Aquest desembre es compleixen 30 anys del primer SMS enviat
Els primers anys de la dècada dels 2000, cada 90 segons s’enviaven un milió d’SMS a tot el món
Merry Christmas! Aquest va ser el primer missatge curt de text de la història, una felicitació que passaria a la història i que seria el detonant d’una manera alternativa de comunicació als telèfons mòbils de tot el món.
- Va ser el 3 de desembre del 1992, quan el programador Neil Papwoth, va enviar des de Newbury a Gran Bretanya, un SMS amb el seu ordinador personal al mòbil de Richard Jarvis, empleat de Vodafone per aquella època. Uns anys després se’n va generalitzar l’ús i els grans operadors mòbils es van veure enormement beneficiats per cada SMS que era enviat.
- Papworth va escriure el missatge en un ordinador i Richard Jarvis el va rebre en un telèfon mòbil que pesava 2 kg.
- La idea de crear un sistema de missatgeria telefònica instantània l’havia tingut l’enginyer finès Matti Makkonen l’any 1984. Però no va pensar a patentar la idea i, per tant, no va rebre cap compensació econòmica quan el sistema SMS es va implantar.
- El 1993 Nokia va introduir una funció d’SMS amb un pip distintiu per assenyalar que hi havia un missatge d’entrada al telèfon. Un pip que va entrar a formar part de l’ecosistema auditiu de mig món. Aquest no va sortir del no-res: era en realitat el codi Morse que corresponia a les lletres S, M, S.
- Fins al 1997, els SMS es van restringir a comunicacions dins d’organitzacions empresarials. A partir d’aquell any, els operadors de telefonia mòbil van començar a oferir SMS a particulars.
- En aquells primers missatges de text, s’havia de fer gala de molta agilitat per seleccionar les lletres desitjades agrupades en grups de tres a cada botó del teclat. Un toc: A, dos tocs: B, tres tocs: C. I així anar fent.
- A més, els missatges s’havien d’ajustar a un límit màxim de 160 caràcters.
- L’investigador alemany Friedham Hillebrand és el responsable que es marqués el límit de 160 caràcters. Segons ell, espai suficient per enviar qualsevol mena de missatge amb sentit complet.
- Enviar un SMS no era gratuït, cada missatge enviat es facturava. Aviat va començar la guerra entre les operadores per oferir les millors ofertes.
- Els SMS sí que van patir “l’efecte 2000”. La nit de Cap d’Any del 1999, tocant el canvi de segle, es van enviar tants SMS felicitant l’Any Nou que es va saturar la xarxa mundial.
- Segons les operadores de mòbils que lideraven el mercat el 2005, Movistar, Amena i Vodafone, els SMS suposaven al voltant del 12% del seu negoci. En aquell moment, cada 90 segons s’enviava un milió d’SMS a tot el món.
- L’any 2007 es va assolir el màxim d’SMS enviats, prop de000 milions de missatges, que van proporcionar una facturació anual a les companyies telefòniques de més de 1.700 milions d’euros.
Com es pot veure, malgrat la lentitud per escriure els missatges i la despesa que suposaven, els SMS es van popularitzar i van canviar la forma de comunicar-nos. Tot sovint, impulsats per les generacions més joves, que hi veien la possibilitat de mantenir converses ràpides, en silenci i en qualsevol escenari.
O_O // xD // 😉 : El bressol de les emoticones actuals
Per escriure un bon SMS calia ser ràpid i reduir el missatge el màxim possible per treure tot el suc al límit dels 160 caràcters. Dues premisses que van animar els usuaris, començant pels més joves, a desenvolupar un nou llenguatge basat en abreviatures i en “menjar-se” caràcters. Els SMS van comportar l’aparició d’un munt de “neologismes” que es van consolidar com una forma de comunicació pràctica, juvenil i, fins i tot, transgressora. Tot plegat per donar més rapidesa a l’escriptura i estalviar en espai.
Els signes de puntuació i les diverses combinacions que oferien — 😉 , xD , :_ , .__. ,^_^ — van obrir la porta a la creació de la primera generació d’emoticones.
Es prioritzava la rapidesa i l’estalvi de caràcters per damunt de la correcció en l’ús de la llengua. Aviat es va obrir un debat públic sobre com els SMS empobrien la llengua i fomentaven l’hàbit d’escriure amb faltes d’ortografia. En canvi, alguns estudis van demostrar justament el contrari; que la llengua s’enriquia amb l’esforç de buscar noves formes d’expressió.
L’inici del declivi dels SMS
L’arribada d’altres aplicacions de missatgeria gratuïta, com la que oferia BlackBerry Messenger en un principi i després Whatsapp i Telegram, van anar deixant els SMS en l’oblit.
WhatsApp va anar desplaçant els serveis d’SMS progressivament a mesura que es popularitzaven els telèfons intel·ligents (smartphones) i es globalitzava l’accés a Internet. A partir del 2014, quan Facebook (l’actual Meta) va comprar Whatsapp per 16.000 milions de dòlars, el desplegament de WhatsApp ja va ser imparable.
Ara gairebé ningú escriu un SMS per felicitar el Nadal, com van fer al Regne Unit aquell llunyà desembre del 1992, i el seu ús s’ha vist restringit a l’enviament de claus d’accés a altres aplicacions, o de validacions i notificacions d’administracions públiques i empreses.
I de forma paral·lela, les primeres i simplistes emoticones formades amb els símbols de puntuació van anar sent substituïdes per altres dibuixos més elaborats. Només una petita representació d’aquell primer llenguatge propi dels SMS continuen en ús.
La forma de comunicar-nos ha anat evolucionant a un ritme imparable. Ara als nous missatges de text de WhatsApp o Telegram hi proliferen els àudios, els GIFs i els “stickers”. A més, els missatges poden incorporar ubicacions en directe o arxius d’imatge o text.
També és possible formar grups on els missatges es poden enviar a diversos usuaris a la vegada o, l’última novetat de WhatsApp, fer servir l’aplicació com un espai de memòria personal adjunt i enviar-nos missatges o recordatoris a nosaltres mateixos.
1 comentari