN repartida a través de tots els nodes del clúster. Podreu trobar més informació en aquest artícle.
cn3000

Simplivity Omnicube

La revolució dels datacenters

La Hiperconvergència és, doncs, el futur dels nostres datacenters. Arriba a ells i revoluciona de nou la forma d’entendre la infraestructura tecnològica. A més, redueix el temps de restauració i disminueix el RTO i RPO dels sistemes. Finalment, aporta una clara reducció de costos gràcies a la reducció evident d’equips i contractes de manteniment.

Quin benefici aporta a les empreses o institucions?

Només les infraestructures hiperconvergentes ofereixen millorar el rendiment, la protecció i la capacitat de recuperació de dades que les empreses, institucions o companyies necessiten.

Amb quins components ho aconsegueix?

Aquest concepte afegeix components com: discos SSD, HDD, solucions de Backup (onsite i offsite), optimitzadors de WAN, Gateways cloud, deduplicació, compressió, etc. A més, incorpora tota la gestió dels elements de forma paquetitzada i preconfigurada en una sola plataforma. Això ens permet reduir els costos i la temporalitat del desplegament del producte (OPEX) de forma dràstica. Podem passar de dies i/o setmanes a simplement uns minuts.

Solucions hiperconvergents

Avui dia podem trobar diverses solucions hiperconvergentes al mercat com Simplivity, Nutanix, EVO:RAIL i altres solucions, com les d’HP i el seu HP CS250-HC.

Vols rebre més informació sobre com la teva empresa pot beneficiar-se de SimpliVity i la Hiperconvergència?

 

El descontrolado crecimiento de datos de nuestros usuarios provocan más de un dolor de cabeza a los administradores de sistemas de nuestras empresas. Además, el alto precio de los discos duros no ayuda en absoluto a poder solucionar este problema. Por este motivo, cada vez más fabricantes de cabinas o servidores incorporan en sus catálogos esa opción de deduplicación y compresión.

¿Qué son y cómo afectan a tu datacenter?

 

Compresión

Es el proceso de reducción de tamaño de cada elemento de datos. No todos los datos pueden ser comprimidos como, por ejemplo, el audio o el vídeo. Sin embargo, el texto se comprime perfectamente. El desafío es que no hay ninguna manera de averiguar exactamente como los datos van a ser comprimidos hasta que no lo sean realmente.

Existen dos modos de comprimir los datos de tu datacenter:

In-line Compression o Compresión en tiempo real

inline-compression

  • Requiere de una gran cantidad de CPU.
  • Esdeviene un proceso que consume bastante tiempo en la CPU, por lo
  • Reducimos el espacio de disco necesitado.

Post-Process Compression o Compresión diferida

post-processing-compression

  • Primero escribe los datos en el disco y más tarde volverá a leer los datos para iniciar el proceso de compresión.
  • Se requieren IOPS adicionales a la primera escritura para ser leídos y comprimidos.
  • Se requiere de CPU después de la primera escritura y para el proceso de compresión.
  • Se requieren más IOPS en los discos para la escritura una vez los datos son comprimidos.
  • Reducimos el espacio de disco necesitado.

Deduplicación

La deduplicación es una técnica especial de optimización de datos para eliminar copias duplicadas o repetidas de datos con el objetivo de optimizar al máximo el espacio de almacenamiento utilizado. Los chunks (o pedazos de datos) son identificados y guardados durante el proceso de análisis. Muchos sistemas deduplican en alguna fase del ciclo de vida de los datos. Por definición, la deduplicación ocurre después de algún evento.

Deduplicación inline o deduplicación en tiempo real

inline-deduplication

  • Comporta una penalización del rendimento en todas les operaciones E/S. Necesita CPU y recursos de memoria.
  • Los datos primero son escritos por la aplicación al servidor y después son tratados. Finalmente, transferidos a la SAN o discos locales.
  • Sistema de Backup: los datos primero son escritos al servidor/almacenamiento, previo a ser copiados y deduplicados al appliance de backup.
  • Se reducirá el espacio de disco necesitado.

