El “mode avió” dels mòbils té els dies comptats

El 26 de novembre passat, la Unió Europea anunciava que serà possible gaudir de connexió 5G durant els vols. Això comportarà la no obligatorietat de l’ús del “mode avió”. Una configuració amb més de 10 anys de vida, inventada en principi per al seu ús durant els vols en avió.

Per què va néixer el “mode avió”?

El seu nom ho indica. El “mode avió” va néixer per tal de facilitar les comunicacions entre tripulació del vol i controladors. A la dècada dels 90, es defensava que les tecnologies de transmissió de senyals i radiofreqüència podien afectar les comunicacions dels pilots, amb petites interferències i molestos “clics” audibles. Per això, es va acabar implantant l’obligatorietat de portar el telèfon sense cap connexió als sistemes operatius que anaven emergint. El mode avió d’iOS i Android.

Avenç tecnològic 5G

L’adéu al ‘mode avió’ es pot fer perquè, gràcies a l’avenç de la tecnologia, ara és possible designar determinades freqüències per a l’ús del 5G

Aqueta tecnologia evita que se solapin les freqüències amb les comunicacions o indicadors de l’avió. El servei mòbil es prestarà des d’una «pico-cèl·lula» (una mena de router) que es col·locarà a la cabina de l’avió, permetent connectar els usuaris i la xarxa a través de satèl·lits.

El que la tecnologia que vindrà ens permetrà estar cada cop més connectats, estiguem on estiguem.

La cobertura prevista

Si bé es parla de wifi a bord, la Comissió Europea es refereix al 5G.

Fins ara els serveis a bord connectaven la terra amb l’avió amb antenes especials com a la Xina, o per satèl·lit com a Occident.

I els passatgers es connectaven a un ruter wifi embarcat, que és el mateix que continuarà passant en el transport terrestre amb les noves freqüències aprovades per Brussel·les.

En canvi, a bord dels avions hi haurà la mateixa cobertura 5G que a terra, perquè els aparells portaran el que s’anomena una picocel·la. És una antena 5G real que fa de repetidor de la xarxa 5G de la companyia.

Es diuen picocel·les perquè estan mig camí entre les antenes macro que veiem als terrats de les cases i les femtocel·les connectades per fibra òptica que algunes telefòniques instal·len en empreses i llars on no arriba directament la seva cobertura 5G.

La diferència amb els sistemes anteriors és que les xarxes de satèl·lits de telecomunicacions d’òrbita baixa són cada vegada més denses i el preu del servei ha caigut en picat.

Això fa referència a constel·lacions comercials com Starlink d’Elon Musk, OneWeb del govern britànic, Kuiper de Jeff Bezos o fins i tot la catalana Saleliot, amb el nostre nanosatèl·lit Enxaneta.

Totes estan pensades per donar cobertura, en molts casos 5G, tant a zones rurals com a avions en vol i vaixells en alta mar.

Cada vegada, per tant, hi ha més satèl·lits, i per a més aplicacions.

Precisament aquesta setmana Apple ha d’activar als EUA el servei de missatges d’emergència dels iPhone 14, que es connecta als satèl·lits de Globalstar.

Abans ja ho havia presentat Huawei, amb cobertura de la xarxa xinesa Beidou. I s’acaba de saber que Samsung prepara per al Galaxy S23 que presentarà al febrer una funció avançada per transmetre no només missatges d’emergència, sinó també imatges de baixa resolució.

En aquest cas amb els satèl·lits de la xarxa Iridium, ara propietat del grup francès Thales.

Jordi Sala

Jordi Sala

Responsable de Marketing

1 comentari

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

Escriu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Altres publicacions que et poden interessar