Post-Process Deduplication o Deduplicación diferida:

  • Primero los datos son escritos en disco, y se programa una tarea para que a una hora en concreto, todos los datos escritos entre tarea y tarea, sean deduplicados.
  • Requiere de espacio suficiente para mover los datos durante el proceso de deduplicacion
  • Necesita IOPS adicionales para leer todos los nuevos datos, deduplicar y finalmente volver a escribir los datos deduplicados.

Hiperconvergencia Simplivity

El único fabricante del mercado capaz de aprovechar las ventajas de la deduplicación y la compresión de los datos en tiempo real y sin penalizar el más mínimo rendimiento del sistema es SimpliVity. Y todo es posible gracias al diseño de una solución basada en una tarjeta aceleradora llamada Omnistack Accelerator Card.

Con SimpliVity un bloque de datos es escrito, comprimido y optimizado una única vez y nunca más volverá a ser reescrito o duplicado en el sistema. Así se garantiza una máxima eficiencia de datos a todos los niveles de rendimiento (DRAM, Flash/SSD y HDD).

¿Quieres recibir más información sobre cómo tu empresa puede beneficiarse de SimpliVity?

simplivity-libro-hiperconvergencia

Pida GRATIS el libro sobre la hiperconvergencia

Ya ha aprendido sobre las infraestructuras hiper convergentes y cómo funcionan. Ahora es el momento de evaluar cuidadosamente la posibilidad de aplicar este concepto en su centro de datos. Por dónde se debe empezar? ¿Qué dificultades hay que prever? Y sobre todo, cómo comprender el impacto potencial?

Es en estas preguntas donde el libro de “Gorilla Guide” sobre la implementación de infraestructuras hiperconvergentes muestra su potencial. Pasee por la selva de la infraestructura hiperconvergente. Déjese guiar por profesionales reconocidos a nivel mundial, sobre cómo trabajar con estas tecnologías y no fallar en el intento.

Sin duda, se trata de una lectura amena y realista. Es fácilmente comprensible y de lo más útil para aquel que quiera aprender más sobre hiperconvergencia.

 

Aquest mes ha sigut el mes de Simplivity i la hiperconvergència, ja sigui pel seu paper destacat al passat VMworld, o per la jornada del passat dia 11 “Descobreix la hiperconvergència amb Simplivity“, hem parlat, i molt, de les característiques d’aquesta proposta. Tot i això, evidentment Simplivity no és la única proposta hiperconvergent del mercat. Altres propostes com Nutanix sonen amb molta força i competeixen a un gran nivell. És per aquest motiu que hem cregut interessant generar una comparativa entre aquests dos fabricants.

A continuació detallem les principals diferències entre les dues propostes, centrant l’atenció en els aspectes més rellevants a tenir en compte en un centre de dades:

Deduplicació

Hem de saber que existeixen dos tipus de deduplicació, In-line i en Background. En In-line la deduplicació es fa durant l’escriptura i Background o Post Procés, es realitza a posteriori. Primer s’escriu i despres s’ordena el Sistema.

Nutanix fa deduplicació In-Line únicament per les dades a la flash (que son mínimes), la resta ho fa tot en post procés. Que significa això? Que Primer escriu i si cal duplica les dades, i desprès utilitza recursos del sistema per calcular quins blocs estan duplicats, i es poden comprimir, causant un impacte directe considerable al sistema durant aquestes tasques. A més per activar la opció de Deduplicació in-line, cal reservar 32 GB més per node a aquesta funció. Tot això resta recursos globals que haurien de ser utilitzats per les maquines Virtuals, no per el sistema i per tant, cal dimensionar correctament les maquines per no quedar-se curt.

Tot aquest procés va ser inclòs a la solució per Nutanix com una opció “afegida a posteriori”, al igual que altres fabricants com Netapp, Hitachi, etc, per poder dir que ells també ofereixen deduplicació i compressió al seu sistema.

SimpliVity ha disenyat la solució des del principi, pensant en com optimitzar el procés de deduplicació i compresió, mitjançant algoritmes potents dissenyats per a ser absorbits la tarja acceleradora i el sistema ni se n’adona, ja que cada bloc d’informació és escrit un sol cop al sistema i mai més.

Simplivity vs Nuntanix

Backups

Nutanix ofereix “la possibilitat” de realitzar copies basades en SNAPSHOTS, però no ofereix la granularitat per recuperar fitxers d’usuari com a solució de Backup. Per obtenir aquesta funció necessitem llicencies de tercers (Veeam, BackupExec, Arcserve) per poder fer tant les copies locals, i el mateix per realitzar les copies remotes sense penalitzar l’ample de banda WAN. Això significa que si volem optimitzadors de WAN de Veeam, Arcserve, etc, han de ser appliances físics o virtuals, adquirits i llicenciats a banda de la solució, la qual cosa representa més despeses i menys hiperconvergència.

Per altra banda, els backups amb Simplivity es realitzen en qüestió de segons, en canvi Nutanix no (primer deduplica i comprimeix després, pel que cal copiar tota la VM)

Gestió unificada i global

Nutanix no esta integrat amb VMware, necessita una consola de gestió addicional (PRISM). En canvi Simplivity sí que està completament integrat amb VMware, facilitant molt l’administració per part dels tècnics i fent-la molt més transparent.

Nutanix vs Simplivity

Cluster mínim

Al datacenter principal calen 3 nodes de Nutanix per fer un clúster, mentres que amb una infraestructura SimpliVity només en fan falta 2. Cal tenir en compte que aquest punt pot implicar moltes despeses indirectes de llicenciament, ja que a més nodes, més llicències seran necessaries.

A més, si es volen 3 nodes a un datacenter, caldrà una xarxa de 10 GB amb switching de 10 GB. Per contra, amb Simplivity, si partim de 2 nodes, els enllaços entre ells són a 10 GB, sense necessitat de switchos a 10 GB.

Resilencia o tolerància a errades

Nutanix no fa RAIDs a cada node, sinó RF2 (Replication Factor 2) que podriem definir com a un RAID però a través de la xarxa. Nutanix ho veu com una fortalesa, però en realitat es una gran debilitat ja que si falla un disc d’un node, necessita dels altres nodes per a reconstruir-se, i si pel que fos un altre node esta en manteniment, o sense connexió, el sistema pot fallar de forma total. SimpliVity, en canvi, té 2 discos HotSpare per node en el RAID 6 i 1 disc en al RAID 1 SSD, pel que poden fallar 3 discos per node sense que el sistema es vegi afectat.  A més, Simplivity te 2 discos SAS en RAID 1 de 10k rpm a la part posterior on s’instal·la el ESX (i el OS de Simplivity). En canvi Nutanix té una ROM integrada a la placa, si aquesta falla, el node cau.

Per veure-ho més clar, a continuació trobareu uns esquemes d’un cluster de 4 nodes:

A clúster de 4 nodes SimpliVity suporta la fallada de 12 discos sense perdua del servei ni dades

El clúster de 4 nodes SimpliVity suporta la fallada de fins a 12 discos sense pèrdua del servei ni dades

A un clúster de 4 nodes SimpliVity suporta la fallada de 12 discos y 1 node sense pèrdua del servei

El clúster de 4 nodes SimpliVity suporta la fallada de  fins a 12 discos i 1 node sense pèrdua del servei

El mateix escenari amb Nutanix hi ha protecció davant la fallada d’un disc

El mateix escenari amb Nutanix contempla la protecció davant la fallada d’un disc

Però no devant la fallada de 2 discs (algunes VMs deixarien de funcionar!)

Però no davant la fallada de 2 discs algunes VMs deixarien de funcionar

El mateix escenari amb Nutanix hi ha protecció davant la fallada d’un node

El mateix escenari amb Nutanix hi ha protecció davant la fallada d’un node

Pero no amb la fallada d’un node i 1 disc

Però l’escenari Nutanix no suporta la fallada d’un node i 1 disc

Conclusió

Una vegada analitzada la disponibilitat de Nutanix amb RF2, la pregunta és: És aquesta la solució que a tenir en compte per a un entorn mínimament crític?

Com millora Nutanix la seva disponibilitat i resilencia? Oferint RF3. I que suposa això? Una major utilització de recursos per part de la solució, o dit d’una altra manera, menys recursos lliures per a la producció i la capacitat d’emmagatzemament.

 

Microsoft deixarà de donar suport al seu sistema operatiu Windows Server 2003. Aquesta situació pot tenir un impacte molt negatiu en aquelles empreses que continuïn utilitzant aquest SO ja que, en no haver-hi més actualitzacions del sistema per part de Microsoft, la infraestructura de TI serà menys estable i segura.

Tot i que encara queden diversos mesos per realitzar el procés complet de migració de Windows Server 2003 a Windows Server 2012 R2, i que tant Microsoft com HP, el fabricant amb major quota de mercat de servidors x86 del món, disposen de workshops i serveis destinats a que la migració sigui un èxit, la realitat és que, un cop que passi el 14 de juliol aquelles empreses que no hagin fet el salt a Windows Server 2012 es poden trobar amb els següents problemes:

1 Incompliment de la normativa legal

Després de la finalització del suport de Windows Server 2003, les organitzacions comprovaran que no són capaces de complir moltes normes i regulacions pròpies del sector al qual pertanyen. Com a resultat, poden perdre volum de negoci o pagar altes taxes per transaccions. A més, es poden veure embolicades en sancions, de manera que augmentarà significativament el cost de fer negocis.

2 Augment dels costos de manteniment

Els servidors antics amb Windows Server 2003 elevaran el cost dels sistemes de detecció d’intrusos i els tallafocs avançats, però a més obligaran a segmentar la xarxa de l’empresa per aïllar de la resta d’equips.

3 Bretxes de seguretat

Sense el suport continu de Microsoft, les instal·lacions virtualitzades i físiques de servidors amb Windows Server 2003 no passaran cap auditoria de seguretat. En no existir una solució a vulnerabilitats del sistema, els hackers ho tindran com a objectiu preferit per als seus atacs. I per cert, Microsoft Small Business Server (SBS) 2003 també es veurà afectat.

4 Manca de noves funcionalitats

Arribat el 14 de juliol, Microsoft deixa de desenvolupar i posteriorment alliberar actualitzacions amb noves funcionalitats del sistema. A tall d’exemple i per veure l’impacte que això té, només el 2013 Microsoft va alliberar 37 actualitzacions crítiques de Windows Server 2003 R2 sota suport extra.

 

Cap a un nou model de TI

A més de tots els greus problemes als quals s’enfrontaran les empreses si no comencen el procés de migració de Windows Server 2003 a Windows Server 2012 R2, no ens podem oblidar de la oportunitat que aquest canvi suposa a l’hora de modernitzar la infraestructura TI de l’empresa.

Elements clau com la virtualització, Big Data, Cloud Computing, així com la reducció de despeses, l’augment de la flexibilitat i la millora de l’experiència del client i dels nivells de servei en aplicacions antigues passen necessàriament per Windows Server 2012 R2.

I és que la nova versió del sistema operatiu per a servidors de Microsoft ofereix capacitats multiservidor que fan que sigui més senzill desplegar les funcions i característiques de forma remota a servidors físics i virtuals. A més, és possible agrupar unitats de disc per dividir-les en diferents espais que s’utilitzaran com a discos físics, amb el que això suposa en termes d’estalvi de costos.

Un avantatge afegit és que per tal d’evitar els problemes provocats per un excés de sistemes, Microsoft permet triar entre quatre edicions de Windows Server 2012 en funció de la mida de l’organització i dels requisits de virtualització i informàtica en núvol: Datacenter, Standard, Essentials i Foundation.

Les dues primeres tenen una llicència per processador més una altra d’accés de client (CAL per les sigles en anglès) i les dues últimes, pensades per a empreses més petites, tenen una llicència per servidor amb límit en el nombre de comptes d’usuari; 15 per Foundation i 25 per Essentials.

Treballar amb HP ProLiant Gen8 no només és treballar amb un producte líder, sinó també és treballar amb un producte que demostra dia a dia els motius del seu indiscutible valor. Tot seguim presentem els punts de vista més pragmàtics per treballar amb els servidors d’HP:

 

Fins a 9 vegades millor rendiment de càrrega de treball

D’acord amb el Laboratori de Rendiment d’HP, els algoritmes desenvolupats per HP que utilitzen tecnologia d’estat sòlid optimitzada, resulten més ràpid, i de major capacitat als servidors ProLiant Gen8 en comparació amb el G7. Les proves que utilitzen DL380 G7 amb SSD i un DL380p Gen8 amb una configuració similar, i que executen un senzill volum de treball OLTP d’un 70% d’escriptura, un 30% de lectura i4 KB de block size. La mateixa càrrega de treball pot córrer 9 vegades més ràpid amb els Gen8.

 

3 vegades més productivitat de l’administrador

Basat en proves internes amb un firmware online i una actualització del software del sistema, amb HP SUM 5.0 vs HP SUM 4.2.

 

70% més de computació per watt

Basat en proves de rendiment internes d’HP a través d’un conjunt d’aplicacions que mostra una millora mitjana de rendiment de més d’un 65% sobre els ProLiant G6. Combinat amb un 10% menys de potència comparat amb els ProLiant G6, això resultaun 70% més de computació per watt.

 

66% més ràpid per a la resolució de problemes

El temps de resolució de problemes és un 66% més ràpid per als casos de suport iniciats per HP Insight Remote Suport en comparació al suport tradicional per telèfon.

 

Aconseguir el ROI en tan sols 5 mesos

Basat en testos i càlculs interns d’HP amb servidors ProLiant DL360p Gen8 comparats amb els HP ProLiant DL360 G5 i G6. El ROI (Retorn de la inversió) amb ProLiant DL360p Gen8 és de 5 mesos. Tot i això, el ROI, els costos operacionals i el cost total, pot variar segons la configuració, entorn i país del que estiguem parlant.

 

Hores de temps d’inactivitat del servidor reduït en una mitjana de més del 90%

Segons indica l’informe “Business Value of Blade Infrastructures” d’IDC patrocinat per HP.

 

A punt per desplegar amb un 93% menys temps d’inactivitat

Basat en testos d’HP amb firmware totalment online i actualitzacions de software de sistema comparats entre HP Smart Update Manager (SUM) 5.0 amb HP SUM 4.2, el tems de les actualitzacions per a entorns blade, es redueix de 8 hores a 20 minuts.

 

Reducció del temps d’accés per instal lar o treure components fins a un 60%

Basat en estudis d’ingenieria d’HP comparant els servidors HP ProLiant DL380 G7 i HP ProLiant DL380 Gen8.

 

Augment del 45% en els requeriments de capacitat d’emmagatzematge cada any

Basat amb l’estudi IDC Q3 DSS Emmagatzematge Previsió de Mercat.

 

Reducció del consum d’energia en un 10%

Basat en proves internes d’HP, l’estalvi d’energia del 10% prové d’una combinació de: (1) reducció del 20% en el consum de la memòria del sistema d’operatiu HP SmartMemory a 1.35v DIMM en comparació els 1,5 v anteriors; (2) reducció del 30% en la potència del ventilador del sistema com a resultat de la tecnologia ProLiant Sea of Sensors; i (3) millora d’un 5% en l’eficiència d’energia del sistema proporcionat per les noves fonts d’alimentació ProLiant Gen8 eficients en un 94%. L’estalvi total d’energia inclou tant l’energia dels servidors com l’energia necessària per a la refrigeració del servidor. La comparació s’ha fet entre els HP ProLiant Gen8 i una configuració similar amb ProLiant G6.

 

Més de 150 innovacions de disseny

Canvis en disseny i característiques documentades pels equips de HP ProLiant.

Vols més informació sobre HP ProLiant Gen8?

Contacta ara amb un dels nostres assessors i et demostrarem com HP ProLiant és una bona opció per a la teva instal·lació

Descarrega ara l’ebook sobre els servidors ProLiant Gen8, els servidors més intel·ligents del món. En aquest ebook podràs descobrir les característiques més destacades dels servidors ProLiant d’HP i comparar entre diferents models de servidor. Dins de l’ebook, trobaràs la següent informació:

HP ProLiant Gen8

  1. Els fonaments d’una nova generació de data centers
  2. Selecció del millor servidor HP ProLiant Gen8 per a la teva empresa
  3. Comparació entre les diferents característiques de servidors HP ProLiant Gen8

[freebiesub download=”https://www.infordisa.com/wp-content/uploads/2014/07/4132002_eg_proliant_ebook_en-us.pdf”]

La virtualització és la creació d’una versió virtual (enlloc de real) d’alguna cosa, com un sistema operatiu, un servidor, un dispositiu o un recurs de la xarxa. Si alguna vegada has hagut de dividir un disc dur en diferents particions, és molt probable que entenguis millor el concepte. Una partició és la divisió lògica d’un disc dur, per acabar creant dos o més discs durs diferents. És a dir, que d’una unitat física, en treiem varies virtuals.

La vritualització d’un sistema operatiu, consisteix en utilitzar un software per permetre que un element de hardware gestioni diferents imatges de sistemes operatius al mateix temps. Aquesta tecnologia va començar a utilitzar-se amb ordinadors de gran tamany ja fa dàcades, per tal de permetre als administradors, estalviar recursos i processament, i optimitzar el recurs físic.

Al 2005, el software de virtualització va començar a popularitzar-se ràpidament, i convertint-se en un recurs en expansió tal, que ningú havia imaginat. Dins d’aquest concepte, dividim quatre sectors molt populars i que permeten grans avantatges: la virtualització de xarxes, virtualitazció d’emmagatzemament, virtualització de servidors i la virtualització d’escriptoris.

  • Virtualització de xarxes

    La virtualització de xarxes és un mètode que permet combinar els recursos disponibles d’una xarxa gràcies a la divisió de l’ample de banda disponible des de diferents canals, i la possiblitat de poder-ho assignar a un servidor o dispositiu concret en temps real. La intenció de la virtualització en aquest cas és la d’amagar la complexitat real de la xarxa dividint-la en diferents parts més gestionables.

  • Virtualització d’emmagatzemament

    La virtualització d’emmagatzemament consisteix en l’agrupació d’espai físic de diferents dispositius d’emmagatzemamennt, i fusionar-ho en un aparent únic dispositiu, que normalment és gestionat des d’una consola central. Aquest sistema de virtualització permet sempre tenir un recurs d’emmagatzemament disponible, independentment de l’estat físic dels discs, ja que si un falla, la infraestrctura balanceja la càrrega, permetent al personal tècnic, reparar-ho ràpidament.

  • Virtualització de servidors

    La virtualització de servidors consisteix en amagar els recursos físics dels servidors (número de servidors, processadors, sistemes operatius, etc) als usuaris finals, per tal de facilitar la comprensió i treball als usuaris, sense haver-se de preocupar de detalls complexes de la infraestructura. A més, permet augmentar la capacitat dels mateixos servidors, compartir els recursos ràpidament, i facilitar l’escalabilitat del sistema informàtic per a creixement o decreixements futurs.

  • Virtualització d’escriptoris

    La virtualització d’escriptoris i utilització d’escriptoris vrituals (VDI), consisteix en l’eliminació del concepte de terminal/escriptori dedicat, per un sistema d’escriptori proporcionat pel servidor. Això permet suprimir gran quantitat de despeses de la xarxa (actualització de sistema operatiu, manteniment de maquinari, antivirus, etc) i centralitzar tota la gestió en únic punt, el servidor. És aquest el que donarà accés a qualsevol usuari a un escriptori personalitzat, amb les capacitats compartides del servidor (com la connexió a internet, o la potència de màquina) i des de qualsevol dispositiu o ubicació. Es tracta del sistema més òptim de treball, on el servidor es converteix pràcticament en l’únic recurs informàtic de l’empresa.

La virtualització és ja una tendència creixent i en expansió, gràcies en part a la necessitat d’optimitzar la despesa fruit de al crisi econòmica. Es pot mirar la virtualització com una simple opció informàtica, però des d’Infordisa, tenim clar que es tracta de la direcció a seguir. Històricament la informàtica ha buscat sempre un major rendiment i menor despesa paral·lelament, i la virtualització és el salt a la autopista del rendiment i el retorn de la inversió. El plantejamnet núvol, tant popular i bàsic avui en dia, no és res més que la virtualització d’un sistema, ubicat en un lloc més segur i fiable, el datacenter.

Us animem a comprovar els enormes avantatges que suposa aquest plantejament, i el gran estalvi de despesa implícit en la reducció de recursos, manteniment i gestió que aporta un sistema virtualitzat.

Actualment, segons CISCO, més de la meitat dels treballadors (52%) utilitzen tres o més dispositius per treballar, i molts d’ells porten els seus propis dispositius a la feinal. Aquesta dinàmica de trebal, ha generat uns nous plantejaments d’infraestructura TIC, relacionats amb la seguretat de les dades, el control de despeses i l’administració d’imatges i terminals.

Gràcies a la virtualització d’escriptoris (escriptoris virtuals), podem proporcionar als usuaris, un lloc de feina sota demanda i preparat per ser executat des de qualsevol dispositiu i des d’arreu del món. Si esteu plantejant-vos d’implementar una infraestructura d’escriptori virtual (VDI), recomanem tenir en compte aquests consells.

 

1

Analitzar els rols
i necessitats dels usuaris

Per aconseguir una bona implementació, és necessari crear grups d’usuaris amb models i requisits similars per a les diferents utilitzacions de l’escriptori. Entre les consideracions que cal tenir en compte, podem destacar:

Tipus d’usuaris: Dividits segons les seves tasques, o càrregs.

Requisits de mobilitat: Entre els que han de tenir accés, accés mòbil i sense connexió.

Requisits de l’usuari: Els que necessiten escriptori dedicat, aplicacions personalitzades o el que requereixen instal·lar aplicacions.

Això ens permetrà definir el tipus d’escriptori virtual i escollir entre dedicat i flotant. Definirem també quants dipòsits de màquines virtuals podem crear,  també si els usuaris es conectaran a l’escriptori virtual, a un escriptori fisic centralitzat o un terminal que s’administra amb un escriptori virtual.  I per acabar, també cal tenir en compte que farem per mantenir les dades dels usuaris quan aquests no estiguin conectats.

Calcula el cost que suposa mantenir una infraestructura informàtica en local. Descobreix un dels enormes avantatges d’utilitzar una infraestructura al núvol. Reducció de costos locals, manteniment d’infraestructura, amortització de material… Amb una infraestructura informàtica al núvol, totes aquestes despeses desapareixen, i guanyes en prestacions, estabilitat, seguretat, disponibilitat, i molts d’altres.